Text, imatge, vídeo, so… L’auge de les intel·ligències artificials generatives ha creat incertesa en múltiples sectors productius, fins i tot en aquells que es basen en feines més creatives. La darrera indústria que ha encès les alarmes ha estat la del doblatge, davant el temor que els models de text a parla siguin capaços de produir veus indistingibles de les humanes. És per aquesta raó que el Sindicat d’Actors de Veu i Voice Talents de Madrid (AVTA) ha publicat un comunicat on demanen la creació del que han anomenat Accent IA, l’obligació que totes les veus artificials incorporin un efecte de so o una equalització perquè qualsevol persona les pugui identificar com a tals.

La proposta d’AVTA, compartida amb altres sindicats europeus i sud-americans del sector, neix davant la por que aquesta tecnologia pugui “suplantar als éssers humans en qualsevol comunicació oral i l’habilitat d’aprendre a fer-ho cada vegada millor”. L’entitat madrilenya creu que aquesta proposta facilitaria la “creació d’un nínxol específic de serveis de veu IA”, clarament diferenciats dels de les veus humanes.

Aquest temor també és compartit per Doblatge Unida de Barcelona (DUB), l’associació d’actors de veu assentats a la capital catalana, que fa mesos va crear una comissió dedicada a l’estudi d’aquestes noves tecnologies. El seu secretari general, l’actor de veu Masumi Mutsuda, explica que encara no han pogut valorar detingudament la idea d’AVTA, però té clar que s’ha d’actuar: “El que creiem que és imprescindible és, si no un accent, una marca d’aigua, alguna manera de poder identificar, encara que sigui a posteriori, si la veu ha estat generada amb intel·ligència artificial”. 

Protecció legal i clonació de veus

La comissió específica de DUB s’encarrega d’analitzar amb detall entre 20 i 30 empreses que han creat solucions relacionades amb la clonació de veu, les veus artificials o el doblatge automàtic per determinar “fins a quin punt és soroll o un perill real”. Mutsuda considera que cal parar l’ull a aquestes tecnologies, però no ho veu encara com una “amenaça imminent” pel seu gremi: “Sí que és veritat que en veus de locucions o d’audiollibres, que són veus més planes, on el ritme és lliure i la respiració no és tan important, pot semblar més fàcil de fer, però el doblatge seria l’últim pas per una intel·ligència artificial”.

Mutsuda: "En locucions o audiollibres, que són veus més planes, pot semblar més fàcil de fer, però el doblatge seria l'últim pas per una intel·ligència artificial"

El secretari general de DUB no ignora les funcionalitats de la intel·ligència artificial, i veu factible el seu ús per a la realització de maquetes o proves de concepte abans de trucar l’actor professional pel producte final. També cita la visió que comença a guanyar adeptes als Estats Units i Llatinoamèrica: “Si això es fes amb una legislació potent, en què la veu estigués registrada, protegida i sense forats legals, hi ha gent que ho veu com una opció per clonar la teva pròpia veu i que es faci servir per productes que no requereixen tanta humanitat”. Això permetria, segons Mutsuda, dedicar el temps laboral a “projectes de doblatge interessants”, mentre que, de forma paral·lela, la seva veu “treballi i generi una font d’ingressos passiva”.

Per assegurar aquestes situacions hipotètiques, és vital adaptar la legislació als nous contextos que ha generat la intel·ligència artificial. A la possibilitat d’incorporar l’Accent IA que proposa AVTA se’ls suma les noves clàusules en els contractes de cessions de drets d’emissió que ja s’estan preparant arreu d’Europa, en què DUB també està implicada. “Fins ara, tot això no estava contemplat; cedies els drets per Blu-ray, DVD… Tots els formats que hi hagués i s’haguessin d’inventar, però en cap moment es va plantejar un contracte per protegir la veu d’intel·ligències artificial”, desvela Mutsuda.