La utilització de les eines vinculades amb la intel·ligència artificial ha entrat amb força dins del món laboral. Cada dia trobem titulars en les notícies que ens parlen de quina manera aquestes noves eines canviaran les feines que fem molts de nosaltres. Hi ha qui s'ho mira amb por i imagina un futur dominat per les decisions de les màquines i on les persones no sabrem què fer. D'altres s'ho miren emocionats i veuen en la IA i en el metavers l'evolució necessària per tirar endavant amb noves maneres de fer. Per il·lustrar aquest nou paradigma, on considero que la tecnologia pot ajudar-nos a millorar el dia a dia alhora que tenir consciència de l’ús que en fem, trobem dues novel·les que són clau.

Test d'immigració

L'administració pública no té una tasca fàcil i la tramitació dels diferents permisos que han de passar per les seves mans acostuma a ser una font de conflictes. La transformació digital és sovint un concepte que proposa un nou sistema de treball per agilitzar-ho, però no tot és tan fàcil i el llibre titulat El test de Sylvain Neuvel, amb la traducció al català de Marina Espasa i editat per Mai Més, en parla a la perfecció.

L'Idir és un immigrant d'origen iranià que vol aconseguir la nacionalitat anglesa. Per això, espera poder fer el test de 25 preguntes sobre cultura general que li permetrà quedar-se per sempre a la Gran Bretanya, juntament amb la seva família. Tot sembla que va sobre rodes, ha preparat les preguntes del test i sap totes les respostes, però el que no havia previst és que durant el transcurs de l'examen un grup de terroristes accedeixin a l'edifici on es troben. Davant aquest gir, el protagonista haurà de decidir sobre el seu futur i sobre les persones que són amb ell.

La novel·la situa els lectors en un futur on no existeix la lliure circulació i el futur de les persones es continua decidint amb absurds tests memorístics sobre cultura general. Tot i això, existeixen la intel·ligència artificial i el metavers, i tenen un paper decisiu en el destí de les persones.

El test és un llibre escrit a partir de la crisi de refugiats que ja fa uns anys que vivim a tota Europa. Neuvel fa una dura reflexió sobre les polítiques d'immigració, ironitzant sobre aquesta superioritat occidental envers els menys afortunats que busquen l'acollida europea. Una història pertorbadora i inquietant que parla de la veritable naturalesa humana: la por i l'odi, o l'amor i l'acceptació?

Visions d'un mateix jo

Com actuaria una persona que es troba el seu jo de mesos enrere? Seria bona idea anticipar-li coses que passaran? Aquest és l’escenari de L’anomalia de Hervé Le Tullier amb la traducció de Jordi Boixadós Bisbal i editat per Grup62, un entorn que relata una història en tres parts ben diferenciades.

La novel·la comença amb una presentació de fins a 16 personatges sense cap mena de relació, però amb un punt en comú: han coincidit en un vol de París a Nova York. Tots segueixen les seves vides amb normalitat fins que un dia reben la visita de l'FBI per informar-los d'un fet insòlit que va passar en el vol on van coincidir.

La segona part del relat exposa què va passar concretament i intenta racionalitzar al màxim una situació anòmala i totalment imprevisible com ho és la duplicació del vol. Un aterra al març; l’altre, al juny, i això té conseqüències més enllà. Finalment, el darrer tros de la novel·la se centra en les relacions de les persones implicades i en com els canvia la vida aquest fet anòmal.

La història té un toc de ciència-ficció que pot recordar algun capítol de Black Mirror, de la pel·li Encuentros en la tercera fase o, fins i tot, la inquietant Fringe. Les teories que s'exposen van des de la possible impressió en 3D de l'avió i de totes les persones, fins a la creença que potser ens trobem davant d'una simulació de vides virtualitzades creades en un metavers. Polítics, militars i científics d'arreu s'uneixen per intentar trobar l'explicació més plausible.

L'anomalia és una novel·la que planteja moltes preguntes: què faries si trobessis el teu jo duplicat?; com canviaria la teva vida?; canviaries algunes decisions si les poguessis anticipar? I tot això, l’autor ho fa amb elegància, originalitat i un sentit de l'humor très chic.

L'aplicació de la intel·ligència artificial ajuda a millorar en molts àmbits, però no és l'única que hem de fer servir. Cal cercar l'equilibri entre les diferents intel·ligències conegudes per poder continuar evolucionant cap endavant.