El mòbil i la realitat virtual: eines digitals contra els TCA

El centre eātica complementa la teràpia presencial amb una app i la realitat virtual per incrementar els casos d’èxit i tenir un seguiment constant dels pacients

Aida Corón

eātica usa una plataforma digital i la realitat virtual per complementar la teràpia de pacients amb problemes de salut mental
eātica usa una plataforma digital i la realitat virtual per complementar la teràpia de pacients amb problemes de salut mental | Cedida

Ni el mòbil ni unes ulleres de realitat virtual (RV) són només per a l’entreteniment o la vida personal. Les eines tecnològiques han entrat en entorns com el laboral, amb formacions i entrevistes de treball telemàtiques, però també en l’ecosistema sanitari. Podem trobar des de visites mèdiques per videoconferència fins a resultats que es poden consultar a través de la plataforma digital pública, com també aplicacions per a tota mena de dispositius que donen suport als pacients. Aquest és l’element que diferencia eātica, una clínica especialitzada en trastorns de la conducta alimentària (TCA). La seva proposta és l’ús d’una app que monitora i complementa el tractament per increment els casos d’èxit i reduir els abandonaments.

Setmanalment, els pacients reben a la plataforma mòbil continguts en forma de text, imatges i altres activitats que ajuden a reforçar les sessions presencials. L’eina és útil per als qui viuen fora i tenen la possibilitat de reduir els desplaçaments, però també per millorar el seguiment i la comunicació amb l’equip mèdic. “Oferim continguts terapèutics interactius que faciliten la continuïtat del tractament, la motivació i incrementen la comunicació amb la persona, la família i tots els actors implicats a través d’un xat privat”, explica la directora del centre, Montserrat Sánchez. I és que no es tracta únicament un espai amb continguts, sinó que també té per objectiu crear una “comunitat privada i digital per donar veu a tots els implicats i aprofitar les oportunitats tecnològiques”, afirma.

De fet, l’essència d’eātica rau en el fet d’haver nascut, diu la impulsora, com un centre “digital”: “No és seguir la moda, sinó aplicar les eines de les quals disposem avui dia i que ens han permès definir la solució fent una anàlisi de les mancances actuals per millorar la qualitat assistencial i la relació amb les persones que intervenen en el procés per humanitzar-lo”.

eātica utilitza la plataforma per mantenir el seguiment dels pacients diàriament amb continguts interactius que milloren l'adheriment al tractament

L’app ha estat dissenyada per tenir una experiència d’usuari còmode i intuïtiva. S’ha buscat reduir qualsevol bretxa de coneixement, i adaptar els continguts al llenguatge de cada actor –pacient, família, referidor o escola- i fase del tractament. L’equip expert del centre ha elaborat els materials i s’han basat en el coneixement adquirit diàriament en la consulta presencial al llarg dels anys. Tot i això, Sánchez alerta que el seguiment en línia no pot ser mai un substitut de les trobades presencials, sinó un “complement que reforça la teràpia periòdica” perquè sempre hi ha el risc de “recaure per la influència exterior”. Alguns dels exercicis que proposa la plataforma se centren en el treball emocional, la imatge corporal o la construcció d’identitat.

Precisament aquesta estratègia de mantenir la comunicació en línia entre sanitaris i pacients, i d’oferir activitats per al dia a dia se situen, assenyala l’experta en TCA, com una via per “revertir l’efecte negatiu que poden tenir les xarxes socials”. Perquè no s’han de demonitzar, sinó “repensar-les per fer-ne un bon ús i adaptar-les a les famílies del segle XXI”.

Immersió en un mateix

En paral·lel a l’app, eātica ha participat en la creació d’Eyme, un software as a service sorgit de la Universitat de Barcelona a través d’una spin-off orientada a la salut mental. El programari aplica la realitat virtual per portar el pacient a un entorn immersiu on descobrir-se a ell mateix: “Volem que cada persona entri al seu interior i desvetlli el seu mapa de pensament amb més facilitat que amb les paraules o les imatges”. Aquest món paral·lel es crea a partir d’un qüestionari que permet estructurar les idees, les sensacions i les emocions per tal d’identificar bloquejos i conflictes que dificulten la recuperació.

La realitat virtual permet una immersió en la ment dels pacients per identificar bloquejos personals

Lluny de la mecànica d’altres solucions, Eyme no crea un avatar, sinó que Sánchez ho descriu com un escenari on trobar “la caixa negra” de cada individu construïda a partir “del relat i el llenguatge personal per apoderar el pacient i fer-lo protagonista”. El sistema ha donat resultats positius en la superació de problemes de salut mental com l’anorèxia o la bulímia, trastorns de la identitat, depressió i adiccions.