“Per què si tothom sap que en el món tecnològic hi ha millors salaris i llocs de treball, les noies no estudien el batxillerat tecnològic?”. Amb aquesta pregunta, la responsable del grup de treball DonaTIC del Cercle Tecnològic Susana Prado García ha sintetitzat una de les principals preocupacions del sector: la poca presència femenina. Segons el Baròmetre que elabora anualment la fundació que representa, només un 26,3% de les treballadores a Catalunya són dones, una xifra estancada des de fa anys. Però és que el problema arriba abans de l’entrada al món laboral: entre 2018 i 2022, només un 25% del total d’alumnes de carreres universitàries de l’àmbit tecnològic eren noies. “Les empreses volem tenir igualtat i diversitat, però no ho aconseguim perquè no ens arriben dones. El problema és a les escoles”, ha sentenciat Prado García. Així que a les escoles han preguntat.

Per assegurar la diana, l’escollit ha estat el Centre Cultural Pineda, una escola de l’Hospitalet de Llobregat que destaca per l’alta presència de noies en les especialitzacions STEM: més del 50% de les estudiants de batxillerat cursen el cientificotecnològic, i un 20% específicament el tecnològic. “El que fem és que la tecnologia no estigui associada a una assignatura o projecte específic, sinó tractar-la com una eina transversal”, ha explicat la cap d’estudis del centre, Raquel Rovira Garbayo. Farmacèutica de formació, quan va arribar a Pineda ara fa set anys la situació era molt diferent, amb només tres noies a classe de Biologia. Com s’ho han fet? Per Rovira Garbayo, la clau es troba en potenciar una idea que li va donar una exalumna: “L’enginyeria està al servei de la societat i es dedica a resoldre necessitats”. “Això funciona superbé amb les dones”, ha confirmat.

Prado García: “Les empreses volem tenir igualtat i diversitat, però no ho aconseguim perquè no ens arriben dones. El problema és a les escoles”

Una idea que, de moment, no ha acabat de calar en Lali Laguillo Guardino, estudiant de sisè de primària de l’Escola Orlandai de Barcelona. “Què és la tecnologia? Treballar amb ordinadors”, ha contestat dubitativa a la pregunta que li ha plantejat Prado García. Ara per ara, la jove prefereix escriure i llegir que no pas les matemàtiques o les ciències: “És més difícil d’entendre i molt més lent que no pas si faig un escrit amb les meves idees”. Encara no ha decidit de què li agradaria treballar —“potser periodisme, m’agrada molt llegir i escriure”, ha deixat caure—, i cap de les seves amigues té especial interès per la tecnologia, però una cosa sí que veu clara: que tant nens com nenes tenen les mateixes oportunitats per treballar i estudiar d’allò que desitgin.

Visibilitzar l’impacte real de la tecnologia

La complexitat que percep Laguillo Guardino en el món tecnològic és un dels principals esculls que, segons Rovira Garbayo, s’han de combatre per capgirar la situació. “Una via que funciona és fer les coses molt materials quan ensenyem matemàtiques: que entenguin el perquè ajuda que els agradi”. Prado García s’hi ha mostrat plenament d’acord, tot recordant el nerviosisme que va sentir quan va acompanyar la seva filla en les sessions informatives del grau d’Enginyeria i va comprovar que se centraven en criteris tècnics: “Explica’ls per què serveix, les dones volen veure l’impacte, són molt més socials i curioses”.

Rovira Garbayo: “Una via que funciona és fer les coses molt materials quan ensenyem matemàtiques: que entenguin el perquè ajuda que els agradi”

En aquest sentit, és útil fer servir tecnologia a l’aula per posar a les seves mans un resultat de la feina? Al Centre Cultural Pineda, l’ús d’aparells tecnològics no es regeix tant pel seu potencial com a disruptor de vocacions, sinó més aviat per un criteri pedagògic. “D’infantil a quart de primària, disposem d’uns iPads i ordinadors per determinats moments que els professors consideren, però a partir de cinquè de primària fem servir l’iPad com a eina d’aprenentatge, i ens ajuda a flexibilitzar la dinàmica de classe”, ha relatat Rovira Garbayo. Això sí, sempre deixant clar als professors que no és l’equivalent a un llibre de text: “Cal que sigui una eina molt activa i fomentar activitats que siguin més motivadores per a l’alumne que les classes magistrals”. Per la seva banda, Laguillo ha explicat que a la seva escola a vegades veuen vídeos explicatius o cerquen informació a internet, però que generalment no fan servir els ordinadors, ni a l’aula ni a casa per fer els deures.

Posar cara a les referents

L’altre gran dinamitzador són les referents professionals: dones, actuals i passades, que s’han fet un nom en un camp que, de primeres, és percebut com a masculí. Referents com Conxi Pérez Andreu, guanyadora del Premi DonaTIC en la categoria Emprenedora. “De petita m’agradaven molt les matemàtiques i vaig acabar estudiant Enginyeria Informàtica. He estat molts anys dins d’empreses grans, i no deixa de ser una altra manera d’emprendre, perquè crees moltes coses”, ha desvelat la professional. Ara lidera RollDbox Games, l’estudi de videojocs que ha cofundat i que va guanyar el guardó del públic als Premis SAGA de 2022amb Those Who Came: Healing Solarus. “En el sector del videojoc també hi ha poquíssimes dones treballant. Si vols crear diversitat, també has de tenir-la dins de casa, i això em permet impulsar-ho amb molta més força, però costa molt trobar aquests perfils”, ha reconegut. Pérez Andreu no només destaca per la seva feina com a emprenedora, sinó que també forma part de Women Angels for STEAM (WA4STEAM), una associació d’inversores que busquen impulsar start-ups fundades per dones i promoure la presència femenina dins del món financer.

Pérez Andreu: “La informàtica és un mitjà, no la necessitat en si, i fer veure que pot ajudar a resoldre problemes, ajuda i els fa pensar”

La cofundadora de RollDbox Games és una col·laboradora assídua de les escoles en virtut de referent tecnològic, i confirma l’argument defensat per les altres ponents: “La informàtica és un mitjà, no la necessitat en si, i fer veure que pot ajudar a resoldre problemes, ajuda i els fa pensar”. També fa reflexionar veure dones adultes dedicant-se a aquesta mena de feines, començant pels mateixos docents, com bé assegura Rovira Garbayo: “Els professors són crucials. Tots tenim al cap algun professor que va marcar la nostra vida. En ciències, intentem que siguin dones; no podem fomentar vocacions amb un home impartint matemàtiques”.

Visibilitzar és el verb clau, i és una feina que només pot fer-se “gota a gota”, segons Pérez Andreu, una tasca que requereix la col·laboració dels influenciadors més grans en aquestes edats: “pares, germans i cosins”. Als quals, ha opinat Rovira Garbayo, cal sumar-hi els influenciadors d’internet. La cap d’estudis de Pineda cita el cas de Sandra Ortonobes, divulgadora científica graduada en Ciències Biomèdiques que amb el sobrenom La Hiperactina ja supera els 2,14 milions de subscriptors a YouTube. “Hem de trobar aquesta gent i animar-los perquè donin testimoni de la seva vida”, ha reclamat.