Assistir regularment a sessions de formació i mentoria organitzades exclusivament per a dones m’ha permès descobrir clubs a la ciutat de Barcelona només per al públic femení, una tendència que ve de lluny. Si ens remuntem a la ciutat de Nova York del 1868, trobem que les periodistes Jane Cunningham Croly i Fanny Fern van fundar Sorosis després els neguessin l'entrada en un sopar commemoratiu a Charles Dickens organitzat pel New York Press Club. Aquesta passa endavant va desembocar en la multiplicació dels espais, fins al punt de superar els 5.000 clubs. Amb l’entrada de la dona al món laboral, van anar a la baixa, però darrerament han tornat a sorgir per oferir al públic femení un lloc on trobar el seu equilibri, crear networking i enfortir les relacions entre elles. L’organització de les dones sense els homes ha estat també un tema de debat a la literatura amb llibres destacats com els de Violeta Richart i Jacqueline Harpman.

Eliminant els homes

La llista dels homes que han contribuït a fer millor la nostra societat és molt llarga. Malauradament, també n’hi ha hagut d’altres que han ocasionat molt dolor i destrucció a la societat. Com sempre els dolents, fan més soroll que els bons, i amb un pensament esbiaixat per aquests fets es pot arribar a pensar que eliminar la maldat del món implica erradicar els homes. D’això en parla la novel·la premiada amb el Premi Roc Boronat del passat 2020: Y de la Violeta Richart i editat per Amsterdam.

La història se situa en un futur sense concretar, pacífic i civilitzat, on trobem una societat utòpica i que viu en harmonia amb la natura, però amb la particularitat que només hi conviuen les dones. La veu principal és la d’una noia adolescent que té les preocupacions pròpies de la seva edat: el primer amor, el despertat sexual, els dubtes sobre el futur... I amb un tema que la neguiteja molt: no li ha vingut la primera menstruació, i a la resta de les seves companyes, sí. En aquesta societat, se celebra la primera comunió quan les noies tenen la regla, essent un ritu per festejar el pas a la vida adulta. En intentar buscar respostes al que li pot passar, descobrirà un secret sobre ella mateixa, a la vegada que s’anirà esquerdant la perfecció del món que l’envolta.

La novel·la presenta una societat única i exclusivament organitzada per dones, dels homes no se’n té notícia. No sabem què se n’ha fet, ni tampoc quant temps ha passat d’allò que al llibre s’anomena món antic. El poc que se sap, és que els homes es van extingir juntament amb un món que ells governaven i que anava cada cop pitjor.

'Y' planteja un món només amb dones que respecta el cicle natural de les coses per mantenir l'harmonia, amb la tecnologia com a eix per fer-lo més sostenible

Y és un clam feminista que pretén ajudar els lectors i lectores a ser crítics amb la societat, a revisar el sistema de valors imposats i a acceptar la diferència sense por ni prejudicis. I un dels mecanismes per assolir-ho és la feminització del llenguatge, resultat d’una societat formada totalment per dones que ha fet evolucionar el llenguatge per naturalitzar l’ús del gènere femení al llarg de tota la lectura.

Sota control

Al llarg de la història, les dones han estat sotmeses a la voluntat dels homes, privades de drets i de llibertat, i fins i tot empresonades a casa seva. Ho relata Jo, que no he conegut els homes de Jacqueline Harpman, editat per Periscopi. La distopia va ser publicada el 1995, però no ha arribat a les llibreries en català fins al 2021 amb la traducció de l’Anna Casassas.

La novel·la narra la història de quaranta dones que viuen tancades en un soterrani, alienades de tot contacte amb el món exterior i controlades per uns guàrdies que ni tan sols parlen amb elles, només utilitzen la tecnologia per tenir-les vigilades. Enmig d'aquestes dones, que no tenen cap relació entre elles, hi ha una jove sense nom que no és com la resta: es va criar en el soterrani des de petita; no té cap record del món exterior; ni sap que és una família, l'amor, el sexe, o les relacions. Tot canvia el dia que sona una misteriosa sirena, els guàrdies marxen i les dones aconsegueixen sortir a un món isolat i totalment desconegut.

‘Jo, que no he conegut els homes’ és un tractat filosòfic sobre la vida, la condició humana i la capacitat de sobreviure

Jo, que no he conegut els homes es desenvolupa a través de les vivències i records que comparteix la protagonista al final de la seva vida. Més que una novel·la, és un tractat filosòfic sobre la vida i la condició humana; sobre la capacitat de sobreviure, la lluita compartida, la maldat, l’esperança i la foscor. El llibre està escrit sense capítols, com un llarg camí que no saps on et portarà. Aquest fet li dona un punt d'angoixa a la història que reté l’atenció des de la primera pàgina.

Imaginar futurs on només hi hagi dones o on només hi hagi homes no hauria de ser una opció per a ningú. La història ens ha demostrat que la diversitat sempre enriqueix i que és necessària per fer del món un lloc molt millor.