La intel·ligència artificial (IA) generativa podria automatitzar fins al 26% de les funcions en sectors vinculats a les indústries creatives com les arts, el disseny, l’entreteniment, els mitjans de comunicació i l’esport. Així ho apunta la doctoranda a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Dominika Weglarz, en el seu article Aceptación de la Inteligencia Artificial Generativa en la industria creativa, on explica que la IA no només permet generar textos complexos, imatges i vídeos d’alta qualitat en pocs minuts; sinó que també acompanya el pensament creatiu i pot esdevenir una eina per a la recerca prèvia a la producció artística.

“A llarg termini, la IA transformarà de manera significativa els processos i les maneres de treballar en les indústries creatives i és probable que es dediqui menys temps a l'execució tècnica i més al pensament estratègic i a la ideació”, explica Weglarz. I afegeix que “els perfils creatius no necessàriament hauran de dominar eines tradicionals, sinó que hauran d'aprendre a manejar noves plataformes basades en intel·ligència artificial”. Entre les habilitats considerades importants, destaca el pensament crític, la direcció d’idees i la capacitat de col·laboració amb sistemes intel·ligents.

La recerca de la UOC identifica que hi ha tres elements que impulsen l’adopció d’aquesta tecnologia. Un d’ells és l’expectativa de rendiment, on les eines més eficaces són aquelles que s’adopten amb més facilitat. En segon lloc, hi ha les condicions de facilitació, on l’adopció d’aquestes eines resulta més senzilla quan s’ofereix serveis d’atenció a l’usuari per resoldre dubtes o demostracions pràctiques. I, per últim, la confiança de la marca, preferint aquelles que han construït una marca sòlida i, per tant, tenen la confiança dels usuaris.

Dominika Weglarz també assenyala en la seva tesi quins factors existeixen que frenin l’adopció de la intel·ligència artificial en les indústries creatives, tot i que varien segons el context, el perfil professional i el nivell de digitalització de cada organització. Les principals són la por del canvi i la resistència cultural, les limitacions econòmiques i la necessitat de formació i actualització gairebé constant. Subratlla especialment els serveis de pagament i la inversió contínua, fet que pot ser una barrera important per autònoms, petites agències i estudis independents.