La societat cada vegada para més atenció a les malalties de salut mental, entre les quals la depressió, que afecta el 5% de la població, és una de les més persistents. Un informe recent de la Fundació Pfizer i Fad Juventud assenyalava que el 70% dels joves cerca problemes de salut a internet, i que la salut mental és una de les temàtiques estrella. És en aquest context que han sorgit múltiples aplicacions mòbils que busquen donar mètodes per combatre els principals efectes de la depressió. Però són realment efectives, aquestes solucions?

Aquesta és la tesi que es planteja una recerca liderada per la Universitat Oberta de Catalunya: analitzar en profunditat la utilitat de les solucions de salut mòbil (mHealth, en anglès) a partir dels treballs acadèmics que ja s’havien publicat fins a la data. I, després d’analitzar un total de 29 estudis internacionals, la resposta és un sí amb matisos. “Als repositoris d'aplicacions n'hi ha desenes que la volen prevenir o tractar, però molt poques tenen evidència científica al darrere o han comptat amb l'ajuda de professionals o pacients”, assegura la investigadora principal de l’eHealth Lab de la UOC i líder de la recerca, Carme Carrion.

Dins d’aquesta gran variabilitat d’opcions, l’anàlisi assenyala que l’ús de les aplicacions sí que té un efecte moderat en la millora dels símptomes i pot convertir-se en un mètode viable per combatre la depressió, però sempre que vagi acompanyat d’altres pal·liatius. “Caldria anar més enllà d'intentar fer una aplicació per a tothom i saber quina aplicació i amb quines característiques s'ha de desenvolupar per a les persones amb determinades necessitats”, constata la investigadora de la Fundación Canaria Instituto de Investigación Sanitaria de Canarias (FIISC), Andrea Duarte. La recerca que han fet ha arribat a diverses conclusions: les intervencions híbrides (amb el suport de professionals mèdics) té millors resultats que les purament tecnològiques, els pacients acudeixen més a les apps com més alt és el seu grau de depressió i prefereixen solucions senzilles i fàcils d’emprar que eines amb moltes opcions però complicades d’entendre. Ara bé, on no hi ha diferències significatives és en l’edat i el gènere de les persones usuàries.

Amb aquest escaneig de la recerca efectuada fins ara sobre la matèria ja enllestit, el següent pas de l’equip és encetar una tesi doctoral per estudiar com s’hauria d’introduir la tecnologia en el maneig de la depressió lleu a Catalunya. “Vist l'increment de la demanda i la limitació de recursos, per aconseguir millorar l'efectivitat dels tractaments, però també per a l'eficiència del sistema sanitari, serà imprescindible introduir-hi eines tecnològiques, però cal que siguin bones, validades i que aportin valor”, alerta Duarte. En aquesta línia, l’equip té ja programats diversos tallers amb pacients que pateixen o han patit depressió per poder recollir les seves opinions i experiències.