La segona missió espacial simulada a Mart d’Hypatia, el projecte català format exclusivament per dones investigadores de diferents edats i disciplines, estudiarà els efectes que una missió d’aquestes característiques té en el cos de la dona. La missió tindrà lloc del 2 al 15 de febrer a l’estació Mars Research Desert Station (MDRS) al desert de Utah, als Estats Units, on una nova tripulació d’astronautes conviurà durant 15 dies en condicions d’aïllament.

Des d’Hypatia assenyalen que actualment només un de cada deu astronautes són dones i apunten que la manca de tripulacions femenines provoca un biaix significatiu en les dades disponibles. Per això, un dels objectius d’Hypatia II és millorar la comprensió dels efectes que una missió espacial o un viatge interplanetari poden tenir en el cos femení. Així, s’analitzarà l’impacte en aspectes com la menstruació, la nutrició o l’activitat física, així com en els ritmes circadiaris de son i vigília i les condicions que afecten l’estrès, com el ritme cardíac, la temperatura corporal o l’oxigen a la sang. Per assolir l’objectiu, les astronautes comptaran amb la col·laboració d’institucions de recerca en salut de referència de Catalunya, com són l’Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’Institut de Salut Global (ISGlobal) i l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.

Viabilitat d’una missió real

La tripulació d’Hypatia II farà diversos experiments i provarà equipaments per estudiar la viabilitat d’una missió real a Mart sota condicions d’aïllament, amb restriccions d’alimentació, aigua i comunicacions amb la Terra, i en un entorn amb una orografia i unes condicions que recorden a les del planeta vermell. Com a novetat respecte a la primera edició, Hypatia incorporarà una experta en Geologia la tripulació, la doctora en Ciències Planetàries i de la Terra per la Universitat de Nou Mèxic Marina Martínez. Aquest moviment respon a un dels reptes que afronten els viatges espacials de l’actualitat: la recollida de mostres d’altres cossos planetaris com la Lluna per analitzar-les després a la Terra.

Un altre dels projectes que es duran a terme durant la missió, en aquest cas finançat per l’Agència Espacial Europea (ESA), se centra en la calibració de satèl·lits. Les tripulants d’Hypatia II instal·laran un tríedre al desert de Utah durant les sortides extravehiculars als afores de l’MDRS perquè els satèl·lits puguin posicionar-se amb precisió i mesurar l’elevació del terreny, una tecnologia que ja s’utilitza per cartografiar oceans i glaceres.

La sostenibilitat és una altra de les prioritats d’Hypatia II. Un dels projectes científics assajarà solucions per millorar l’eficiència energètica de plaques solars amb l’objectiu d’evitar que la instal·lació fotovoltaica perdi rendiment amb l’acumulació de pols marciana a la seva superfície, cosa que pot posar en perill la vida dels astronautes. Pel que fa a la divulgació, la tripulació dissenyarà un tour virtual de la MDRS per destacar pràctiques sostenibles i d'economia circular que implementaran, amb la voluntat d’inspirar solucions responsables per a la Terra.

Una nova generació d’astronautes

La primera missió simulada d’Hypatia, Hypatia I, es va desplaçar a la MDRS entre el 16 i el 29 d’abril de 2023, ara fa gairebé dos anys, on les tripulants van simular la vida a Mart amb les mateixes restriccions que viuran les noves integrants mentre investigaven diferents projectes, com la creació d’unes bateries que utilitzaven orina de les tripulants per alimentar un sistema de leds per fer germinar un petit hivernacle. La iniciativa els va suposar una menció especial al Premi Ciutat de Barcelona 2023 en la categoria de Ciències experimentals i tecnologia, premi que va guanyar el Barcelona Supercomputing Center (BSC) pel disseny i desplegament del superordinador MareNostrum 5.

La nova tripulació està comandada per la investigadora al centre de vol espacial Goddard de la NASA Ariadna Farrés Basiana, membre de la primera missió, de la qual també repeteixen la matemàtica Anna Bach Valls i l’estudiant de física i enginyeria mecànica i electrònica Helena Arias, que van estar en reserva el 2023. Les noves tripulants són la ja mencionada Marina Martínez, l’enginyera en telecomunicacions Mònica Roca i Aparici, la publicista Jennifer García Carrizo, les enginyeres espacials Estel Blay i Laura González Llamazares i la nanotecnòloga Lucía Matamoros.