Passejar un gos robot pels carrers de Barcelona no és habitual, i encara menys veure com la gent s’hi atura per fer-li fotos, interactuar-hi o, fins i tot, donar-li ordres com si es tractés d’una mascota real. Aquest és l’objectiu d’Enric Lucea, impulsor del projecte Khlipper, que busca apropar la tecnologia assistencial a la ciutadania per demostrar que pot tenir un impacte positiu en el dia a dia de moltes persones. “No volem substituir a ningú, el Khlipper ve a complementar”, assegura Lucea en una entrevista amb l’ACN. El creador, que ha obert una campanya de micromecenatge, vol desenvolupar el robot perquè “ajudi” a persones amb “diversitat funcional i gent gran”.

Vestit amb una jaqueta vermella i negra, Khlipper es controla amb un comandament o un localitzador i porta un xip identificatiu. El seu creador destaca que el cost del projecte és competitiu en comparació amb altres eines d’assistència, com els gossos guia, que poden arribar als 45.000 euros. “Si es converteix en una eina realment útil, el preu anirà variant segons els seus resultats”, assegura. Ara mateix, el projecte està en fase de prova, definint quines tasques podria assumir el robot, i amb la necessitat de “suport” per part de les entitats que vulguin sumar-se al projecte: “La tecnologia existeix, ara només cal que el Khlipper sigui útil”.

“La idea és que Khlipper pugui aportar beneficis a la societat”, explica Lucea. Per aconseguir-ho, treballa amb codi obert per programar el robot i dotar-lo de funcionalitats que el facin útil en aquest àmbit. “La tecnologia ha vingut a ajudar les persones i en aquesta línia va el meu projecte”, afirma. Després d'adquirir el robot, Lucea està desenvolupant el programari per a poder fer servir el Khlipper com a eina per ajudar a la gent gran i a les persones amb mobilitat reduïda.

Entre la curiositat i el rebuig

La presència de Khlipper al carrer no deixa indiferent ningú. “El 90% de la gent hi reacciona bé, vol jugar-hi o donar-li la mà”, relata Lucea, tot i que també hi ha qui es mostra reticent per la seva aparença o per la influència de les distopies. “Hi ha persones que el veuen i pensen en un episodi de Black Mirror”, comenta.

Malgrat els recels i el debat ètic existent, l’impulsor del projecte està convençut que Khlipper pot tenir un paper important en l’assistència a persones vulnerables. “Mai es podrà suplir el tracte humà. No venim a substituir ningú, sinó a complementar. Si l’entenem com una eina més, li podrem donar un ús positiu”, ha recalcat.