“El 2024, l’estat actual del sector dels videojocs és de preocupació, tant internacionalment com a escala local”, ha comentat un dels comissaris i coautors del llibre i l’exposició Nova pantalla. El videojoc a Catalunya, Albert Garcia, en la presentació de l’obra aquest dimecres al Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) de Terrassa. Segons assenyala el Llibre blanc de la indústria catalana del videojoc 2022 al que fan referència els autors, es preveu que enguany se superin els 6.000 llocs de feina i la facturació anual passi la barrera dels 1.000 milions d’euros. Malgrat això, existeix una crisi global i es viuen moments contraposats en l’ecosistema català, on destaquen molts projectes premiats fora de les fronteres, però alhora petites companyies han de tancar o reestructurar la seva plantilla, com és el cas del reconegut estudi Lince Works, creadors d'Aragami.

Garcia ha insistit que “la indústria està en un moment de certa inquietud en l'àmbit laboral” i que “durant la pandèmia es va apostar molt i ara, amb tanta competència i el mercat saturat, ha canviat agafant a tothom per sorpresa”. Per part del també comissari i coautor, Marc Angrill, la mortalitat de les empreses en aquesta indústria és molt alta, sobretot per aquelles que depenen d’un únic projecte. També presenten grans dificultats els petits despatxos en procés de convertir-se en empreses mitjanes. “En aquest moment, si els falla el producte principal, les previsions econòmiques van per terra, obligant a tancar o reduir el nombre de treballadors. En definitiva, estan obligades a tirar enrere”, ha resumit.

Els dos pols de Catalunya

Tot i que a escala global, l’any del sector no ha començat d’una manera esperançadora, ja que en mes i mig de 2024 s’han registrat més de la meitat dels acomiadaments que tot l’any anterior, Albert Garcia considera que Catalunya pot esquivar aquesta crisi. “El nostre sector té dos pols. Per un costat, les empreses multinacionals, enfocades a Barcelona i als telèfons mòbils. Per altre, els estudis independents que han anat augmentant en presència i continuen produint”, ha augurat, “potser la competència hi és en les empreses mitjanes, que en pujar de divisió assumeixen un risc molt bèstia”.

També s’ha encarregat de trencar una llança a favor la directora general d’Innovació i Cultura Digital del departament de Cultura, Marisol López, mencionant que “els acomiadaments es donen perquè es creen grans grups de treball i se superposen, però la feina no perilla pels desenvolupadors, sinó que apunta a altres departaments”. De fet, tot i el pes i la repercussió que tenen els petits despatxos, el 63% dels professionals formen part d’estudis amb més de 50 treballadors.

Per López, garantir el futur del sector dels videojocs a Catalunya passa per dues vies. En primer lloc, continuar apostant per les incubadores, que ajuden a comercialitzar les produccions i a treure’ls-hi rendibilitat. En segon, fer una reflexió profunda perquè, a part de la idea i l’estètica ben cuidada de les produccions, també s’ha de tenir en compte si es té o no sortida el mercat i quin pot ser el camí cap a la futura comercialització. Per aquest motiu, des del departament, s’han impulsat programes de mentories i formacions posant el focus en aquests aspectes concrets.

Nova pantalla: el videojoc a Catalunya va néixer com una exposició que va acollir el Palau Robert de Barcelona de l’abril al setembre de 2022 i que ara es troba itinerant i que ha passat per diferents ciutats com Terrassa, Mataró, Reus o Girona. Fruit del seu èxit, amb més de 100.000 assistents, s’ha convertit en un llibre escrit a sis mans, fet per Marc Angrill, Joan Galí i Albert Garcia. L’objectiu és oferir una fotografia real del sector del videojoc a Catalunya i repassar casos concrets, com el premiat Baldur’s Gate 3 o el despatx indie Mango Protocol, autors de CLeM, que s'ha publicat aquest mateix febrer.