El 2024 està sent un període molt delicat per la indústria dels videojocs. Tot i que l’any anterior es van acabar complint les expectatives que s’havien marcat prepandèmia amb 184.000 milions de dòlars facturats i un creixement interanual del 0,6%, les companyies estan protagonitzant acomiadaments massius. PlayStation de Sony, per exemple, ha anunciat que reduirà la plantilla amb 900 treballadors, un 8%; mentre que Electronic Arts (EA) retallarà 670 llocs de feina, un 5%. Des de principis d'any, ja s’han acomiadat més de 6.000 treballadors, més de la meitat que tot el 2023.

Un dels arguments que esgrimeix Sony a través del seu director general, Jim Ryan, és que han de fer “un pas i mirar el negoci d’una manera holística”. Això ha comportat el tancament per complet de l’estudi de la companyia a Londres, que s’havia caracteritzat per desenvolupar jocs usant la realitat virtual i augmentada. A mitjan febrer, ja es va anunciar una previsió de descens de vendes de la PlayStation 5, fet que va provocar una crisi al mercat borsari amb una caiguda de 8,4% en el preu de les accions. A aquesta desconfiança dels inversors, cal sumar-hi l’augment dels costos de desenvolupar videojocs, que redueix el marge de benefici de les empreses en general.

En paral·lel, Electronic Arts ha anunciat aquest mateix dimecres que reorganitza la seva plantilla, reduint-la un 5%. En un comunicat oficial, han explicat que són decisions estratègiques per reduir les despeses operatives i adoptar un nou enfocament. “Ens allunyem del desenvolupament de futurs jocs amb llicències de propietat intel·lectual que no creiem que vagin a tenir èxit dins la indústria”, ha justificat el director executiu, Andrew Wilson. “Així podrem impulsar la creativitat, accelerar la innovació i duplicar esforços on tenim millors oportunitats, com és la propietat intel·lectual pròpia, els eSports i les comunitats massives en línia”, ha afegit.

Una tendència iniciada per Unity, Microsoft i Riot Games

Fins a la data, Unity ha protagonitzat la retallada més gran del que portem d’any amb 1.800 empleats, el que suposa el 25% de la seva plantilla. L’empresa especialitzada en motors de videojoc deu aquesta reestructuració forçada a la proposta llançada el passat mes de setembre de modificar la forma amb la qual pretenia cobrar als desenvolupadors i editors per l’ús de la seva tecnologia. Això va generar un gran rebuig entre la comunitat i bona part dels propis alts càrrecs, perdent així un important volum de negoci i fent que els nous plans de subscripció no acabessin de fer-se un lloc en el mercat.

Per part de Microsoft, a principis de 2023 ja va avisar que acomiadaria fins a 10.000 treballadors a escala mundial, el 5% del total. Un total de 1.900 empleats de la divisió de videojocs —Xbox, Activision Blizzard i ZeniMax— van dir adeu a l’empresa a principis de gener d’enguany. Segons explica el cap de Xbox, Phil Spencer, “els temps estan canviant” i consideren que és el moment d’adaptar-se a les noves tendències. A més, apunten al fet que hi havia àrees duplicades a causa de les adquisicions d’empreses editores com Activision Blizzard, amb un acord tancat el mes de novembre per una xifra rècord en la història de l’entreteniment de 65.104 milions d’euros.

La “sostenibilitat dels projectes” és un altre argument que explica aquesta allau d’acomiadaments, com és el cas de Riot Games. En un comunicat de fa un mes anunciaven una retallada de l’11% de la plantilla, 530 persones, per una “sèrie de reformes”. Volen centrar els seus esforços en els quatre títols més exitosos —League of Legends, Valorant, Teamfight i Wild Rift— potenciant així nous continguts, més actualitzacions i dinamitzant les comunitats. Per contra, s’ha aturat la producció d’altres apostes que anaven sota el segell Riot Forge, per focalitzar tots els esforços en aquells que són garantia d’èxit.

Aquesta crisi global també està afectant l’Estat espanyol. La catalana Novorama s’ha vist obligada a reduir plantilla, així com la valenciana Codigames, que ha anunciat aquest dijous un ERO a 20 dels seus treballadors, el 20% del total de l’equip. A l’espera que surtin a la llum les dades oficials de balanç del 2023 per part de l’Asociación Española de Videojuegos (AEVI), l’any anterior la indústria dels videojocs va donar feina a més de 6.000 persones, es van facturar més de 2.012 milions d’euros i es van registrar un total de 618 estudis.