Enmig de la natura —ja sigui en un bosc, al costat del llac o al mar— tendim a creure, inconscientment, que estem en indrets força allunyats de qualsevol tecnologia. La distància dels nuclis urbans o la simple bellesa nua del paratge no ens fan pensar en algoritmes ni aplicacions, més enllà de les que duem a la butxaca. Però el paisatge, per natural que se’ns presenti, conté cada vegada més solucions tècniques de tota mena.

La platja n’és un bon exemple. En un dels llocs de desconnexió per antonomàsia, els sensors i les càmeres dotades amb intel·ligència artificial ja conviuen com un element més de l’estampa costanera en alguns municipis del litoral català. L’experiència es va iniciar el primer estiu de la pandèmia, just en el postconfinament, i destinacions turístiques com Salou han mantingut el sistema com una eina més per controlar l’aforament i informar els banyistes abans d’arribar al lloc.

A la vila del Tarragonès, que aquest estiu s’està situant com la quarta ciutat de tot l’estat en reserves d’allotjament, la tecnologia de les seves platges es basa en un sistema de monitoratge format per 22 càmeres intel·ligents que proporcionen una xifra estimada, en temps real, de la quantitat de persones que es troben a la sorra. Les càmeres estan situades en punts alts, inaccessibles i molt discrets, i calculen el nombre de persones situades en una zona concreta mitjançant l’anàlisi del moviment, formes i altres paràmetres com el reconeixement de volums.

Gràcies a la tecnologia deep learning, les càmeres són entrenades i van aprenent a identificar i diferenciar de forma més precisa les persones d’altres objectes. Se’n van situar vuit a la platja de Ponent, set a la de Llevant, dos a la Llarga i una a la dels Capellans, Cala Llenguadets, Cala Font, Cala Vinya i Cala Crancs. Les platges més extenses es divideixen en zones virtuals, per poder controlar l’ocupació per sectors i fer les estimacions sobre l’aforament.

Les dades es transmeten mitjançant tecnologia sense fils als sistemes d’informació de l’ajuntament on s’integren en un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) accessible a través de la pàgina web de Platges des de qualsevol dispositiu. La informació es mostra mitjançant un mapa i una llegenda de colors que indica en verd si l’aforament és baix, en taronja si comença a ser elevat o en vermell si ja no es pot accedir al punt en qüestió. El sistema també envia alertes per SMS i correu electrònic a la Policia Local, Protecció Civil i Salvament quan es produeixen canvis en l’estat d’ocupació de les platges.

El cos d'agents també pot realitzar ajustos des dels seus dispositius mòbils en cas que es detecti que una platja està en el seu nivell màxim de capacitat i el sistema no ho indiqui. La solució permet la mobilitat horitzontal dins de la platja, ja que controla l’aforament a partir de les persones que estan a la sorra i no a partir de les que hi entren pels diferents accessos.

Lloret i Barcelona, sense continuïtat

En el cas de Lloret de Mar, la iniciativa va durar dos estius (2020 i 2021) i es va implantar a la platja Gran i la de Fenals, les dues més concorregudes. La prova pilot es va abandonar de cara a l’any següent i es van desmuntar les càmeres i els sensors, que actualment ja no estan operatius. Des del consistori expliquen que ni tan sols en l’època més dura de les restriccions ocasionades per la pandèmia van tenir problemes d’aglomeracions, ja que la gent va tendir a disgregar-se i marxar cap a les cales, on no hi havia instal·lat cap sistema.

A Lloret, el sistema va durar dos estius i es va desestimar pel cost i per la manca de problemes d’aglomeracions, mentre que a Barcelona es van fer proves pilot amb drons i un programari d’anonimització de les imatges

Allà van haver d’efectuar controls a peu de sorra amb Protecció Civil, però van ser molt puntuals. “L’acord amb Telefónica, les despeses del manteniment i cost de les càmeres, així com el lloguer del software no quedaven justificats”, argumenten des de l’Ajuntament, on asseguren que l’únic tram on periòdicament han de controlar el nombre d’aparcaments per l’èxit massiu que sol tenir la cala, és a Santa Cristina.

A les platges de Barcelona ciutat, per la seva banda, es van dur a terme proves pilot mitjançant drons i un programari d'anonimització i no emmagatzemant de les imatges, tenint cura de la privacitat en la captura i el seu processament. L’objectiu era no sortir-se de la normativa vigent en matèria de protecció de dades, un dels reptes que plantegen aquests sistemes. Actualment, a la capital no es realitza un control d'aforament, sinó que es fa un càlcul de l'afluència de cada platja de forma manual a través dels informadors que es despleguen durant la temporada d'estiu i que són els encarregats del comptatge.

Mataró i Calella, al Maresme, són dos casos més on es va experimentar durant el període on es recomanava guardar les distàncies i que, de moment, han deixat d’utilitzar el sistema. Com s’explica des de l’Observatori dels Digicanvis de l’AOC (Administració Oberta de Catalunya), una de les dificultats és el grau d’entrenament que requereix per evitar falsos positius (ombres o formes similars a una persona) i per adaptar-se a modificacions de la superfície de la platja com l’efecte de les marees o les tasques de neteja mecanitzades.

També cal tenir en compte que els videosensors i els sistemes de comunicació s’han d’instal·lar en llocs que no estiguin a l’abast per protegir-los d’actes vandàlics i necessiten alimentació ininterrompuda. Per complir amb aquestes condicions, en el cas de Salou (on els costos de manteniment ronden els 6.000 euros anuals, sumats als 100.000 que va costar la implantació) s’ha utilitzat el sistema d’enllumenament de les platges, que es va haver de modificar.