L’empresari i inversor israelià Yossi Vardi ho té clar: “Si vols cuinar, has d’anar a la cuina”. O dit d’una altra manera: les tecnologies per solucionar els problemes de la nostra societat no es crearan soles. L’emprenedoria s’ha erigit en un dels principals motors d’innovació de l'actualitat, i el 4 Years From Now (4YFN), en un dels principals congressos de start-ups del món. Enguany, la fira paral·lela al Mobile World Congress (MWC) ha agregat més de 700 companyies, una xifra equiparable a les edicions prepandèmiques, entre les quals la intel·ligència artificial ha destacat com la gran protagonista, amb aplicacions que van des de facilitar l’accés a l’educació a solucionar els reptes de sostenibilitat del planeta.

I és que la situació mediambiental de la Terra tindrà conseqüències imminents. Segons l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC), el 2050 els Pirineus perdran un 50% del gruix de neu en les cotes d’entre 1.800 i 2.200 metres d’altitud, on se situen la majoria de pistes d’esquí. “Durant anys hem estat agafant i agafant de la natura, robant-li els recursos. La nostra economia ha estat molt homocèntrica”, ha declarat la CEO i cofundadora de Futurity Systems, Cecilia Tham, en la conferència d’obertura del 4YFN. En la seva empresa es van preguntar: “Què passaria si li donem la volta?”. La resposta és HERBIE, una planta autònoma que gràcies a l’ús de sensors i algoritmes d’intel·ligència artificial és capaç d’autosubministrar-se la llum i l’aigua necessàries per al creixement de la planta que alberga. Amb tot, a Futurity Systems van voler anar una passa més enllà, i han convertit la visualització de dades captades pels sensors en NFTrees que han comercialitzat en xarxes blockchain amb neutralitat de carboni. Els beneficis s’han ingressat en un criptomoneder propietat de HERBIE, que invertirà en projectes d’innovació sostenible. “Estem intentant construir una empresa governada per plantalgoritmes perquè puguin decidir on va els diners”, ha resumit Tham.

Els objectius ambiciosos són un denominador comú entre les start-ups presents al 4YFN, com també ho demostra la companyia Enkitek. “La nostra missió és transformar l’agricultura tal com la coneixem per aconseguir produir aliments d’una manera sostenible”, desvela el seu cofundador i CEO, Víctor Cantón Ferrer. L’empresa assentada a Barberà del Vallès s’especialitza en el món de les granges verticals en entorns urbans, una disciplina que comença a fructificar als Estats Units i a l’Àsia, però que encara està arrelant a Europa. La raó es troba en la previsió a llarg termini: “El 2050 es pronostica que serem 10.000 milions de persones i el 60% viurem a les ciutats. Amb el canvi climàtic, es preveu que no hi haurà terreny cultivable suficient per alimentar la població”. Per aportar el seu “granet de sorra” al canvi, Enkitek s’ha encarregat de desenvolupar un programari per automatitzar aquestes granges verticals a través de càmeres low-cost i braços robòtics. “De mitjana, el 56% dels costos operatius del sector estan associats a la mà d’obra. Això en si no és dolent, però qüestiona la viabilitat dels negocis”, analitza Cantón Ferrer. Per millorar aquest context, la seva proposta es distribueix com un software as a service que s’adapta a la producció de les granges verticals i es distribueix de forma descentralitzada per evitar una petjada de carboni innecessària.

Tham: “Durant anys hem estat agafant i agafant de la natura, robant-li els recursos. La nostra economia ha estat molt homocèntrica”

Fer rendible la sostenibilitat

La sostenibilitat ha estat una de les tres tendències que el director del 4YFN, Pere Duran, ha destacat en la sessió d’obertura, juntament amb la intel·ligència artificial i el metavers. “Tenim un ecosistema de start-ups resilient. Estem veient com moltes es converteixen en empreses i afronten reptes com el clima o l’accés a l’educació”, ha subratllat el directiu. Aquests reptes de què parla Duran són el focus d’actuació de la Norrsken Foundation, una entitat sense ànim de lucre fundada el 2016 a Estocolm centrada a invertir i accelerar projectes d’emprenedoria d’impacte. “La salut mental, el canvi climàtic, la desinformació… Els problemes són globals, no reconeixen les fronteres i creixen en complexitat. Necessitem noves solucions, escalar-les i fer-les servir per solucionar els problemes realment importants”, ha remarcat la coCEO de la fundació, Funda Sezgi.

La fundació sueca, que obrirà un centre d’acceleració de start-ups a Barcelona el mes d’octubre, es defineix com un “ecosistema on els emprenedors poden trobar coneixement, xarxa i capital per fer que salvar el món sigui el seu negoci”. Sezgi ha insistit molt en el fet que crear projectes d’impacte no és incompatible amb emprendre iniciatives d’alta rendibilitat, tal com li ha ensenyat la seva experiència: “El que vam veure a Estocolm quan vam començar és que tots els actors estaven molt fragmentats. Hi havia acció, però no un espai per col·laborar. Ningú va dir-los que les seves companyies tenien impacte. Ara, després de sis anys, les start-ups mediambientals de Suècia tenen un impacte 35 vegades superior que la resta del món”. En aquest sentit, la coCEO de Norrsken ha apel·lat a la necessitat de fer un canvi de mentalitat: “Què és l’èxit? Què és el creixement? Per què pensem en diners i no en salut? Necessitem canviar la manera com veiem el món perquè el món canviï”.

