Evelyn Granville, una dona clau en la cursa espacial de la NASA
La matemàtica, física i astrònoma estatunidenca va participar en programes com l’Apolo i el Vanguard, per qui va formular càlculs orbitals pel rastreig de les naus a l’espai
Categories:
Icona de la lluita racial i la feminista als Estats Units, aquest dimecres 1 de maig se celebra el centenari del naixement de la matemàtica, física i astrònoma Evelyn Boyd Granville, traspassada el 27 de juny de l’any passat. Programes de la NASA tan reconeguts com l’Apolo o el Vanguard no es podrien entendre sense la seva col·laboració, ja que va ajudar a formular càlculs orbitals que van permetre rastrejar les trajectòries de les naus que eren llançades a l’espai. Tot i la seva passió per la cursa especial que estava disputant la indústria estatunidenca, també va ser una persona destacada en la formació matemàtica amb més de 30 anys de docència, fent feina de divulgació en els més joves i, especialment, centrant-se en el talent tecnològic femení.
Evelyn Boyd va néixer a Washington DC l’any 1924 i des de les primeres etapes educatives va tenir enorme facilitat per les matemàtiques. Tal com va reconèixer en diferents entrevistes, mai va pensar que no s'hi pogués dedicar pel simple fet de ser dona o afroamericana, ella afirmava que tenia un do per això i el volia aprofitar. Ja al Smith College, on va cursar una especialització universitària de matemàtiques i física, va començar a interessar-se pel món de l’astronomia. Va completar totes les etapes formatives amb un doctorat el 1949 per la Universitat Yale dedicat als polinomis de Laguerre. Amb aquesta fita va convertir-se en la segona dona afroamericana en doctorar-se en matemàtiques, sent la primera Euphemia Lofton Haynes.
Un cop acabats els estudis, Granville va continuar en l’àmbit universitari i es va incorporar a l’Institut de Matemàtiques de la Universitat de Nova York, on iniciaria a una extensa carrera en el món de la docència, investigant i exercint de professora adjunta. En poc temps va passar també per la Universitat de Fisk (1950), a Nashville, i pel Laboratori Diamond Ordenance Fuze (1952), d’enginyeria militar, a Washington. Allà va ser on va començar a entrar en contacte amb la programació i la informàtica, iniciant-se en tasques de programadora. Quatre anys més tard s’incorporava a IBM, empresa que va firmar un contracte de col·laboració amb la NASA per dissenyar, escriure i mantenir els programes d’ordinador de les seves missions.
Participant en la cursa espacial
A l’agència aeroespacial estatunidenca, es va integrar en un equip de professionals encarregat de formular càlculs orbitals per tal de poder rastrejar les trajectòries dels vehicles a l’espai. “El treball més interessant de la meva vida”, el qualificava la matemàtica durant una entrevista un cop retirada. Va participar en el Projecte Vanguard en plena cursa per la conquesta de l’espai, que era resposta al llançament del satèl·lit soviètic Sputnik de l’any 1957. Un any més tard, Vanguard es convertia en el segon satèl·lit artificial col·locat amb èxit, el primer amb el segell dels Estats Units i encara avui en actiu, sent el més antic en òrbita.
Granville va dissenyar, escriure i mantenir programes d’ordinador durant la cursa espacial entre els Estats Units i la Unió Soviètica
Un dels altres programes on va col·laborar va ser Mercury, el primer que buscava portar tripulació fora de la Terra i va servir per fer evidents tots els desafiaments que suposava: el buit, els canvis sobtats de temperatura o la radiació espacial. Es van fer diferents prototips de naus, la gran majoria mostrant bons resultats, fins a donar pas al conegut Programa Apolo, iniciat el 1960 i que tenia com a objectiu un viatge tripulat a la Lluna. No es va aconseguir fins nou anys més tard, ja amb Granville fora de la NASA, quan Neil Armstrong i Edwin Buzz Aldrin ficaven el peu sobre territori lunar, cosa que encara el dia d'avui es considera com un dels triomfs més importants de la tecnologia moderna.
Un referent en la lluita racial
L’any 1967 Evelyn Granville va decidir abandonar IBM i es va traslladar a Los Angeles, on impartiria classes a la Universitat Estatal de Califòrnia i viuria el pic de la seva etapa més combativa pel col·lectiu afroamericà estatunidenc. Va trencar amb el marc mental d’aquella època ensenyant programació, un camp on la població negra era minoria i estava menystinguda. Alhora, va col·laborar en campanyes de cerca d’ingressos per les causes de Martin Luther King en defensa dels drets civils, comprometent-se de forma activa en els moviments de defensa dels afroamericans als Estats Units i de reivindicació del paper de la dona.