Tradicionalment, el departament tecnològic de les empreses ha actuat com un proveïdor unidireccional cap a la resta d’àrees: encarregats del desenvolupament i manteniment de les solucions, però sense interferències en el procés per part dels altres. Amb tot, aquesta tendència no sempre dona els resultats esperats. “Un 33% dels CIOs (directors de sistemes d’informació) no està complint els objectius d’ingressos i un 27% no arriba als objectius de marges de beneficis. Això és greu, i hi ha coses que s’haurien de posar sota escrutini”, ha alertat el vicepresident de Recerca de Gartner, Daniel Sánchez Reina. Les xifres surten de la nova edició de l’estudi 2024 CIO and Technology Executive Agenda for Catalonia que la consultora tecnològica ha elaborat amb el suport de CIOs.cat i el Cercle Tecnològic, les conclusions del qual deixen ben clara una cosa: la distribució de productes digitals ha d’obrir-se de portes enfora.

El model cap al qual l’estudi de Gartner considera que cal avançar és el que en anglès anomenen Franchise Digital Delivery, és a dir, una entrega de productes i serveis tecnològics d’ús intern de manera franquiciada. “Té els mateixos beneficis del concepte de democratització de la tecnologia, però amb el matís que és pilotat pels CIOs”, ha explicat Sánchez Reina. La intenció de fons és que, en comptes que el departament tecnològic sigui l’únic encarregat de desenvolupar les solucions i arreglar els problemes de tota la corporació, s’implementi un sistema de formació perquè siguin tasques que puguin executar professionals d’altres departaments en funció de les seves necessitats. “No es tracta simplement de treure’s feina, sinó que es basa en dos motius principals: que vosaltres, com a CIOs, pugueu dedicar més temps a tasques estratègiques, i per abordar projectes hipercomplexos en un temps rècord”, ha detallat Sánchez Reina. El professional ha mencionat com a exemple el cas del Banco Popular Colombia: gràcies a l’aplicació d’aquesta metodologia, van aconseguir reduir el time to market (el temps que es triga des que s’idea un producte fins que arriba al mercat) dels 12 mesos fins als 2 mesos. 

Sánchez Reina: “No es tracta simplement de treure’s feina, sinó que es basa en dos motius principals: que vosaltres, com a CIOs, pugueu dedicar més temps a tasques estratègiques, i per abordar projectes hipercomplexos en un temps rècord”

L’enquesta de l’estudi, feta a un total de 2.457 CIOs d’arreu del món (64 d’ells catalans, un 2,6%), confirma aquesta tendència. L’informe classifica els directors de sistemes en tres categories en funció del seu grau de ‘franquiciament’: els operadors (55%), que són els qui mantenen tota la responsabilitat digital; els exploradors (33%), que han començat a provar noves vies, i els franquiciadors (12%), que han adoptat plenament el model. Només el 43% dels CIOs del primer grup compleixen o superen els objectius imposats, mentre que en el tercer grup el percentatge puja fins al 63%. “Els objectius d’un CIO són els objectius d’una companyia, aquells que poden fer que facin fora el CEO”, ha remarcat Sánchez Reina, fent palesa la importància d’aquests 20 punts percentuals de diferència.

La tendència, de fet, és positiva, i l’enquesta identifica diversos àmbits en què els CIOs —concretament, els catalans— ja naveguen cap a aquesta direcció. L’estudi assenyala que el 71% dels directors de sistemes permet a altres àrees pilotar i provar noves tecnologies, mentre que un 63% també els habilita per identificar noves tecnologies en àrees de negoci. En canvi, l’elecció de tecnologies i proveïdors és una tasca molt més restringida, en què només es permeten interferències en un 17% i 15% dels casos, respectivament. També hi ha molt poca flexibilitat a l’hora d’escollir les polítiques tecnològiques i de ciberseguretat, un àmbit en què Sánchez Reina convida a ser valent: “Les empreses que franquicien són empreses en què tothom és corresponsable de la ciberseguretat i de la privacitat de les dades. No tingueu por”.

