Quatre de cada cinc empreses tecnològiques assentades a Catalunya asseguren que millorarien la seva facturació en cas de comptar amb professionals capacitats. La manca de talent es manté com el principal obstacle que afronta el sector TIC, segons testimonia el nou Baròmetre del sector tecnològic elaborat pel Cercle Tecnològic de Catalunya, un estudi que enguany arriba a la 14a edició amb la participació de més de 1.200 companyies. I la que era la gran esperança de l’ecosistema per capgirar aquesta situació, els fons Next Generation, no han aconseguit aterrar tal com s’esperava, amb una valoració de 4,3 punts sobre 10 per part de les empreses.

“La transversalitat de les TIC fa que les empreses s’hagin de transformar i canviar la forma com es dirigeixen als seus consumidors. Va més de pressa la transformació que la capacitat de generar talent”, ha reblat el president del Cercle Tecnològic, Joan Ramon Barrera. La generació de professionals qualificats és una situació que preocupa el sector, que veu necessari potenciar les vocacions tecnològiques des de la infància. Tanmateix, aquesta és només una de les dues cares del problema, atès que la fuga de talent a l'estranger també condiciona les capacitats de la indústria. L’informe apunta que el 52,1% de les empreses considera que aquesta situació afecta el sector de manera “intensa i preocupant”, una xifra que ha anat creixent amb el pas dels anys: el 2013, el percentatge era només del 30%, mentre que en l’edició de 2018 ja se situava en un 46%.

Barrera: “El que estem fent per atraure i retenir talent és donar propòsit a les organitzacions, intentar humanitzar més les empreses”

Les raons d’aquesta fuga de talents són evidents per al sector: els sous i les condicions laborals no són prou competitives si es comparen amb les d’empreses d’altres països, que no tenen dificultats a l’hora de disposar d’una plantilla global i repartida per tot el món. “El teletreball ha vingut per quedar-se”, ha corroborat Barrera, malgrat que més del 38% de les empreses no arriba a oferir el 25% de les jornades en format telemàtic, mentre que només el 33,5% permet que es teletreballi més del 75% del temps, d’acord amb el Baròmetre. Amb tot, la flexibilització del treball i la ubicació es personifica com la mesura més adoptada (61,7%) per les empreses enquestades per retenir el talent, seguida pels plans de formació i promoció (48,5%). El president del Cercle Tecnològic ha apuntat també cap a una altra direcció: “Una forma de retenir el talent és que darrere la teva empresa hi hagi un projecte, un motiu per treballar-hi. El que estem fent per atraure i retenir és donar propòsit a les organitzacions, intentar humanitzar més les empreses”.

Confiança desigual en les polítiques públiques

Una de les grans esperances que tenien les empreses per potenciar la indústria i intentar competir amb les companyies de l’estranger era l’arribada dels fons europeus Next Generation, que venien amb la promesa de transformar digitalment l’administració i la societat. Tanmateix, el seu impacte ha decebut el sector, suspès pel 47,2% de les empreses. “Tots confiem que el 2023 serà l’any, però quan preguntem pel 2022 hi ha certa frustració perquè no s’ha estat capaç de canalitzar-ho cap a l’ecosistema”, ha valorat Barrera.

Més positiu es mostra el sector davant la resta d’ajuts i subvencions de l’administració. Les polítiques públiques millor valorades són les de foment de la transformació digital i, a més distància, les relacionades amb la ciberseguretat i les infraestructures de connectivitat fibra i mòbil. En canvi, les polítiques que es valoren menys dins del sector TIC són les de generació i atracció de talent al sector TIC, una situació paradoxal, atesa la gran demanda de l’ecosistema. “En aquest sector, la competència pel que fa al talent és global, i això és un fet diferencial que ho fa molt més difícil. Si la política pública la llancem aquí, amb els beneficis de proximitat que té, ens permet fer microcirurgia, però no podem controlar tots els factors externs”, ha valorat la directora de Societat Digital de la Generalitat, Liliana Arroyo.

