Triar els estudis que definiran la teva carrera professional és un moment clau. Una persona s’hi troba en el moment d’escollir entre batxillerat o Formació Professional, però també quan ha de dir si vol anar o no a la universitat. La Mariona Meya té 18 anys i es troba en aquest punt clau: fa segon de batxillerat i en pocs mesos haurà de fer front a la selectivitat, on obtindrà la nota per accedir al grau que escollirà. “M’agrada l’Enginyeria Industrial, però dubto amb fer alguna cosa similar”, explica amb una barreja d’il·lusió i por mentre mira la pantalla del seu ordinador. En ella, a partir d’una videotrucada, veu la Rosa Rodríguez, que als seus ulls és un referent de dona que ha fet carrera a les TIC per acabar ocupant dos llocs clau: vicepresidenta de Vendes i Serveis de T-Systems i vicepresidenta del Cercle Tecnològic. Les ajuntem per posar en comú dues visions totalment diferenciades. La de Meya, com a noia que vol entrar en un ecosistema tecnològic dominat per homes per trencar amb l’escletxa; la de Rodríguez, una professional situada que, des de dins, treballa per crear referents i facilitar l’entrada del talent femení.

Segons el Baròmetre de la DonaTIC elaborat pel Cercle Tecnològic, només el 30% de les noves incorporacions i ascensos en les companyies en companyies TIC són per a dones. Per això, Rodríguez veu amb orgull les nenes i adolescents que hi tenen interès, i recorda la petita decepció en veure que la seva filla, després d’estudiar el batxillerat tecnològic, va optar per Dret: “És una molt bona professió i és interessant tenir de tot a casa, però m’hauria agradat que hagués anat cap a una enginyeria com a dona”. D’aquí ve que no trigui ni 5 minuts de conversa a preguntar directament a Meya per què la seva decisió. “Des de petita m’he fixat en les màquines”, respon, “m’agradava aturar-me a mirar les atraccions per intentar entendre el mecanisme”. Especialment, les muntanyes russes, una anècdota que dona peu a Rodríguez a intercanviar amb la noia pensament com “oi que et preguntes què passaria si es trenca una dent”. Ambdues riuen amb complicitat, per sentir-se enteses.

Rodríguez: “Si érem 500 estudiants, les noies érem només 10; i igual o pitjor quan vaig començar a treballar”

I si una pregunta, l’altra no se’n pot estar: “Rosa, tu per què vas triar telecomunicacions?”. “A mi sempre m’havia agradat l’espai. De fet, volia ser astronauta! Però vaig veure que millor em quedava a la Terra i Telecomunicacions és el que més encaixava”, rememora. Llavors, continua, “si érem 500 estudiants, les noies érem només 10; i igual o pitjor quan vaig començar a treballar”. Afirma que aquesta falta de dones d’anys enrere es nota ara en les organitzacions i creu que, malgrat que s’han anat fent passes endavant, encara hi ha molt per fer: “Els interessos no són els mateixos, ni la preocupació... i la conciliació no és fàcil. Aquesta és la realitat”. Tanmateix, es mostra esperançada amb “la mirada diferent” que ara es pot percebre: “Quan era jove i et veien que estaven en un projecte complicat, dubtaven de tu. Ara es visualitzen dones competents en tots els àmbits. Potser trobes encara aquella mirada esbiaixada en els càrrecs de direcció de gestió quan comencis a treballar, però ja serà una generació diferent de la meva, on tot era molt més marcat”.

Meya no està preocupada en excés per la poca presència femenina al sector, però explica com una companya de classe que vol estudiar Enginyeria Mecànica sí que té por: “En una xerrada que ens van fer sobre la universitat a classe i ella va dir que li preocupava el futur per si la veurien diferent per estar en una carrera d’homes, de si la discriminarien”.