El model de franquícia de productes digitals exigeix aliances amb altres departaments, formació tecnològica a empleats no especialitzats, creació d'equips multidisciplinaris i una governança molt clara

I tot això, com s’aconsegueix? Des de Gartner han dissenyat una metodologia que es basa en tres fases centrals. La primera d’elles és la colideració, el moment en què els CIOs han de teixir aliances amb la resta de direccions de la plantilla i s’estableixen els objectius, responsabilitats i governança. “No sempre es podrà aconseguir que totes les àrees es franquicïin, hi ha elements que ara mateix són inaccessibles”, ha mencionat Sánchez Reina, fent especial menció als departaments de Recursos Humans i Legal. La segona fase és la cocreació, el moment en què “s’empodera” els professionals de les altres àrees que hauran de començar a produir tecnologia. Això es pot fer a través dels business technologists, persones individuals de l’àrea de negocis que són entrenades en low-code, o bé amb fusion teams, equips multidisciplinaris amb la missió específica de desenvolupar serveis digitals. Finalment, la tercera i darrera etapa és el cogovern, que bàsicament consisteix en l’aplicació de la governança pactada perquè s’evitin riscos i encavalcaments de feines.

Un model per aprofitar recursos i talent limitats

L’estructura que l’estudi de Gartner posiciona com a idònia neix com una manera de treure el màxim de rendibilitat a tots els recursos de què disposen les empreses del sector, tant econòmics com humans. I és que, malgrat els bons resultats del 2023, l’ecosistema encara percep limitacions per competir amb empreses d’altres països, sobretot a l’hora de contractar i retenir professionals. “Hi ha hagut una preocupació molt rellevant pel talent, ens falta gent i és molt difícil de trobar. I com que no tenim gent, incorporem persones que potser no arriben al que necessitem”, ha comentat el president de Cios.cat, Luis Miguel Martín Montes, en la taula rodona posterior a la presentació de l’informe. Una problemàtica subratllada en mil colors dins del sector tecnològic i amb què també ha insistit la vicepresidenta del Cercle Tecnològic de Catalunya, Rosa Rodríguez: “Per una gran organització és molt fàcil anar a una universitat i contractar 30 estudiants. Però en el sector català, has de buscar de manera tradicional i aconseguir que el talent no marxi”. En aquest sentit, la directiva ha mencionat el programa ApadrinaTIC, una iniciativa de beques i mentories per a estudiants d’estudis tecnològics que busca “arribar a les noves generacions i que coneguin l’ecosistema i les empreses”.

En aquest sentit, Rodríguez ha vinculat el creixement de l’organització que representa a una presa de consciència del sector: “Hi ha un convenciment de les empreses que necessitem un teixit fort per tenir més potència. El sector té un impacte molt gran en l’economia del país, que no sempre és visible”. Per al vicepresident a Ibèria de Gartner, Jordi Escalé, encara calen més elements per aconseguir que aquesta col·laboració tingui la força que necessita: “Quan parlem d’ecosistema, sempre és un ‘jo m’hi poso, què en puc treure?’, i no tant un ‘què podem construïm conjuntament’. Es fan esforços, però necessitem més actors, com la universitat i els mitjans de comunicació”.

Dins de tots aquests camps de millora, Sánchez Reina també ha mencionat que cal que els CIOs inverteixin més temps en la seva pròpia formació: “Només dues cinquenes parts dels CIOs de Catalunya es consideren experts o hàbils en les seves competències executives, però després un 36% vol aspirar a altres posicions”. En una línia similar s’ha posicionat Escalé, per a qui els directors de sistemes que excel·leixen són aquells que “han treballat molt bé la connexió entre negoci i tecnologia”. Amb la mirada més posada en el futur, el vicepresident a Ibèria de Gartner ha introduït un altre aspecte que cal vigilar: “Amb la irrupció de la intel·ligència artificial, d’analitzar rol per rol, tasca per tasca, com es podrà aplicar una tecnologia que pot canviar la productivitat i molts altres elements en la relació entre persones i màquines. A part de la intel·ligència artificial, necessitem l’emocional”.