Calafell aposta pels drons per mapejar els volums de sorra de les platges
Les naus no tripulades s’enlairaran diverses vegades l’any per monitorar les mesures que l’ajuntament ha aplicat per renaturalitzar el litoral
Categories:
L’Ajuntament de Calafell (Baix Penedès) enlaira aquest estiu un dron per resseguir les platges i comprovar si són eficients les mesures de renaturalització impulsades els últims sis anys. El municipi està desplegant diverses accions per evitar la regressió de la sorra i fer les platges més resilients als temporals. Aquest estiu s’havia proposat fer una primera avaluació “objectiva i rigorosa” de la feina feta fins ara, segons destaca el regidor d’Ecologia Urbana, Aron Marcos Fernández.
Per dur a terme aquest control, el consistori s’ha adherit a IMPETUS, un programa europeu finançat pels fons Horizon 2020 que vol accelerar les mesures per combatre el canvi climàtic i que a Catalunya està vehiculat per la Universitat de Girona i Eurecat Lleida. La mesura escollida consisteix en la subcontractació d’un dron que sobrevola les platges diverses vegades al llarg de l’any i permet fer un mapa de quins són els volums de sorra acumulada, quins efectes han tingut els temporals i on estan funcionant millor les accions aplicades. L’estudi s’allargarà fins al 2025 i tot just ara s’estan captant les primeres imatges, que s’enregistren a primera hora del matí. Marcos confia que el monitoratge del dron confirmi les primeres lectures positives que han extret: “A simple vista ja s’està observant una millora important de les platges, que suporten millor els temporals”.
Canvis en la maquinària i barreres per captar sorra
Des del 2017, Calafell treballa en diverses accions per blindar les platges dels efectes dels temporals. El municipi té 4,2 quilòmetres de platges, amb alguns trams amb minves rellevants de sorra que s’ha proposat frenar. “Que recuperar els ecosistemes és una eina que ajuda a mantenir les platges no és un tema que permeti el debat ciutadà, sinó que és una evidència científica”, sosté Marcos, que assegura que en sis anys han aconseguit renaturalitzar quasi el 90% del litoral de Calafell.
Entre les diferents mesures desplegades, s’han fet canvis en l’ús de la màquina de llaurar la sorra, “que només s’utilitza en temporada de bany i per la zona més propera a l’aigua”. “I per descomptat no passem quan fa vent perquè es prioritza el moviment lliure de la sorra”, afegeix el regidor, que també destaca l’aposta per recuperar els sistemes dunars i la instal·lació de petites barreres que actuen com a captadores de sorra, que es retiren a l’estiu. Marcos assenyala que també han redefinit les aportacions de sorra, “que ara es fan de manera geoambientalment correcte durant el mes de juny, i no pas a l’hivern”. “Volem que siguin platges més resistents als temporals, tinguin més capacitat d’emmagatzemar sorra i siguin paisatgísticament més agradables”, remarca.