L’ambliopia, coneguda popularment com a ull gandul, és una de les causes més habituals de discapacitat visuals en la infància, amb una afectació d’entre l’1 i el 5% de la població mundial. La patologia provoca una interrupció del processament normal de les imatges en el cervell, i la detecció i tractament precoç són claus per poder solucionar-ho. Tradicionalment, s’han usat ulleres correctores, teràpies d’oclusió de l’ull dominant i fins i tot cirurgies per atacar l’estrabisme que ho provoca, i ara, un equip d’investigadors catalans treballa en una nova metodologia basada en el cinema 3D.

L’estudi en qüestió ha estat desenvolupat per investigadors de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa i el Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) de la UPC, amb la col·laboració de l'Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT). L’equip ha dut a terme un estudi pilot en una sala de cinema de Sant Cugat del Vallès en què es buscava determinar si la visualització de pel·lícules en 3D pot ajudar a millorar l'agudesa visual, la percepció estereoscòpica de la profunditat i o l'alineació ocular dels infants que experimenten aquestes condicions.

Les conclusions de l’assaig, elaborat amb 24 nens i nenes d’entre 5 i 12 anys, demostren que el visionament de pel·lícules en 3D en el cinema “millora les funcions visuals en l'ambliopia i podria oferir una alternativa viable i potencialment eficaç als tractaments convencionals”, segons ha explicat la investigadora predoctoral de la UPC i optometrista de l’HUMT Laura Asensio. “L'exposició a altes demandes de disparitat binocular produïdes per la pantalla del cinema en 3D estimula el sistema visual que es troba deficient en casos d'ambliopia”, ha valorat el professor de la UPC i investigador del CD6 Marc Argilés, qui també creu que la motivació i l’atenció a la pel·lícula impulsen els beneficis positius de la metodologia.