Les ciutats del futur tindran sensors que detectaran els aparcaments lliures; fanals amb plaques solars per emmagatzemar energia en bateries per utilitzar durant la nit i detectors de contaminació. Són tecnologies fàcilment comprensibles i, clarament, amb un impacte positiu per a les persones. Les entenen des d’un jove fins als seus avis, perquè ja són una realitat. La sostenibilitat i el benestar de les persones són dos dels motors que giren al voltant d’aquest concepte de metròpoli intel·ligent i que aquests dies fa gala del seu potencial al Smart City Expo World Congress a la Fira de Barcelona amb unes propostes més properes del que pensem. I és que ser una smart city no vol dir únicament aplicar tecnologia, sinó tenir un objectiu clar, triar la millor solució i aprofitar els resultats per amplificar les possibilitats de l’aplicació.

La mobilitat que pensa en l’usuari

Agafar el cotxe per entrar en una gran ciutat i trobar un aparcament gratuït fàcilment és el somni de qualsevol conductor, però en un món en el qual les ciutats no deixen de sumar nous habitants i on el nombre de vehicles no es redueix com seria desitjable, és un somni més aviat difícil de complir. Per això aplicacions com Easypark són una bona forma d’estalviar-se un mal de cap.

La plataforma sueca, que ja està disponible en més de 2.200 ciutats arreu del món, ha dissenyat una interfície que recull estadístiques sobre el nombre de places d’aparcament de les ciutats i en fa una estimació de l’ocupació segons dia i hora. El recull de dades, tal com explica el smart parking manager, David Castaño, es fa a través d’un vehicle que escaneja els carrers: “Captem imatges per identificar espais per a persones amb mobilitat reduïda, les zones verdes o blaves, les que no són de pagament, les que són de moto... Així establim un cens de llocs on estacionar els vehicles”. Tota aquesta informació es mostra en la plataforma amb una llegenda de colors que indica la probabilitat de trobar aparcament en cada via, sigui en el mateix moment que es busca o en dies futurs. Els conductors també poden efectuar el pagament per aparcar el cotxe mitjançant l’aplicació. Tal com explica Castaño, la mitjana d’ús d’aquesta funcionalitat a Espanya se situa al voltant del 60%, mentre que al nord d’Europa es poden trobar llocs urbans que ascendeixen fins al 90%. “Estan més digitalitzats i acostumats a utilitzar el mòbil per coses habituals com aquesta”, apunta.

La proposta també està pensada perquè els ajuntaments puguin ajustar la seva política pública a la vida urbana. Mitjançant les dades recollides i les estadístiques presentades, es pot decidir sobre l’augment o disminució de places en funció de la demanda. Una informació vital per ser encreuada amb els serveis de transport públic. Els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) van iniciar l’estiu del 2021 un projecte de dades obertes per oferir informació en temps real sobre la puntualitat dels trens, l’ocupació, les línies i altres alertes d’interès per als viatgers. Els detalls es poden consultar a Google Maps i a l’app RACC CityTrips per fer més eficient els trajectes.

La informació en temps real de les línies de transport i dels aparcaments són dues de les funcionalitats que més està treballant la 'smart city'

Aquesta proposta de FGC és també un dels reptes que s’ha marcat l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Fonts de la companyia asseguren que en el full de ruta es troba la integració de les dades de tots els transports públics que operen per tal de facilitar als ciutadans una bona connexió entre els serveis. “Si ajudem una persona a enllaçar fàcilment des del tren al metro o al bus, augmentarem les probabilitats que optin pel transport públic”, apunten. Uns deures pendents on països com Eslovènia o Dinamarca són capdavanters. Aquests països tenen una puntuació del 99,2% i el 98,5%, respectivament, segons l’Open Data Maturity Report que analitza l’ús de les dades obertes.

