Els grans de l’economia digital tenen des d’aquest mes de novembre fins a sis mesos per adaptar-se a la Llei de Mercats Digitals que els ha d’etiquetar, o no, com a guardians d’accés. La nova normativa vol evitar que gegants com Amazon, Google o Meta continuïn traient profit de la seva posició dominant al mercat per beneficiar els seus interessos de negoci davant d’altres companyies. “A grans trets, es vol posar el fre a què aquestes empreses es generin a elles mateixes uns avantatges injustos als ulls dels competidors”, explica l’advocat a Ecija Advocats i membre de la Comissió de Transformació Digital de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), Pablo Gallego.

El reglament, que va entrar en vigor el passat 1 de novembre i que dona un marge de sis mesos perquè els Estats membres l’apliquin, defineix el concepte de gatekeeper o guardià d’accés segons criteris com el volum de negoci, explotació d’una passarel·la important amb l’usuari i ocupació d’una posició arrelada i duradora. Les companyies afectades són les que operen serveis que es consideren crítics com xarxes socials, motors de cerca, botigues d’aplicacions, plataformes de missatgeria, assistents virtuals, navegadors web, sistemes operatius, el núvol, serveis de publicitat i serveis d’intermediació, però a la pràctica, segons l’expert, “s’implementaran mesures regulades mitjançant la competència deslleial, però amb marcs i accions inespecífiques”. “Som davant unes obligacions que el sentit comú ja ens diu, però ara amb una normativa clara, expressa i amb sancions”, continua, “hem vist moltes sentències contra Google que diuen que no pot mostrar abans resultats de Chrome quan algú busca sobre Mozilla Firefox, ara tenim un marc legal clar”.

Gallego: “Som davant unes obligacions que el sentit comú ja ens diu, però ara amb una normativa clara, expressa i amb sancions”

Tot i que el mecanisme ha engegat ja la maquinària, la Comissió Europea ja alerta que possiblement no es vegin resultats fins al 2024. A partir del maig del pròxim any, les companyies tindran dos mesos per notificar els seus serveis a la CE si compleixen els requisits que marca la llei i aquest tindrà un termini de fins a 45 dies laborables per avaluar si es tracta d’una empresa que encaixa amb el perfil de guardià d’accés. En el cas de ser-ho, les organitzacions comptaran encara amb sis mesos més per adaptar-se als requisits. Per tant, el calendari d’execució s’allargarà fins al març del 2024.

Com i en què ens afecta?

Un cop s’apliquin de forma definitiva les mesures, els gatekeepers es trobaran amb la prohibició de creuar serveis entre plataformes. Així, Meta no podrà cedir les dades d’un usuari de WhatsApp a Instagram per afavorir el negoci sense permís, encara que ambdues aplicacions formin part de la mateixa matriu. Una situació que s’ha donat a Europa recurrentment des de fa més de 6 anys, la qual ha sumat diverses sancions a Facebook, WhatsApp i Instagram pel tractament d’informació d’usuaris entre elles sense permís de la persona implicada. A més a més, aquestes dades, si són transparents i públiques, han de ser d’accés fàcil per a tercers que operin amb les plataformes. En el cas de no ser públics, l’empresa que hagi generat aquestes dades tampoc les podrà emprar per a la seva activitat lucrativa. Un exemple seria l’ús de patrons de consum per part d’Amazon. Si el gegant fundat per Jeff Bezos posa a la venda un determinat producte que abans no tenia perquè creix la seva demanda, se la sancionarà a menys que hagi compartit la informació amb competidors.

Sense deixar enrere l’exemple del marketplace nord-americà, aquesta mena de negocis, així com els agregadors, hauran de complir amb una clàusula de paritat que els obligarà a oferir total llibertat als seus clients. “Si un venedor ven un producte en diverses botigues online, Amazon no podrà exigir-li que el vengui a la seva plataforma a un preu més baix per tenir més comptadors”, exemplifica Gallego, qui afegeix que la transparència en preus també serà obligatòria en la intermediació per a espais publicitaris: “Fins ara era complicat saber quina part d’un anunci era per a l’editor i quina per a la plataforma que el distribueix, ara s’haurà de fer públic”.

Google i Amazon no podran donar més visibilitat als seus productes en les cerques i hauran de garantir igualtat amb els altres actors

En pràctiques habituals sobretot en mòbils com són la descàrrega d’aplicacions i desinstal·lació de les que venen en els terminals nous, l’usuari experimentarà canvis. “Normalment no ens baixem aplicacions amb arxius apk de llocs que no coneixem per temes de seguretat, però els usuaris d’Android podem fer-ho. Amb Apple no és així, però ara haurà de donar també l’opció”, comenta l’advocat, “aquesta llibertat també es veurà en l’eliminació d’apps dels fabricants que venen de sèrie amb els telèfons, les quals podrem treure si n’hi ha d’altres que ens encaixen més”.

En molts casos, l’ús dels perfils de Google i Facebook han servit per obrir en comptes nous en altres plataformes. Sovint és un mecanisme opcional, però en alguns espais era obligatori un nou compte a aquestes xarxes. Amb la Llei de Mercats Digitals, aquest sistema estarà prohibit, de manera que una persona podrà escollir com registrar-se o iniciar sessió sense necessitat d’establir un enllaç amb cap altre espai.

Interoperabilitat entre sistemes

La proposta que generarà més revulsiu és la que obliga a una interoperabilitat entre serveis de missatgeria. La funcionalitat més imminent podria ser l’enviament de missatges de text entre WhatsApp i Facebook Messenger, o entre altres plataformes que es considerin gatekeepers. En un termini de quatre anys des de l’entrada en vigor del reglament, la previsió és anar ampliant fins a la inclusió de missatges en grups i trucades tant d’àudio com de vídeo. “És important saber que el text explicita que les empreses hauran de ser interoperables, així que no serà vàlid permetre a un tercer que se n’encarregui”, matisa l’advocat, “suposarà un gran canvi i farà WhatsApp perdi el seu monopoli, guanyat per ser la primera i assolir una bossa d’usuaris potent”. Podria acabar-se el clàssic episodi d’haver d’utilitzar una aplicació que no es vol només perquè la resta d’interlocutors operen amb ella.

La llei obliga a la interoperabilitat entre apps de missatgeria: serà possible enviar des de WhatsApp un missatge a un usuari de Telegram

Per què la majoria utilitza Microsoft o iOS? És WhatsApp l’aplicació de missatgeria preferida per ser una plataforma més completa? Que Chrome sigui el navegador escollit per dues terceres parts dels internautes és pel mateix motiu? “En la tecnologia de la informació és molt rellevant la interoperabilitat perquè la incompatibilitat entre sistemes era el mecanisme que empraven les empreses per garantir-se uns usuaris i clients”, respon Gallego. Malgrat que cada cop es dona menys, encara es poden viure casos en què un document desat en un sistema operatiu no es pot obrir en un altre i això, recorda el membre de l’ICAB, “serà una vulneració del reglament perquè s’entén com una barrera d’accés a uns serveis essencials per als usuaris”. “A vegades s’ha argumentat que de forma natural la gent ha tendit a utilitzar certs programaris per qualitat o perquè no hi havia és opcions, però la realitat és que, si dones opcions, l’usuari tendeix a buscar alternatives”, afegeix, “és una resposta en un 255 natural i en un 75% resultat de l’origen d’una indústria monopolística”.