El Consell de la Unió Europea i el Parlament Europeu han establert que una persona no pot ser acomiadada d'acord amb les decisions d'algoritmes o sistemes de presa de decisions automatitzats. L'acord assolit aquest dijous reforça el compromís que van assolir el desembre passat els colegisladors en referència a la Directiva sobre els Treballadors en les Plataformes, un text que té com a objectiu aconseguir que els riders de la Unió Europea deixin de ser autònoms i passin a ser considerats treballadors assalariats. El nou acord, que encara ha de ser adoptat formalment tant per l'Eurocambra com pels estats membres, pretén cobrir els gairebé 40 milions de persones que treballen en les plataformes en línia al continent.

El text acordat aquest dijous estableix que aquestes empreses han de garantir la supervisió humana en les decisions “importants” o que “afecten directament les persones treballadores”. Al mateix temps, introdueix una presumpció de relació laboral, en contraposició al treball per compte propi actual. Tal com han pactat els colegisladors, aquesta relació laboral s'activa quan hi hagi indicis de “control i direcció” d'acord amb la legislació nacional. Juntament amb aquest reforç de la protecció cap als treballadors, el Consell i el Parlament han establert les primeres normes sobre els algoritmes en l’àmbit laboral, els quals han de ser “més transparents”. La directiva també entra en l’àmbit de la privacitat i busca impedir que les empreses puguin processar certes dades personals de la seva plantilla.

Reforç respecte a l'acord anterior

El nou document reforça el text que ja van pactar el Parlament i el Consell el desembre passat, el qual establia les condicions per considerar que un rider deixi de ser autònom i passi a ser considerat treballador assalariat. Llavors, les dues parts van identificar un total de cinc indicadors per classificar els treballadors de les plataformes digitals. En cas que una persona compleixi almenys dos dels cinc criteris, automàticament ha de ser considerat un assalariat.

Els cinc indicadors són els següents: l'existència de límits en les quantitats de diners que la persona pot percebre; la supervisió del seu rendiment —també a través de mitjans electrònics—; un control sobre la distribució de les tasques; un control sobre les condicions de treball o els horaris laborals, i l'existència de restriccions a l'organització del treball i l'aplicació de regles sobre aparença o conducta.