Transport sostenible i segur

Una altra de les innovacions per a les ciutats del futur és la introducció de transports autònoms. El Centre Tecnològic d’Automoció de Galícia (CTAG) va posar en marxa el passat agost la seva proposta de vehicle per a l’última milla i l’ha portat al congrés de smart cities per fer pedagogia dels usos d’una disrupció com aquesta. Es tracta d’una llançadora elèctrica i connectada que té capacitat per a 12 persones, una autonomia d’entre 10 i 11 hores, i una velocitat màxima que pot arribar als 40 km/h. La nau utilitza la connexió 5G per identificar vianants o obstacles a la via, o per ser controlat en remot en cas d’incidència en la ruta programada, com poden ser obres o occidents. El sistema està preparat perquè, en cas de situacions inesperades, faci un avís al centre de control i aquest canviï el trajecte dissenyat prèviament. Així, en temps real la màquina és capaç de modificar el recorregut.

La proposta del centre de recerca és que aquest minibus pugui donar suport a altres mitjans de transport més massius i amb més capacitat com el tren o línies de bus convencionals, o suplir la manca de connexió en poblacions petites.

Amb tot, un dels aspectes a tenir més en compte quan es parla de mobilitat és la seguretat, i és que només el 2022 han mort a Catalunya 131 persones per accidents de trànsit. En aquest àmbit, les tecnologies intel·ligents també poden col·laborar, tal com fa Proin. La companyia assentada a Guadalajara ha ideat uns pals de trànsit que duen integrats sensors de moviment, de manera que poden detectar els vianants que creuen un pas de zebra i alertar els vehicles a través de senyals lumínics. L’empresa advoca per solucions “que siguin fàcilment adquiribles per part dels ajuntaments, que a vegades són molt petits i no tenen una partida pressupostària per a comprar un pas de zebra intel·ligent”, segons la responsable de suport de producte, Araceli Alonso.

La instal·lació és mínima, ja que només cal col·locar els senyals de trànsit i, en cas que s’aposti per elles, unes plaques lumíniques que marquen el pas de zebra. Tot el sistema es comunica per radiofreqüència, de manera que no cal passar cables, i envia totes les dades al núvol per poder-les gestionar en temps real. La solució ja es fa servir en múltiples poblacions de l’Estat espanyol i en països com Xile, Alemanya o Portugal, i pròximament s’instal·larà a Cornellà de Llobregat, el primer municipi català que aposta per la companyia.

L’entorn s’adapta al ciutadà

Sovint es parla de la importància que tenen les dades en l’actualitat, però no sempre és fàcil visualitzar el perquè. Això és el que tracta de solucionar l’empresa portuguesa Ubiwhere amb la seva Urban Platform, una eina digital que aglomera tota mena d’informació en temps real de les ciutats i la mostra d’una manera fàcilment comprensible, a través d’un mapa en 3D. La solució no només monitora indicadors relacionats amb la mobilitat, com el trànsit o les places d’aparcament, sinó que també reflecteix el consum d’energia de la ciutat (i el percentatge que prové de fonts renovables), la qualitat de l’aire o els nivells de soroll. La plataforma s’empra actualment en més de 60 ciutats d’arreu del món, entre les quals es troba Barcelona.

Un denominador comú de bona part dels dispositius i programaris que es troben a l’Smart City Expo World Congress tenen les administracions públiques com a principals clients, però no és el cas de SenseBox. Aquesta empresa alemanya, nascuda de la Universitat de Münster, ha creat uns sensors mediambientals que permeten a la ciutadania captar dades sobre la contaminació de l’aire, la humitat, la temperatura o l’escala de sorolls, entre altres indicadors. “La idea és que la gent pugui recol·lectar informació sobre les ciutats i comprovar quins carrers són més perillosos o més contaminants. Volem donar a la gent l’habilitat de captar i compartir informació”, explica el CEO i cofundador de la companyia, Umut Tas.

