La falta de talent qualificat és la gran preocupació del sector TIC català des de fa anys: el 54% de les empreses considera que afecta “de manera intensa i preocupant” i un 65% l’identifiquen com el seu principal obstacle de creixement econòmic, segons dades del Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya. “Els estudiants ja estan treballant perquè no hi ha prou professionals, ni a Catalunya, ni a Espanya, ni al món”, ha subratllat el membre del comitè executiu i responsable del grup de treball de talent del Cercle Tecnològic, Bernat Palau, durant la presentació de la nova edició del programa d’ajuts ApadrinaTIC.

Amb aquesta idea en ment, fa anys que el sector treballa en diverses iniciatives per fomentar les vocacions tecnològiques entre la població més jove, però les darreres dades indiquen que no es tracta d’un problema de falta d’interès. “Aquest any, hi ha més joves que volen estudiar enginyeries TIC, que places disponibles. El mateix sistema deixa als joves sense poder cursar aquests estudis”, ha desvelat amb preocupació Palau. Una limitació que, segons la vicerectora de Transferència del Coneixement de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Vanesa Daza, és causada per les limitacions de l’actual model educatiu: “Voldríem oferir més places, però no podem. Bolonya no ens permet fer classes magistrals amb 300 alumnes, sinó que s’han de fer classes més petites, a més a més dels seminaris amb 25 alumnes”. Un format pel qual s’ha d’invertir més diners si es vol escalar correctament. “No hi ha manca de vocacions, sinó unes restriccions estructurals que fan que el talent que hi ha no es pugui materialitzar”, ha confirmat la degana del Col·legi Oficial d’Enginyeria i Informàtica de Catalunya (COEINF), Karina Gibert.

Daza (UPF): “Voldríem oferir més places, però no podem. Bolonya no ens permet fer classes magistrals amb 300 alumnes, sinó que s’han de fer classes més petites, a més a més dels seminaris amb 25 alumnes”

L’alta demanda d’estudis tecnològics i la incapacitat d’oferir més places per part dels centres provoca que les notes de tall siguin especialment elevades, un fet que també bloqueja l’accés al sector TIC de persones amb motivació. “Conec una noia que volia fer el doble grau de Matemàtiques i Física a la UAB, i no va poder entrar perquè es demanava un 13,57 i va treure un 13,53. Crec que estem perdent una grandíssima matemàtica-física, i no la tindrem. Casos com aquest fan replantejar-se moltes coses sobre què podem oferir a gent amb molt talent”, s’ha lamentat Daza.

Poca actualització, molta burocràcia

A la manca de places d’especialitats tècniques se suma un segon obstacle: la lentitud amb què els programes educatius s’adapten a l’actualització constant de la tecnologia. “A Matemàtiques o a Física ensenyem teoremes de fa 100 anys, però en Tecnologia hem de revisar cada any els temaris”, ha explicat Gibert. Un procés que, tanmateix, topa amb la resistència burocràtica: “Si volem adaptar els continguts, els processos que hem de passar perquè ens aprovin canvis suposen molts anys”. És per això que la degana del COEINF recomana impulsar formacions complementàries fora de l’acadèmia, destinades a professionals ja en actiu, per compensar la falta d’agilitat “que necessita el sector tecnològic”.

Una de les principals demandes que es reclama des del sector TIC és tenir una relació més estreta i directa amb les universitats, de manera que el salt entre els estudis i la feina sigui més fluid. “A Suècia l’empresa és a la universitat. A Enginyeria, totes les grans tecnològiques formen part de la universitat. Aquí no és així. Jo he estat en una taula en què m’han dit que la funció de la universitat no és l’ocupació”, ha reclamat Palau. Daza també ha assenyalat un país europeu, en aquest cas Suïssa, com a model a seguir: “A Neuchâtel van tots a una. Tenen una interfície comuna entre el món empresarial i la universitat. El cas d’allà és d’èxit, un nexe d’unió entre un món i l’altre, que coneix tothom i connecta”.

Gibert: “Tenim un repte importantíssim de combatre la violència burocràtica, perquè no l’estem transformant bé. L’estem digitalitzant tota, però els processos no s’han simplificat, sinó que s’estan complicant”

Aquesta eina, segons Gibert, ja existeix a Catalunya en la forma dels consells socials de les universitats, on “se suposa que estan representades les empreses”, però considera que “no és prou efectiva”. Entre d’altres, sorgeix de nou el problema dels tràmits administratius, un pantà que ha continuat existint amb internet: “Tenim un repte importantíssim de combatre la violència burocràtica, perquè no l’estem transformant bé. L’estem digitalitzant tota, però els processos no s’han simplificat, sinó que s’estan complicant”.

La darrera peça del trencaclosques és aconseguir que els joves que sí que acaben formant-se en tecnologia i entrant al mercat laboral ho facin a Catalunya i no a l’estranger. Un repte davant del qual no es pot competir econòmicament, però sí a través d’altres vies. “El que motiva a les noves generacions és la proposta de valor. La flexibilitat i el teletreball no és un atractiu, és un requisit”, ha deixat clar la directora regional de recursos humans a Espanya, Portugal i Polònia de Colt, Aleksandra Mrozek. La professional ha explicat que tenen moltes dificultats a l’hora de reclutar talent jove per fer guàrdies o torns, ja que “la valoració de tenir bon balanç entre la vida personal i la professional és clau, més enllà del bon salari o dels beneficis socials”. Mrozek també considera que aspectes com les polítiques d’inclusió o la sostenibilitat ambiental de l’empresa poden ser factors que motivin la captació o permanència dels treballadors. 

El repte perenne: una indústria més femenina

Malgrat que les xifres assenyalen que les vocacions no són la base del problema en la manca de talent tecnològic a Catalunya, sí que demostren un desequilibri de gènere constant des de fa temps. Segons la darrera edició del Baròmetre, només un 26,3% de les treballadores del sector TIC són dones, una xifra que no només està estancada, sinó que fins i tot és menor que la d’anys anteriors (el 2020 eren un 27,4%). Si ens centrem únicament en els càrrecs tècnics, la situació empitjora: un 23,4% el 2023 quan el 2020 eren un 31,4%. “És una situació d’emergència, d’exclusió imminent de la dona del món laboral, si no fem res. Fa dos dies i mig a la història de la humanitat que les dones s’han alliberat i treballen. Si no pugen al carro digital, quines feines faran? Les importants, no”, ha alertat Gibert.

“Una gran part del futur serà digital, i no pot ser que les dones no en formem part”, ha exclamat Daza. Des del seu punt de vista, es tracta d’un problema que arrela en les bases de la societat: “Hi ha una part social i cultural que, fins que no siguem capaços de canviar… Hi ha contextos en què les nenes escoltant coses i no se’ls transmet que poden ser meravelloses tecnòlogues, matemàtiques, físiques o el que calgui”. Una visió amb la qual ha coincidit la directora de comunicacions internes i fidelització de Logicalis, Ana Blázquez: “No es poden aconseguir més dones si no treballem des de més a baix, sobretot a 4t d’ESO. Crec que hi ha unes creences limitants, un tema cultural, que és on hem de treballar”.