Pensar en el Mobile World Congress (MWC) genera una primera imatge de pavellons plens de congressistes buscant les últimes novetats en telefonia mòbil. Amb els anys, van acompanyar els terminals una allau de rellotges intel·ligents, braçalets, auriculars i tota mena de dispositius; ara és el torn de les ulleres de realitat virtual i augmentada. I no per la tecnologia en si, que també, sinó perquè són la porta d’entrada un esmentat metavers que fa la boca aigua a qualsevol companyia del sector i visitant de la fira tecnològica per excel·lència de l’ecosistema.

La GSMA – Groupe Speciale Mobile Association – va néixer de la unió de les operadores de telefonia mòbil que van buscar l’estandardització dels sistemes propis de telecomunicacions per permetre les trucades entre països i companyies. Lluny queda ja aquest context, especialment en un món en què bona part de les relacions digitals s’estableixen mitjançant internet, però aquesta mateixa pauta de col·laboració entre actors és la que s’ha presentat en la sessió d’obertura del MWC 2023 a Barcelona. Ho ha fet sota el nom de GSMA Open Gateway, una plataforma comú per monetitzar la venda de les xarxes 5G a desenvolupadores d’aplicacions.

La GSMA Open Gateway crearà unes regles per a la intercomunicació entre plataformes immersives de les diferents operadores i facilitarà la creació de noves aplicacions

Un total de 21 teleoperadores han impulsat la iniciativa, amb Telefónica al capdavant del projecte per fer aquest pas de l’estandardització que es va viure anys enrere, però en el nou entorn de les aplicacions virtuals i immersives. I és que no es tracta només de permetre, algun dia, les videotrucades entre plataformes al metavers operades per diferents organitzacions, sinó també de generar una arquitectura comuna per a les fintech, els videojocs, la mobilitat intel·ligent o els marketplaces. L’operativa de la plataforma és el concepte de Network as a Service (NaaS), tal com ha assenyalat el president de Telefónica, José María Álvarez-Pellete, qui l’ha descrit com “un catalitzador de serveis avançats que arribin a una massa crítica i aportin valor als consumidors”.

Continguts que no es consumeixen, es viuen

La creació d’aquest sistema únic facilitarà que propostes com les que la mateixa Telefónica presenta en l’edició d’enguany del MWC permetin la interactivitat amb usuaris d’altres operadores. La companyia espanyola ha recreat un menjador amb una televisió i un router, dos clàssics que no falten, però que estan acompanyats per unes ulleres Oculus i dos comandaments que han de traslladar l’usuari a un entorn immersiu on consumir continguts com si s’estiguessin vivint en viu.

La proposta de realitat virtual permet saltar entre interfícies, passant d’una botiga virtual on agafar productes amb els comandaments, a veure gairebé a peu de camp un partit de tennis o de bàsquet, o consumir un producte cultural com una pel·lícula o un videoclip musical. “L’objectiu és anar cap a un consum diferent i fer que aquestes tecnologies no es destinin únicament al gaming”, explica el metaverse product manager, Antonio Pita.

Les operadores es llancen al mercat de les plataformes immersives per oferir productes vinculats a la realitat virtual, el 5G i el metavers

La plataforma es nodreix de continguts propis, tant elaborats digitalment com nodrits amb imatges d’esdeveniments reals. Actualment ja és possible consumir els partits de la Copa del Rei de bàsquet, gravats amb 11 càmeres diferents perquè l’usuari esculli des de quina perspectiva vol seguir el joc. En el cas dels videoclips, la gravació multicàmera permet recrear un escenari en 360º per tal que l’usuari, fent una volta sobre el seu mateix eix amb les ulleres posades, pot veure tots els integrants d’una banda o els ballarins, i viure-ho com si fos un concert en viu.

Bona part d’aquests continguts immersius es creen amb la sala de telepresència, un altre dels caramels de l’operadora a la fira de telefonia. En una estructura circular, congrega 21 càmeres que capten 40 GB de continguts de la forma del cos d’una persona i dels seus moviments. Extreu les dades i recrea un avatar en 3D idèntic capaç de ser representant en qualsevol part del món. “Es tracta d’una tecnologia pionera a Espanya basada en fibra òptica, 5G i edge computing”, explica la gerent d’innovació, Leonor Ostos, “hem buscat un partner als Estats Units, on està molt més desenvolupat, per ser els primers a portar-ho aquí”. Una proposta que ha enamorat els periodistes gràfics, que no s’han pogut estar de captar imatges que, segurament, inundaran els informatius dels dies de congrés.

La producció dels continguts per a la plataforma de realitat virtual es va iniciar al setembre i el servei està disponible per a clients de Telefónica que disposin de les Oculus. Tot i això, Pita calcula que en dos anys arribarà el boom: “Veurem aquests dispositius i aterrar de forma massiva a les llars. Hi haurà propostes de plataformes de tota mena per utilitzar-los i els preus baixaran perquè es democratitzaran, serà el peix que mossega la cua”. Un altre punt d’inflexió vindrà motivar pel 5G, el qual desmenteix que sigui l’element que influenciï les noves propostes al mercat, sinó que serà una tecnologia oberta a propostes. “Fins ara, els desenvolupadors s’adequaven a les xarxes, però ara serà al revés, nosaltres dedicarem la xarxa a les necessitats que decideixi l’usuari”, afirma, i assenyala el consum de sèries i pel·lícules en línia, o l’esclat del metavers, com a dos productes que definiran les línies a seguir del sector.

