Diàlegs entre el còmic i el videojoc

L’oci electrònic i l’art gràfic seqüencial, que celebra enguany la 39a edició del Comic Barcelona, comparteixen personatges, estils i tècniques

Categories:

Marc Vilajosana

Americà, japonès o europeu, totes les variants regionals del còmic han interactuat amb el videojoc d'una o altra manera
Americà, japonès o europeu, totes les variants regionals del còmic han interactuat amb el videojoc d'una o altra manera | Marc Vilajosana

El Comic Barcelona, conegut anteriorment com a Saló Internacional del Còmic de Barcelona, celebra enguany la seva 39a edició, la segona consecutiva en format digital a causa de la pandèmia. Entre el 28 i el 30 de maig, la fira acollirà conferències i debats amb autors d’arreu del món, així com expositors de multitud d’editorials i un pavelló virtual amb obres de diversos artistes. La disciplina del còmic té una llarga història i ha anat evolucionant amb els anys, així com interactuant amb altres formats. I de la mateixa manera que el cinema o la literatura, els videojocs també han experimentat amb l’art gràfic seqüencial, des d’adaptacions i representacions de les seves obres més conegudes fins a l’adopció de tècniques narratives i estètiques.

Els superherois prenen el comandament

El còmic americà és, probablement, una de les fonts de contingut de la qual més han begut els videojocs occidentals a l’hora de cercar material per protagonitzar les seves obres. El gènere dels superherois, exportat internacionalment gràcies a les seves adaptacions cinematogràfiques, també té la seva història lúdica, i tant els justiciers de Marvel com els de DC Comics carreguen nombrosos títols sota els seus noms.

La primera pedra la va posar Superman amb el seu videojoc homònim de 1978 per a l’Atari 2060, i des d’aleshores no hem deixat de controlar herois amb els nostres comandaments. No en va, un dels jocs més venuts de PlayStation 4 va ser Marvel’s Spider-Man, títol desenvolupat el 2018 per Insomniac Games. De fet, l’èxit va ser tan aclaparador que la seva seqüela, Marvel's Spider-Man: Miles Morales, publicada a finals de 2020, va actuar com un dels caps de cartell del llançament de la PlayStation 5.

'Marvel's Spider-Man', desenvolupat per Insomiac Games, és un dels videojocs més venuts de PlayStation 4
'Marvel's Spider-Man', desenvolupat per Insomiac Games, és un dels videojocs més venuts de PlayStation 4 | Foto: Marvel

I si l’home aranya abandera la presència més contemporània de Marvel als videojocs, a DC Comics és el ratpenat qui porta l’estendard. Batman: Arkham Assylum, desenvolupat el 2009 per Rocksteady Studios, és considerat com un dels millors videojocs de superherois per bona part de la comunitat i la premsa, amb una nota mitjana a Metacritic (un agregador de notes de crítiques de cinema i videojocs) de 91 sobre 100. Aquesta obra va marcar l’inici d’una franquícia que avui dia acumula quatre entregues i té anunciada per 2022 Suicide Squad: Kill the Justice League, títol desenvolupat novament per Rocksteady que redirigeix el protagonisme cap als integrants de l’Esquadró Suïcida, però s’ubica en el mateix món i temporalitat que la resta de jocs.

Spider-Man i Batman són dos superherois que han protagonitzat videojocs d'èxit per a diverses consoles contemporànies

Així com les obres més contemporànies sobre superherois estan molt lligades a l’acció i les aventures, el gènere de la lluita no es queda enrere, i es tracta d’un estil de jocs que tendeixen als crossovers i la mescla de personatges. D’aquesta manera trobem propostes com Injustice: Gods Among Us, a càrrec de NetherRealm Studios (creadors de la franquícia Mortal Kombat), un videojoc que enfronta els principals herois i malvats de les diferents sèries de DC en combats en entorns en dues dimensions que ha gaudit de la seva pròpia adaptació al còmic.

Però no només de justiciers es nodreix el còmic americà, malgrat que aquests ocupin bona part del protagonisme de les editorials. I una de les empreses videolúdiques que més rèdit ha sabut treure del mitjà és la ja difunta Telltale Games, especialitzada en jocs narratius episòdics marcats per les decisions dels jugadors. D’aquesta manera, la firma estatunidenca ha realitzat adaptacions d’obres com les tires còmiques de Steve Purcell, Sam and Max; la reinterpretació dels contes de fades que realitza Fables amb el reconegut The Wolf Among Us, o bé els diversos jocs centrats en la franquícia The Walking Dead, que va donar-se a conèixer a través de la sèrie produïda per AMC. També americana és la sèrie Scott Pilgrim, del dibuixant canadenc Bryan Lee O'Malley, un dels convidats del Comic Barcelona d’enguany, que té una adaptació al videojoc titulada Scott Pilgrim vs. The World coneguda, entre altres coses, per ser descatalogada el 2014, tot i que a finals de 2020 va ser rellançada per les principals consoles actuals.

