L’auge de la intel·ligència artificial generativa és una de les grans preocupacions dels professionals del sector cultural, especialment en l’ús de les seves creacions per entrenar models generatius. Pocs dies després de conèixer que Meta va fer servir llibres electrònics piratejats per alimentar els models Llama, els escriptors i traductors de l’estat espanyol deixen clara la seva posició: el 96,5% dels professionals creuen que l’entrenament de la IA generativa hauria de fer-se amb l’autorització expressa de l’autor. “És una evidència que qualsevol ús d’una obra subjecta a propietat intel·lectual ha d’anar vinculat a una autorització expressa de l’autor. Ho remarquem perquè, ara mateix, la tendència en l’àmbit europeu i internacional sembla ser no perseguir aquesta autorització expressa, sinó donar l’opció als autors de desautoritzar el seu ús”, denuncia en una conversa amb MetaData l’escriptor Sebastià Portell, president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

L’enquesta en qüestió, impulsada pel Centre Espanyol de Drets Reprogràfics (CEDRO) i les entitats que la conformen (entre les quals es troba l’AELC i l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya), ha reunit la participació de més de 9.000 autors espanyols, una xifra que, segons Portell, deixa clar “que hi ha un neguit, que cal que en parlem i que l’estat espanyol reguli en consonància”. De fet, la meitat dels enquestats rebutja cedir les seves obres a sistemes d’intel·ligència artificial, encara que sigui a canvi d’una remuneració econòmica, fins que no s’estableixi un “marc segur de col·laboració” entre l’administració pública, les empreses i el col·lectiu d’artistes.

Portell: “Ara mateix, la tendència en l’àmbit europeu i internacional sembla ser no perseguir l’autorització expressa, sinó donar l’opció als autors de desautoritzar el seu ús”

Des de l’AELC defensen aplicar el precepte ART proposat per l’European Writers’ Council (EWC), que es basa en tres idees bàsiques: una autorització expressa per a l’ús del text en qualsevol programa de mineria de dades, una remuneració adequada i proporcionada i una transparència a l’hora de visibilitzar quan i com un text ha fet servir eines generatives. El projecte anunciat pel govern espanyol en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC) per crear corpus lingüístics de les quatre llengües cooficials de l’estat és vist com una oportunitat per seguir les “bones pràctiques” que proposa el precepte ART i apostar fermament per l’autorització expressa dels autors (conegut com a opt-in dins del sector) en comptes d’oferir l’opció de desdir-se’n més endavant (opt-out).

Quan són preguntats per la manera de remunerar l’ús de les seves obres per entrenar models d’intel·ligència artificial generativa, dos terços dels autors enquestats són més favorables a seguir un model de pagament per paraules que no pas per llibre. Portell identifica dues possibles raons d’aquest posicionalment: “D’una banda, té a veure amb la integritat de l’obra, genera més neguit als autors la idea que es faci servir l’obra completa que no pas segments. De l’altra, amb l’ús real, ja que sabem que moltes vegades l’abocament d’obres és només parcial, de fragments o capítols”.

La col·laboració en aquesta enquesta a escala estatal és una de les diverses activitats en què l’AELC participa vinculada a la IA generativa, un àmbit en què fa tres anys que treballen per estudiar-ne l’impacte dins del gremi d’escriptors i traductors. Aquest mateix mes, l’entitat té prevista una formació per als seus associats on s’expliqui el funcionament d’aquesta tecnologia, i l’edició d’enguany del Seminari de la Traducció a Catalunya que organitza anualment versarà sobre la intel·ligència artificial. A més, l’AELC també està col·laborant amb l’Oficina d’Intel·ligència Artificial de la Comissió Europea en la redacció d’un codi de bones pràctiques que s’espera que pugui servir d’exemple per als estats membres.