"La tecnologia ha d'estar al servei de les persones". Aquest és un dels lemes del secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Sergi Marcén, qui ostenta el càrrec des de fa només tres mesos amb l'objectiu de posar "l'administració pública al servei de les persones". Coneixedor del sector TIC, ha ocupat anteriorment diversos càrrecs dins de la Generalitat en aquesta àrea de coneixement, entre els quals destaca el càrrec de director del PlaTIC.cat, el primer realitzat per a l'ecosistema al territori; i ha estat director d'Estratègia i Innovació del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), entre altres. I tot això, complementat amb una carrera professional en el sector privat en empreses de la talla d'ADS, ONO, TELIA o Eicon Technology. Un bagatge ampli i divers que l'ha portat a afirmar que els discursos volen ser "clars i transparents", i que apel·lin a la ciutadania. "Treballem per ajudar les persones, per això no diré la frase de 'Catalunya serà digital o no serà', sinó que treballarem per fer que la digitalització ajudi la societat", ha afirmat en una trobada amb el sector organitzat pel Cercle Tecnològic, "Catalunyano no ha de ser digital, sinó que ha de millorar la qualitat de vida de les persones amb la transformació digital com a eina principal".

L'Executiu actual té al davant dos anys de legislatura, però un 2023 amb uns pressupostos -pendents de l'aprovació definitiva- que doten l'ens que depenen de la secretaria d'un total de 1.100 milions d'euros, tal com ha assenyalat Marcén. Aquest conjunt inclou dues direccions generals – Administració Digital i Serveis Digitals i Experiència Ciutadans-, el CTTI, l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, el Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC) i la fundació i2cat. "És una quantitat immensa de diners per generar projectes, però també tenim molta feina i ho volem executar tot", ha asseverat amb decisió, un comentari que li ha permès apel·lar al seu auditori, les empreses del sector: "Externalitzem el 95% dels nostres serveis, per això és vital el vostre paper. L'excel·lència en el servei és una cosa que hem d'aconseguir entre tots, i no pot ser d'una altra manera perquè prestem un servei públic. Si falla el 061, no és que caigui un router, sinó que una persona no pot accedir a un servei essencial".

Amb el fi de desmarcar-se de la gestió governamental anterior, Marcén ha esmentat prioritats de la secretaria que, a ulls de la ciutadania, "poden no semblar atractives, però són importants". "Llançar un satèl·lit ven molt, però hi ha altres despeses que són difícils d'entendre, extremadament complexes de realitzar i que tenen a veure amb eines transversals necessàries sense les quals no es pot millorar la transformació digital del govern perquè impacti en el ciutadà", ha defensat. Com a exemple ha posat l'actualització del Nus, el punt d'interconnexió de totes les infraestructures Tic de la Generalitat: "No s'havia actualitzat des del 2011 i és una infraestructura molt crítica. Hem vist que s'ha de quadruplicar i, en comptes de tenir-ne dos, en tindrem vuit per evitar problemes i riscos".

"La pandèmia ha fet que la digitalització es massifiqués"

Aquesta infraestructura, que no interpel·la directament el ciutadà, és l'encarregada de la connexió dels centres hospitalaris i escolars, els ens de justícia o interior; de l'accés a tràmits públics; i de la possibilitat del cos de funcionaris a accedir a la xarxa VPN de la Generalitat, entre altres.

Reptes a 24 mesos vista

Segons l'últim Baròmetre del Cercle Tecnològic, la facturació de l'ecosistema TIC el 2022 es troba al voltant dels 23.900 milions d'euros, un 64% més que fa 10 anys. La dada del resultat de negoci suposa un pes del 10% del PIB de l'economia catalana i il·lustra una vitalitat del sector que no té aturador. I un dels elements que l'ha accelerat ha estat la pandèmia: "Ha fet que la digitalització es massifiqués". Un escenari que també ha posat en evidència un problema amb el talent, tal com ha reconegut el secretari, qui ha assenyalat directament "a la generació de professionals del sector" i no "al talent qualificat que té el territori". Uns deures pendents que reclamen polítiques públiques per posar-hi remei.