'The Walking Dead', de Robert Kirkman i Tony Moore, té una sèrie d'adaptacions al videojoc desenvolupades per Telltale Games
'The Walking Dead', de Robert Kirkman i Tony Moore, té una sèrie d'adaptacions al videojoc desenvolupades per Telltale Games | Foto: Telltale Games

La interrelació de formats culturals al Japó

Els videojocs de lluita són també un dels destins més popular per a les produccions basades en còmics d’origen japonès o manga. Franquícies tan rellevants per a la indústria com One Piece o Naruto compten amb desenes de títols en una gran diversitat de consoles, la majoria d’ells orientats en els combats. Però entre totes, probablement Bola de Drac sigui la saga amb més videojocs a l’esquena, amb prop d’un centenar d’obres publicades. De fet, exceptuant la franja entre 1998 i 2001, s’ha publicat almenys un videojoc de la franquícia de manera anual des de 1988 fins a 2020. Tal és la magnitud de la sèrie creada per Akira Toriyama al món de l’oci electrònic que l’editorial catalana STAR-T MAGAZINE va publicar el 2017 el llibre Dragon Ball: Los videojuegos de una generación (I), escrit pel desenvolupador barceloní David Jaumandreu.

'Bola de Drac' és una de les franquícies manga amb més videojocs a l’esquena, amb més de 100 títols dedicats a la saga

I és que al país nipó, la relació entre còmics i videojocs, a la qual se suma l’anime, és molt més estreta que en altres regions, i les retroalimentacions són constants. És comú veure adaptacions d’un mitjà a l’altre i, en aquest sentit, l’oci electrònic també actua com a matèria primera. Reconegudes franquícies com The Legend of Zelda, El Profesor Layton, Pokémon o Kingdom Hearts compten amb les seves adaptacions en forma de còmic, i el gènere de les visual novels, videojocs narratius basats en eleccions o interpretacions del jugador, són també una font de la qual beuen manga i anime, com exemplifiquen Steins;Gate, Danganronpa o la saga Fate.

Aquest transvasament entre formats no es limita únicament en les propietats intel·lectuals, sinó que també podem veure com els creadors d’una disciplina s’aventuren en obres de diferents formats. El cas més conegut és, probablement, el d’Akira Toriyana, creador de Bola de Drac i Dr. Slump, qui ha definit l’estil artístic de sagues i videojocs tan importants com Dragon Quest, Chrono Trigger o Blue Dragon. Un altre cas destacat és el de Masakazu Katsura, autor de còmics com Zetman o Video Girl AI que s’ha encarregat del disseny de personatges de l’obra de 1999 Love & Destroy o del més recent Astral Chain.

De ‘Tintín’ a ‘Blacksad’

Tot i quedar sovint eclipsat, en presència mediàtica i facturació, per les seves variants americanes i japoneses, el còmic europeu també ha interactuat de manera continuada amb el videojoc com a mitjà, i diverses de les seves obres més conegudes tenen una o diverses adaptacions al videojoc. Des d’Asterix & Obelix XXL, reeditat el 2020 per a consoles de l’actual generació, fins a Les Aventures de Tintín: El Secret de l’Unicorn, títol desenvolupat per Ubisoft i una de les poques obres creades per grans distribuïdores que es pot jugar en català.

'Les Aventures de Tintín: El Secret de l'Unicorn' és un dels pocs videojocs d'una gran distribuïdora disponible en català
'Les Aventures de Tintín: El Secret de l'Unicorn' és un dels pocs videojocs d'una gran distribuïdora disponible en català | Foto: Ubisoft

El còmic nacional no es queda enrere, i tiretes de la talla d’El Capitán Trueno, Zipi y Zape o Mortadelo y Filemón tenen presència a l’oci electrònic, aquesta darrera amb diverses obres desenvolupades per Alcachofa Soft i publicades de nou per a ordinadors el 2019 a través de Steam. També dibuixants reconeguts com Alfonso Azpiri han deixat un gran llegat en forma de portades per a videojocs espanyols dels anys 80. Amb tot, l’adaptació més rellevant dels darrers anys la trobem en Blacksad: Under the Skin, obra desenvolupada per l’estudi madrileny Pendulo Studios el 2019 que adapta la sèrie de còmics noir escrita per Juan Díaz Canales i dibuixada per Juanjo Guarnido.

Quan el còmic també es juga

La interacció entre el còmic i el videojoc, però, no es limita en les adaptacions d’unes obres a l’altre format o a la participació de professionals d’un sector en l’altre. Els dos mitjans s’influencien també a escala narrativa i interactiva, arribant en alguns casos a la hibridació de formats. Fate of Kai n’és un bon exemple: aquest videojoc argentí, desenvolupat enguany per Trylight Game Studio, es presenta com una espècie de còmic interactiu, en el qual se’ns explica la història a través de diferents vinyetes i hem d’anar interactuant amb els diferents elements de l’escenari, en pàgines anteriors i posteriors, per avançar en la trama. Una proposta similar a la d’obres independents com All You Can Eat o Stilstand.

'Fate of Kai', de la desenvolupadora argentina Trylight Game Studio, es presenta com un còmic interactiu basat en trencaclosques

Les vinyetes, de fet, són un element narratiu que ha entrat tímidament en diversos videojocs. A menor escala trobem aquells títols que opten per incorporar petites tires de còmic per explicar la seva història entre segments lúdics, com és el cas de Gravity Rush, obra desenvolupada per SIE Japan Studio i molt influenciada, en l’aspecte artístic, per les obres del dibuixant belga Moebius. D’altres, però, aposten per la vinyeta com el mateix escenari del joc. A Gorogoa, un joc de puzles de Jason Roberts, hem d’anar movent els quatre panells que tenim en pantalla per fer coincidir les diverses escenes i progressar en la història, mentre que The Pedestrian, de Skookum Arts, aposta també per la connexió de diverses vinyetes i l’absència de text, tot i que en aquest cas els panells són representats físicament per cartells, fulls o senyals de tràfic.