La cultura en català manté un pes destacat als mitjans, amb fins al 60% dels continguts culturals

Un informe del CAC constata el protagonisme de la música, el cinema i la literatura a ràdios i televisions durant el 2025.

Redacció

Un informe del CAC constata el protagonisme de la música, el cinema i la literatura a ràdios i televisions durant el 2025.
Un informe del CAC constata el protagonisme de la música, el cinema i la literatura a ràdios i televisions durant el 2025. | Cedida

La cultura en català va representar entre el 40% i el 60% dels continguts culturals emesos per les principals ràdios i televisions del país durant el 2025, segons un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Si s’amplia la mirada al conjunt de la cultura catalana —incloent-hi obres d’autors catalans en altres llengües—, la presència s’eleva fins a valors d’entre el 57% i el 84% del temps dedicat a la cultura.

L’estudi, La cultura als serveis de comunicació lineals: temes, veus i continguts. Any 2025, confirma que la cultura manté un paper rellevant dins la programació dels principals mitjans —TV3, Catalunya Ràdio, RAC1, betevé, La2Cat i el 33— tot i les diferències en volum i enfocament.

Una presència estable, però amb reptes

El conseller responsable de continguts del CAC, Enric Casas, destaca que “la cultura manté una presència estable i fonamental als principals mitjans de Catalunya”, però assenyala mancances en àmbits concrets. En aquest sentit, lamenta les dificultats per trobar espais específics per a la literatura en català a TV3, i reivindica el paper de Catalunya Ràdio, betevé i el 33 com a motors de promoció del llibre.

La música lidera els continguts culturals

Per disciplines, la música és l’àmbit amb més pes, amb una presència al voltant del 40% tant en informatius com en programes. La segueixen el cinema i l’audiovisual en l’àmbit informatiu, mentre que en programes destaquen també el teatre, la literatura, les arts plàstiques i l’assaig, amb pesos més desiguals.

La música concentra prop del 40% dels continguts culturals, seguida del cinema, el teatre i la literatura.

A nivell temàtic, la creació cultural concentra més del 50% del temps, seguida del patrimoni cultural (entre el 10% i el 25%), mentre que el consum cultural i les polítiques públiques tenen una presència més reduïda.

Diferències entre mitjans i formats

La presència global de cultura dins la programació varia notablement segons el mitjà: des del 32,4% a betevé fins al 14,8% a RAC1, mentre que el canal 33 arriba al 38% pel seu caràcter especialitzat.

Pel que fa a la cultura catalana, TV3 lidera amb un 84,1%, seguida de betevé amb prop del 75%. En canvi, La2Cat presenta dades més baixes, condicionades pel seu desplegament recent.

També s’observen diferències entre formats: als mitjans de la CCMA, la cultura catalana té més pes en programes que en informatius, mentre que en emissores com RAC1 o La2Cat passa a l’inrevés.

El català com a llengua principal

El català es consolida com la llengua predominant en la creació cultural. En informatius, TV3 arriba al 50,7% de continguts culturals en català, mentre que betevé, RAC1 i Catalunya Ràdio se situen al voltant del 45%.

La presència de dones en els continguts culturals es manté per sota del 50% a la majoria de mitjans analitzats.

En programes, el pes és encara més elevat en alguns casos, com el 57,8% del canal 33 o el 57,3% de TV3. En l’àmbit musical, els continguts sobre música cantada en català representen més de la meitat en els mitjans públics i gairebé el 73% al 33.

Veus culturals i desigualtats

L’informe també analitza les veus que apareixen als continguts culturals. Les persones vinculades al sector representen entre el 3,4% i l’11% del total de veus en informatius.

Pel que fa a la presència femenina, es manté per sota del 50% en la majoria de casos, amb excepcions com Catalunya Ràdio (56,6% en entrevistes) i La2Cat (69,2% en informatius).

Amb tot, l’estudi confirma que la cultura en català continua sent un element central en l’ecosistema audiovisual del país, tot i els reptes pendents en visibilitat, equilibri de veus i diversitat de continguts en un entorn mediàtic cada cop més competitiu i digitalitzat.