Posar-se unes ulleres de realitat virtual, escollir un escenari com un avió, seure al seient i experimentar tot el que se sent dins d'aquest mitjà de transport aeri. Descrit així, molts poden pensar que estem parlant de l'inici d'una aventura d'un videojoc, però la realitat ja supera la ficció: es tracta d'una teràpia per ajudar les persones amb fòbia a volar. Aquest és un dels entorns que ha desenvolupat l'empresa catalana Psious per aplicar la realitat virtual a la salut mental. Mitjançant l'ús d'un casc de realitat virtual, un panell de control per als sanitaris i als pacients, i uns paràmetres que mesuren la reacció de la persona davant contextos que li generen temor, poden ajudar a superar les pors, l'ansietat, la depressió, trastorn obsessiu compulsiu (TOC) i altres patologies que completen les fins a 70 eines que integren el sistema.

La teràpia s'anomena exposició i es basa precisament en això: exposar la persona gradualment a la situació que li genera incomoditat per, d'alguna manera, normalitzar-la amb un procés terapèutic basat en la tecnologia i en un protocol sanitari. Amb l'ús de la realitat virtual, la taxa d'abandonament dels pacients és només del 3%, mentre que en el tractament en viu aquesta ascendeix fins al 27%.

La taxa d’abandonament amb la teràpia de Psious és del 3%, mentre que en el mètode convencional ascendeix fins al 27%

La companyia es va fundar el 2013, però no va ser fins tres anys més tard que va poder treure al mercat un producte que sabien que tindria sortida. El punt d'inflexió va ser el llançament de les ulleres Samsung Gear, les primeres amb un cost assequible i a l'abast de l'usuari. "La realitat virtual ja s'usava a finals dels 80 o principis dels 90 en universitats i investigació, hi havia evidència del seu èxit, però el hardware no era fàcil d'usar, pesava massa i tenia un cost inassumible", relata el CEO i ideòleg de Psious, Xavier Palomera. L'aposta de la coreana per les ulleres va ser la primera passa cap a la massificació de la tecnologia, disponible avui dia fins i tot per menys de 300 euros.

Assajos previs a una estrena d'èxit

En el període de creació de la companyia i comercialització del programari, l'equip va treballar en la creació d'un software as a service (SaaS) que cobrís les necessitats dels professionals de la salut. "Volíem crear un element que poguessin fer servir com escollissin, és a dir, que fos fàcil d'adaptar a cada situació i pacient", apunta Palomera, "per això vam estar fent invents i proves amb ulleres comprades a la Xina que feien servir els nens per jugar o amb d'altres havíem imprès nosaltres en 3D". Van ser tres anys, com diu, "'aprendre què vol dir realitat virtual i com es pot adaptar a les persones".

El llançament de les Samsung Gear van ser el punt d’inflexió per fer accessible les ulleres i la tecnologia de Psious

Des del setembre del 2016 fins aleshores, tot ha anat rodat. Fa poc més de dos anys van una ronda d'inversió per 4 milions d'euros amb un producte validat i amb una bona cartera clients, i ara ja s'acosten a la setantena de treballadors amb un producte que ha atret més de 1.000 clients i que es comercialitza arreu del món. La clau no ha estat cap altra, afirma el CEO, que la disponibilitat de la realitat virtual en el dia a dia: "La tecnologia està tot just entrant ara. Farà un o dos anys que van començar a sortir moltes ulleres, i la gent ha vist què és aquesta tecnologia i que funciona. Que hi hagi més accessibilitat també ens ha ajudat a accelerar el creixement".

Un producte internacional

A Catalunya, van treballar des de ben aviat amb els hospitals Clínic i Vall d'Hebron, i es van estendre ràpidament arreu del territori espanyol. Han crescut de la mà del sector públic i el privat, especialment del segon, on "la burocràcia i la por a gastar pesen menys". "Els centres públics són innovadors, no hi ha dubte, però també han de ser eficients i no poden assumir riscos amb la mateixa facilitat", recorda. Ara bé, deixa clar que tant Catalunya com Espanya són "líders mundials" en desenvolupament al sector.

Tot i que la cartera de clients és plenament internacional, el mercat principal de la companyia és els Estats Units. "Són 400 milions de persones, parlen un mateix idioma i tenen un marc legislatiu més o menys unificat", argumenta Palomera, qui afegeix que hi ha també més hàbit en l'ús dels SaaS, mentre que a Europa encara cal consolidar el model de subscripció.

Precisament perquè la companyia catalana compta ja amb un projecte creat, valida i en plena comercialització, ha estat escollida com una de les 20 finalistes per accedir al programa EIT Digital Accelerator. La iniciativa dona suport a start-ups i scale-ups de 18 països diferents en termes de desenvolupament, cerca de capital, captació de clients i expansió internacional.