Duran: “Tenim un ecosistema de start-ups resilient. Estem veient com moltes es converteixen en empreses i afronten reptes com el clima o l’accés a l’educació”

En aquesta línia treballa la spin-off de la Universitat de Barcelona AIGecko, que ha desenvolupat una aplicació per reconèixer els aliments d’un plat a través d’intel·ligència artificial i visió per computació. La seva app, anomenada LogMeal, fa servir la profunditat de les càmeres amb dues òptiques dels mòbils per calcular la volumetria del menjar. “Estem ajudant que la gent aprengui a menjar correctament. Fent fotos poden saber què estan ingerint i conèixer les seves carències, a més de saber el volum que estan menjant”, explica el CEO o cofundador de l’empresa, Eric Verdaguer. El programari té una funció educativa a escala d’usuari, però també s’empra com una eina per evitar el malbaratament del menjar en comerços que produeixen grans quantitats: “Els restauradors, empreses de càtering, hospitals o equips esportius poden fer un informe real de tot allò que els seus usuaris finals estan menjant realment i tot allò que es llença. Com que està digitalitzat i autocalculat, es pot quantificar de manera més fàcil i més exacta”.

Una educació més accessible i plural

Un altre dels sectors en què les noves tecnologies ha impactat de ple és l’educació. Si durant la pandèmia ja es va visibilitzar la bretxa digital del país i les seves conseqüències entre els més petits, ara és l’esclat de les intel·ligències artificials generatives com ChatGPT el que obre nous debats en el si del món de l’ensenyament. “Molts nens volen fer servir tecnologia, però no tenen pares que en vulguin aprendre o professors que els ensenyin”, ha alertat el CEO i cofundador de GoStudent, Felix Ohswald. La seva plataforma busca ajuntar la personalització de l’educació que es donava durant la Grècia clàssica amb l’accessibilitat aconseguida gràcies a la impremta. “A Europa, en les escoles públiques, les classes són de 30-35 estudiants. En les privades, de 17. Com a família, has de pagar més per tenir una educació més individualitzada”, ha denunciat Ohswald, qui també ha remarcat que “l’educació no ha canviat fonamentalment des de l’època dels nostres pares”.

La seva plataforma funciona com un marketplace de professors particulars que ofereixen classes personalitzades i adaptades als horaris dels alumnes a través de videotrucades. En els cinc anys d’experiència que acumula, GoStudent ja aglomera més de 19.000 formadors especialitzats en més de 30 matèries diferents, 11.000 d’ells només a Barcelona. Però més enllà d’aquest sistema, l’empresa també ha fet diversos experiments amb realitat virtual i assistents virtuals, les quals han ajudat a potenciar el compromís dels estudiants.

Kokoro Kids és una aplicació gamificada que presenta jocs educatius a infants de dos a sis anys en funció del tipus d'intel·ligència en què destaquin més

La necessitat d’aconseguir metodologies d’ensenyament que despertin més l’interès dels joves ha conduït molts professionals a experimentar amb la gamificació, com és el cas d’Apolo Kids, que neix d’una fusió entre Apolo Academy i Kokoro Kids. La primera d’elles és una plataforma que es ven com “el Netflix dels estudiants”, ha que recull tota mena de vídeos divulgatius, fet per educadors, sobre temàtiques concretes. La segona, pensada per infants de dos a sis anys, és la que aposta de manera més directa per l’aprenentatge lúdic. “Kokoro Kids té jocs organitzats en funció de les intel·ligències múltiples, i els nens es poden moure lliurement per aquest ventall de jocs”, explica la social media manager d’Apolo Kids, Meritxell Camacho. L’emprenedora considera que l’acció de jugar és un “superpoder que tenen tots els nens”, ja que és la millor manera per absorbir coneixements: “És un entorn segur, una cosa molt natural per a ells, i que es vinculi a les àrees de coneixement fa que gaudeixin de l’activitat i desenvolupin coses com la curiositat o la creativitat”.

El punt diferencial de Kokoro Kids és que fa servir algoritmes d’intel·ligència artificial per escollir els jocs que presenta als infants i la manera com s’hauran de resoldre: “Si m’interesso per un joc basat en la lingüística i avanço d’una manera determinada, el pròxim joc serà un repte per a mi, però no arribarà a ser frustrant. La idea és que l’aprenentatge sigui continu, pas per pas, amb desafiaments controlables”. L’objectiu no és altra que possibilitar una educació més inclusiva i accesible, que no deixi enrere a ningú. En aquest sentit, Camacho veu en el digital el format ideal: “La tecnologia ens permet una àmplia diversitat de possibilitats. Un llibre en paper està destinat a una forma de lectura, una forma de consum, però l’aplicació ens permet adaptar-la als gustos de cada nen i a les seves necessitats. Fa possible la neurodiversitat”.

El valor del fracàs

Sigui en el sector que sigui, tots els experts que han donat la benvinguda al 4YFN s’han posat d’acord en un aspecte: els aprenentatges que s’extreuen de projectes que no funcionen. “Si tens una idea, tira’t a la piscina, sobretot si ets jove i et pots passar un any i mig aprenent dels teus errors. La majoria de les start-ups són fracassos, però això és el tiquet per entrar en aquest món”, ha incidit Vardi, tot recordant que prop d’una trentena dels seus projectes d’emprenedoria van acabar en “agonia, vergonya i pèrdues econòmiques”, però que van ser errors que li van permetre tenir encerts en el futur. “Hi ha gent que té èxit i hi ha gent que fracassa miserablement, però tots han adquirit uns coneixements que hem d’aconseguir captar”, ha valorat Sezgi, qui considera clau posar en contacte emprenedors entre ells per construir un ecosistema resilient. “L’emprenedoria és com un múscul, se n’aprèn fent-ne”, ha resumit.