Trucar des de casa al metavers

La creació de l’estàndard esmentat per a la futura apificació, més la creació d’unes futures regles en les quals ja treballa el Metaverse Standard Forum posaran també les bases perquè les trucades ara sumin un nou canal: l’entorn digital. La plataforma desenvolupada per Telefónica facilita la comunicació amb persones externes a la llar o l’oficina. Un pot enviar la seva imatge captada per una càmera web, mentre que l’altre pot mostrar el seu avatar. O bé poden ser dos avatars, el que seria una autèntica trucada en un ecosistema virtual. “Les reunions de feina, les trucades sense dependre del mòbil o les comunicacions amb gent d’altres països es podran viure d’una altra manera”, apunta el project manager.

I és que ara mateix, malgrat que Orange també ha presentat el seu propi metavers, amb funcionalitats similars i amb la possibilitat de fer trucades, no és possible que dos clients –cadascuna d’una companyia diferent- es comuniquin entre ells en aquesta vida virtual perquè els idiomes tecnològics no són els mateixos. Una trava que cal trencar i que segueix les passes de l’objectiu de la Unió Europea de permetre la relació entre usuaris d’aplicacions de missatgeria diferents com WhatsApp o Telegram a través de la Llei de Mercats Digitals.

Les plataformes virtuals podrien veure el seu 'boom' en dos anys amb la massificació de propostes i les ulleres a les llars

A més de l’ús d’ulleres de realitat virtual, Orange ha incorporat una mena d’estructura formada per sensors i tires que els uneixen. Cadascun es posiciona de manera estratègica al cos per captar els moviments de la persona que vols entrar al metavers. Aquesta estratègia permet no només personalitzar un avatar, sinó moure’s a l’esfera virtual com es fa en la vida real.

La companyia francesa ha apostat també per instal·lar una càmera 360º al seu estand i emetre en directe, i de forma virtual, tot el que hi passa i interactuar-hi. Així, si no es compta amb la possibilitat de trepitjar cap dels vuit pavellons de la fira, assistir-hi amb una via immersiva pot ser una bona alternativa. El projecte, batejat com Immersive Now, també uneix el concepte de mons virtuals amb el 5G. En aquest cas, els desenvolupadors han optat per reforçar la baixa latència i la velocitat ultraràpida com a atribut principal. En una petita cúpula al centre de l’aparador d’Orange, es pot gaudir de participació fake en una marató. Però participant-hi també corrent amb la recreació d’un mateix amb les càmeres que capten les imatges dels curiosos que hi entren.

Adaptar el contingut creat al consum del futur

Si la producció de vídeos, esdeveniments i tota mena de continguts adaptats a la realitat virtual és una de les vies per generar els serveis de les futures plataformes, una altra és idear una tecnologia amb resultats a curt termini que agafi totes les propostes ja creades i les adapti. Això és real i ho fa la tauleta desenvolupada per l’empresa nord-americana Leia, que surt a la venda aquest dimarts al mercat espanyol.

La seva particularitat és una pantalla hologràfica que canvia la perspectiva de l’objecte que projecte segons la posició de l’usuari. Al MWC s’ha pogut veure una tortuga del dret i del revés, nedant, quieta, seguint una línia recta o anant en diagonal; i tot, sempre, com si estigués al davant. La seva aplicació principal, segons fonts de la companyia, és “l’entreteniment” i “facilitar la transformació de tot el que ja tenim avui dia al mercat del futur”. A hores d’ara, la tauleta és capaç de convertir vídeos de YouTube a aquesta nova aparença gràcies als algoritmes que integra el software. “Estem en ple desenvolupament, així que ha d’aprendre molt, però el ritme d’aprenentatge és elevat i pot oferir resultats molts bons en poc temps”, apunten.

Quan la gràcia és ‘el show d’ara’, no el ‘resultat futur’

Lluny de totes les operadores i de les propostes de telèfons d’última generació, dels rellotges que monitoren l’estat de salut d’una persona o de les ulleres que, diuen, arribaran a cada en menys del que creiem, SK Telecom ha plantat enmig de la fira una espècie d’helicòpter que està cridat a revolucionat la mobilitat urbana.

La cua per pujar-hi és llarga, però no per experimentar una simulació de vol, sinó per posar-se les ulleres de realitat virtual que ofereixen als passatgers perquè puguin imaginar-se com serà volar-hi algun dia. “La imatge és molt curiosa i no prens consciència de l’abast del canvi que pot suposar en el transport fins que te les poses”, reconeix una de les persones que baixa del vehicle, “hi he pujat per viure els resultats de la realitat virtual i he baixat amb una imatge curiosa de com serà volar-hi”.

Tal com explica Ken Wohn, membre de la companyia que ofereix la visita, el vehicle vol ser un exemple de la idea dels taxis voladors del futur. “El seu nom és UAM, d’urban air mobility, i és una proposta que ha de reduir el consum d’energia, l’impacte ambiental i facilitar el trasllat a les ciutats”. El vehicle funciona amb unes bateries elèctriques i ara mateix necessita algú que s’encarregui del pilotatge de la nau, però la previsió és integrar-hi un sistema perquè operi de manera autònoma en rutes preestablertes.