Un sector en plena acceleració

Encara que les eines digitals i tecnològiques estan en el nostre dia a dia, en sabem poc d’elles. Una de les crítiques de Meya cap al sistema educatiu és la falta de coneixement en profunditat sobre programació o informàtica, posa com a exemple. I més encara en un batxillerat tecnològic, on la informàtica és un camp amb moltes oportunitats per als estudiants. I és que se’ls escapen innovacions bàsiques avui al mercat com l’ús de bessons digitals. “Saps què són?”, pregunta Rodríguez, que rep una negativa com a resposta, “per dissenyar una màquina, un motor o una planta industrial sencera, s’han de fer proves abans de definir materials, profunditat, assemblatges... tot això es feia abans amb una recreació de l’entorn que era complexa i costosa, ara es fa tot amb un model digital idèntic”. Meya l’escolta amb atenció, especialment quan Rodríguez esmenta conceptes com “intel·ligència artificial” i “simulació matemàtica”, i encara més quan afirma “potser d’aquí a uns anys ho estaràs fent servir, connectada en remot amb l’equip”. “Llavors te’n recordaràs de mi perquè segurament pensaràs que seria impossible fer-ho d’una altra manera!”, exclama. Però no perd l’oportunitat de replegar el fil de la falta d’actualització del sistema: “No sé com està ara la universitat, però sempre s’ha vist que al mercat hi ha tecnologies més avançades del que treballen els estudiants”.

Entre les opcions que la futura universitària valora hi ha la UAB i la UPC. Té pendent les visites en les jornades de portes obertes, on espera recaptar informació i tenir sensacions que l’ajudin a triar quin ordre posar, però sigui quina sigui, la tria final, hi ha un element comú: por per si no se’n surt. “Tinc amics que estan estudiant Industrials i veig que estan patint”, confessa, i obté una resposta per part de Rodríguez que sembla que la convenç: “El primer any és dur; el segon, també; i el tercer... al quart, ja hi estaràs acostumada. És un aprenentatge per al cervell, que s’ha d’acostumar a la pressió, és una adaptació al món laboral. El millor és fer les coses amb vocació”.

Rodríguez: “La part tecnològica en la formació és molt important, però també ho és la part de les ‘soft skills’”

A casa també tindrà suport i Meya ho sap. La seva mare no ha estat un referent tecnològic, però tampoc el seu pare, que és enginyer de Telecomunicacions i és, com diu, “una cosa molt diferent que no m’acaba d’agradar”, però sí que reconeix que li agrada escoltar-lo parlar de la seva feina. A ella li ve de petita i per vocació. Li agrada el ferro i les cadenes de muntatge.

Fer carrera pas a pas

Davant l’energia i la il·lusió del jovent, sorgeix una pregunta: s’obren prou les empreses per rebre aquest nou tarannà? Al llarg de tota la conversa, Rodríguez dona entendre que la societat canvia, els patrons socials canvien i les dones guanyen en confiança, respecte i visibilitat, però encara hi ha molt fer. “El sector ha d’entendre què busquen les noves generacions per treballar en una nova cultura d’empresa que sigui real”, apunta, “la part tecnològica en la formació és molt important, però també ho és la part dels soft skills”. “Hi ha un canvi enorme. Els canvis de la forma de funcionar d’una empresa quan aconsegueixes que la gent compri el canvi. Veuen que tenen un camí de projecció, veuen que poden aprendre. La gent jove valora molt un lloc on hi hagi un balanç d’aprenentatge i equilibri personal”, afegeix.

Meya lamenta que la formació tecnològica al batxillerat no sigui un reflex del sector

Aquest context, sumat al canvi accelerat que viu la tecnologia diàriament, són elements que fan de les TIC un sector farcit d’oportunitats. D’aquí que Rodríguez animi Meya a no tenir por: “La carrera professional es crea des de la primera feina, no únicament des dels estudis que tens. Sentir que no has triat el grau adequat no vol dir equivocar-se perquè la primera feina serà la que dictarà on trobar la segona, i el mateix amb la següent i la següent”. “L’experiència que vas adquirint et marca molt el camí”, continua, “he anat canviant molt de posició dins de l’empresa, com també d’empresa, i he trobat el lloc on em sento còmode”. En el seu cas, la direcció i gestió en l’entorn tecnològic ha estat la tria, una posició on no tothom “està a gust”, però de la qual ella té clar que no se’n penedeix. “Quan estàs convençut del que t’agrada, del que fas bé i de fer el pas, no t’equivoques”, conclou.