Creixement amortit després de la pandèmia

Les TIC han estat un dels sectors que més va beneficiar-se econòmicament dels efectes de la pandèmia, atesa la necessària digitalització per la qual va passar bona part de la societat i de les organitzacions. Això va provocar un gran augment d’empleats durant el 2020, quan es va arribar als 129.000 treballadors a Catalunya, però la normalització del sector va fer caure la xifra als 113.600 empleats el 2021. Enguany, la tendència s’ha regulat, i les xifres del tercer trimestre de 2022 apunten a una massa de 120.800 professionals tecnològics al Principat, la qual cosa suposa un creixement del 6,3% respecte a l’any anterior. En termes de plantilla, gairebé la meitat de les empreses consultades (el 44,3%) han ampliat el nombre d’empleats, mentre que un 47% ha mantingut la mateixa mida i un 8,7% l’ha reduïda.

El sector TIC compta amb 120.800 treballadors a Catalunya i preveu facturar 23.900 milions d'euros el 2022

Menys clara és la facturació del sector, atès que la darrera dada oficial es remunta fins al 2019, quan la indústria va facturar de manera conjunta un total de 20.903 milions d’euros, xifra que suposava el 8,31% del PIB de Catalunya. Les projeccions apunten que l’ecosistema facturarà aquest 2022 al voltant de 23.900 milions d’euros, la qual cosa ja representa gairebé el 10% del PIB català. Les empreses també es mostren esperançades: un 66,4% de les companyies consultades té una previsió de facturació més alta que la del 2021. De fet, el 65,8% de les empreses TIC catalanes han tancat l’any 2021 igual o millor que l’any anterior. Això sí, el positivisme s’albira especialment en les empreses de grans dimensions: entre les que facturen més de dos milions d’euros només un 5% ha tancat l’exercici amb resultats inferiors del 2020, però la xifra escala fins al 21% entre les companyies que facturen menys de 150.000 euros.

Deures pendents: bretxa digital i de gènere

Més enllà del talent i les polítiques públiques, el Baròmetre també ha fet una autoavaluació del sector TIC. En conjunt, l’ecosistema es valora amb una nota de 6,41 punts sobre 10, una xifra que va en consonància amb la d’anys anteriors, malgrat que cau 0,2 punts respecte al 2021. Els representants de les empreses no són tan positius quan examinen l’ètica de les activitats que duu a terme el sector tecnològic, arribant amb prou feines a l’aprovat (5,47 sobre 10). On sí que suspèn (4,83) la indústria és en l’àmbit de la bretxa digital, on els seus integrants consideren que no fan prou per combatre aquesta problemàtica. Barrera associa aquestes valoracions a una major “presa de consciència” per part de les companyies: “En el passat, el sector es veia a si mateix des d’un punt de vista molt techie, i la pandèmia i tot el que hem viscut ens ha fet reflexionar. Donar propòsit a les organitzacions és quelcom de què abans no es parlava, però ara és el nostre leitmotiv”.

Només el 26,4% de les treballadores del sector TIC són dones, una xifra que puja fins al 28% en les posicions tècniques

D’altra banda, la bretxa de gènere persisteix com una de les grans problemàtiques a solucionar. Només un 26,4% dels treballadors del sector TIC són dones, una xifra que millora un punt percentual respecte al 2021, però que encara no ha capgirat la davallada experimentada des de 2019, quan el 28,71% dels empleats eren dones. D’altra banda, si ens fixem només en posicions tècniques, el percentatge puja fins al 28%, cinc punts més que el 2021, però encara per sota del 31,35% assolit el 2020. “Cal que les dones deixin de ser perifèriques, fins i tot quan tenen accés al sector TIC”, ha reclamat Arroyo, qui té clar que “la manca de talent femení no comença quan arribes al sector, sinó amb la creació de referents per a les nenes”. “Si volem avançar cap a una societat digital madura, no només ens hem de quedar en la capa de gènere, sinó també en la d’edat i en la de capacitats”, ha afegit.