El sector agroalimentari representa al voltant del 10% del PIB de l’Estat espanyol, amb un total de 30.500 empreses especialitzades segons el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, però la seva alta atomització (el 96% són pimes amb pocs treballadors) i la bretxa tecnològica que experimenten els allunya d’una tecnologia que podria multiplicar la seva rendibilitat. “Cal fer, per una banda, evangelització, i per l’altra, formació”, ha reclamat el director general de vendes a Espanya d’Asea Brown Boveri (ABB), Juan Bachiller, en una taula rodona de la Barcelona New Economy Week (BNEW) centrada a identificar i proposar solucions als principals reptes que afronta la indústria.

La desconnexió del camp amb la innovació tècnica és la gran pedra al camí segons ladirectora general d’Agbar Agriculture, Marina Palacios, qui creu que es deu a “l’edat mitjana dels agricultors i a la seva formació, però també la sobreinformació que tenen”. El departament que lidera es dedica a transformar tecnològicament finques agrícoles a través de l’ús de sensors de camp, models matemàtics de predicció i gestió de dades intel·ligents. Fruit d’aquesta experiència, Palacios troba a faltar una solució integradora “per fer la vida fàcil als productors”, com una app o plataforma des de la qual puguin tenir accés “al comportament del reg o a les condicions meteorològiques”.

Capilla: "No es valora l’agricultor dins la cadena de producció, gairebé li costa més diners produir que el que ingressa. Ha de veure aquestes tecnologies com una cosa que li donarà valor"

S’hi ha mostrat d’acord Marc Capilla, CEO de Fliwer, una companyia amb seu a Regencós (Baix Empordà) que s’especialitza en la cura integral de plantes a través d’un sistema intel·ligent que combina múltiples tecnologies. “No es valora l’agricultor dins la cadena de producció, gairebé li costa més diners produir que el que ingressa. Ha de veure aquestes tecnologies com una cosa que li donarà valor”, ha defensat l’emprenedor, que veu en la blockchain una eina ideal per garantir la traçabilitat dels productes agrícoles i, així, “arribar directament al consumidor” sense haver de recórrer a distribuïdors: “Perquè no hi hagi trampa en la producció ecològica, hi ha d’haver una tecnologia que t’ho asseguri”.

Reivindicant el contacte amb el sector

Però com poden les empreses arribar a traslladar als agricultors les seves propostes? El director d’Innovació del centre tecnològic Eurecat, Jesús Pablo González, ho té clar: “Hem de sortir dels laboratoris i fer codesenvolupaments en entorns reals. Hi ha granges experimentals dedicades a la investigació, i hem d’obrir-les al públic i la indústria per accelerar els processos d’innovació”. El professional creu que cal “escoltar les necessitats reals” de la indústria, i veu en la figura dels clústers l’eina ideal, ja que “representen sectors importants que cobreixen tota la cadena de valor”.

González: "Hem de sortir dels laboratoris i fer codesenvolupaments en entorns reals. Cal obrir al públic les granges experimentals dedicades a la investigació"

Tanmateix, existeixen companyies que ja han aconseguit validar les seves solucions i demostrar-ne els resultats al camp, però que no poden avançar per limitacions externes. Aquest és el cas d’Ebredrone, start-up especialitzada en inspeccions industrials i agricultura de precisió que fa servir drons per ambdues tasques: la teledetecció d’elements en els camps i l'aplicació aèria de productes fitosanitaris, tant líquids com sòlids. “Els drons, tecnològicament, tenen una capacitat demostrada. Però a Europa, un dron és equiparat, en l'àmbit legislatiu, a un helicòpter o un avió. Si la tecnologia existeix i està demostrat que és equiparable o millor que la terrestre, per què se’ns equipara a un altre tipus d’aeronaus amb uns riscos evidents?”, ha assenyalat el director de negoci de la companyia, Hadar Ayxandri Sintorres. La baixa velocitat de la legislació és un àmbit que Palacios també veu millorable: “En la gestió de finques ens trobem que, moltes vegades, la utilització de vehicles agrícoles està molt obsoleta. Es poden actualitzar moltes coses i la normativa no ens ho permet, encara que seria més sostenible”.

La sostenibilitat, repte de present i futur

Tots els ponents coincideixen en la importància d’entendre els productors i els obstacles que sovint suposa la legislació, però tampoc s’obliden de l’altra banda del mercat, la demanda. “El consumidor cada dia és més conscient de què menja i d’on surt”, ha assegurat el CEO d’Enkitek, Víctor Cantón, qui defensa que cal “donar més rellevància al producte de proximitat, sostenible, des del mateix sistema: donar-li eines al consumidor perquè vegi que paga un percentatge més no per una etiqueta, sinó perquè s’ha fet amb respecte cap al medi ambient”. La seva empresa, ubicada a Barberà del Vallès (Vallès Occidental), desenvolupa braços robòtics i sistemes d’intel·ligència artificial en el món dels horts verticals, una nova tendència que busca potenciar la producció de kilòmetre zero, amb la possibilitat de “produir fins i tot dins les ciutats”.

Cantón: "El consumidor cada dia és més conscient de què menja i d’on surt"

“Si Espanya és potent en alguna cosa és en agricultura: pel clima, pel coneixement… Per què no podem ser els més potents del món en agricultura? Podem ser-ho i ho hauríem de ser”, ha reivindicat Cantón, un objectiu que només assoliran si aconsegueixen fer “les coses fàcils” i treballar braç a braç. Una petició que tots els ponents han compartit, però que Ayxandri Sintorres ha complementat amb una demanda: “M’agradaria que empreses com les nostres tinguéssim trucades, interès per part de les institucions responsables. Tenim molta documentació i experiència per traslladar-los-la. Agrairíem que els projectes nous que poden ser una palanca de canvi al sector s’acostessin per, almenys, escoltar. Així avançaríem junts molt més ràpidament”.