A la llista de pendents també hi figura la transformació digital de l'administració pública. "Hem digitalitzat posant ordinadors i sistemes de gestió, però s'ha de diferenciar de la transformació de l'administració, que és com ens avancem a les necessitats del nostre ciutadà i com som proactius en l'ús de les dades com a font d'informació", ha proposat. Per tal d'il·lustrar l'impacte del canvi, ha apuntat cap a la concessió automàtica d'ajudes públiques pertinents a les mares que tenen un fill als centres hospitalaris catalans. Un tràmit que, actualment, només s'activa si la mateixa persona implicada inicia el procediment.

“La transformació digital de l’administració és avançar-se a le necessitats del ciutadà i ser proactius en l’ús de les dades”

Però per tal d'oferir serveis públics automatitzats i en línia, cal una infraestructura sòlida. El nou govern català s'ha fixat els 3.000 km de fibra òptica com a fita per al 2023, una xifra de la qual Marcén ha tret pit comparant-la amb els 4.250 km desplegats en els darrers 12 anys, segons ha concretat. Tanmateix, ha volgut deixar clar que el desplegament no significa un benefici directe per a la societat, sinó que respon a una necessitat de l'administració: "La fibra òptica de la Generalitat és per als CAPs i les escoles, no per a la població. L'excedent sí que es posarà a l'abast de les operadores perquè cobreixin l'última milla, però la finalitat principal és connectar les seus de Catalunya".

L'ampliació de la xarxa va acompanyada de la creació d'un equip de professionals encarregats d'informar els ajuntaments i ens locals a iniciar els tràmits amb les companyies de telecomunicacions per ampliar la cobertura en les zones grises; i a les mateixes operadores, a arribar-hi. "Indirectament, sí que potenciem que la fibra òptica arribi a tot el territori", ha conclòs.

De la IA ja en ús al dubte el metavers

La intel·ligència artificial és, possiblement, la tecnologia que més està revolucionant a escala general. Va tenir una primera aplicació en el plànol industrial i de recerca, però s'ha estès fins a arribar a la salut o l'educació. Per això Marcén no ha dubtat a afirmar que ja està canviant la societat, però encara tenim una gran transformació per viure: "La revolució industrial ens va portar a la segmentació per processos i l'especialització per trobar feina. Tot eren feines especialitzades i repetitives. Ara els processos s'han automatitzat i ens veiem en l'obligació de capacitar la ciutadania amb altres aptituds perquè no perdin la feina". Així és com ha reclamat que el currículum deixi de ser l'eina per avaluar candidats, ja que reflecteix únicament els estudis i l'experiència, i ha fet valdre capacitats com "la rapidesa, l'empatia o la capacitat de solució". "La digitalització està canviant la forma de gestionar, i això fa que ens trobem amb noves feines i noves maneres de treballar", ha subratllat.

ha fet valdre capacitats com "la rapidesa, l'empatia o la capacitat de solució"

El secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital també ha parlat del metavers i de les criptomonedes, tot i que amb escepticisme. Per a ell, el món virtual paral·lel "té recorregut, però es troba en fase beta i ara serveix de poc"; i ha reconegut que el CTTI treballa en el seu entorn: "Estem dissenyant coses que comencen a tenir sentit. En les organitzacions on hi ha teletreball podria servir per a la gestió interna". En canvi, en el cas de les criptomonedes, ha mantingut una distància més àmplia: "És una cosa purament especulativa, no estan controlades per ningú. Tenim una part bona i alhora dolenta al sistema financer, que està controlat pels bancs, però dona unes garanties".

Conscient de l'increment de les estafes a internet, ha posicionat la ciberseguretat com una altra àrea a la qual parar atenció. Tal com ha apuntat, la Generalitat rep diàriament 4,5 milions d'atacs, dels quals bona part se solucionen automàticament. En aquesta lluita contra el cibercrim ha recordat el paper de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, però també la dels Mossos d'Esquadra, amb qui ha afirmat que es treballa estretament quan cal. Tanmateix, ha recordat que "la sensibilització i el coneixement" són les claus per fer front al problema.