Les estacions de SenseBox es presenten en dos models diferents: un de fix, pensat per instal·lar a la llar, i un de més compacte per col·locar a la bicicleta, sota el seient. D’acord amb Umut, la majoria dels seus clients són persones que van a treballar en aquests vehicles i volen corroborar els perills que suposen per ells els trajectes: “Passen per carrers que saben que són perillosos, perquè els cotxes passen a prop, l’aire està molt contaminat… Són coses que saben que són així, però no tenen proves per demostrar-ho”. Per agrupar tota aquesta informació, l’empresa ha creat un mapa online en què qualsevol persona o entitat que disposi d’un dels dispositius pot penjar els mesuraments amb accés obert, de manera que qualsevol persona pugui disposar-ne. La voluntat dels seus creadors és que aquesta eina pugui servir com a justificació objectiva de demandes a l’administració, una via per visibilitzar els problemes ambientals de determinades zones. A més, l’equip també ha desenvolupat uns kits educatius que es faciliten a centres educatius per formar els més joves en la captació i manipulació de dades, uns estris que ja es fan servir a més de 100 escoles alemanyes.

Les dades aportades per la ciutadania és una de les principals fonts d'obtenció d'informació per dirigir les polítiques públiques

Amb els dispositius de SenseBox, la ciutadania pot col·laborar en la sostenibilitat mediambiental com a contrapart de l’administració, però hi ha altres aspectes, com el reciclatge, en què també cal una implicació activa. La recollida selectiva és un àmbits que s’ha anat tecnificant en els darrers anys, amb la implementació de sistemes intel·ligents que identifiquen el tipus de residu i les persones que realitzen les tasques correctament. En aquest sentit, la companyia catalana Ros Roca, ubicada a Tàrrega (Urgell), s’encarrega de dissenyar una de les baules clau de la cadena: els contenidors. La seva solució incorpora un sistema de bloqueig de l’eix de la tapa, de manera que els usuaris només podran obrir-lo si el desbloquegen a través d’una targeta contactless. “El nostre sistema és compatible i homologat amb tots els proveïdors de software de control d’accés”, assenyala el responsable de producció de la companyia, Andreu Soldado.

El producte es va testejar per primera vegada amb una prova pilot a Lleida, i enguany ha començat a aplicar-se a Sant Just Desvern i Barcelona. “A Barcelona hem començat amb una primera fase, amb la tapa oberta, però a la llarga es tancaran”, apunta Soldado. La idea final és que l’usuari dispongui d’una targeta d’accés i d’uns horaris per fer llençar les escombraries, una identificació que permetria premiar l’activitat de la ciutadania amb accions com bonificacions o descomptes. “La gent s’ho ha de creure i tenir voluntat de fer el reciclatge que toca, però és una cosa que necessita educació des de l’escola”, considera el responsable de producció de Ros Roca, ja que “els contenidors no poden ser abocadors públics”.

Construccions més sostenibles

Denvelops i Eurecat han creat conjuntament un prototip de tèxtils híbrids compostos per ceràmica, fusta, acer, laminats d’alta pressió, vidre i pedra per a les façanes dels edificis que aporten creativitat al disseny i eficiència. La proposta inclou panells solars de quatre cèl·lules per generar energia que alimenta els llums LED i els difusors penjants de silicona transparent. Aquests aporten un aspecte innovador als negocis com els hotels o els centres comercials, però també a hospitals o centres esportius que prioritzin l’ús d’energies renovables, que el baix consum dels panells lumínics permeten tenir un excedent energètic per ser redistribuït en tot l’edifici. La solució també garanteix una contaminació lumínica més baixa que les composicions lumíniques utilitzades fins ara, assenyala l’equip investigador d’Eurecat.

La fabricació dels components segueix un model de construcció industrialitzada off site, la qual permet reduir el temps de creació dels elements i els residus, i una instal·lació fàcil i ràpida amb resultats similars als de les impressores 3D. L’estadi Johan Cruyff és un dels espais que ja ha optat per aquest nou estil creatiu i sostenible de la companyia d’Igualada.