El 2022 arriba al seu fi i, un any més, Catalunya ha demostrat el potencial que concentra el territori dins del sector del videojoc, una indústria que lidera a l’Estat espanyol amb el 50% de la facturació i el 42% de les empreses, d’acord amb el Llibre Blanc elaborat per l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital amb la col·laboració de DEV. Enguany s’han produït o coproduït al Principat més d’una vintena d’obres, d’acord amb la base de dades DeVuego, entre les quals trobem una gran varietat d’idees: des de l’acció més desenfrenada als trencaclosques més intel·ligents, passant per propostes més narratives i jocs que no s’obliden de la comèdia. D’entre tots els títols, hem seleccionat els nou videojocs catalans més interessants d’aquest 2022.

Blind Fate: Edo no Yami

El Japó feudal i el gènere cyberpunk són dues temàtiques amb estètiques molt marcades i diferenciades que, en principi, un no relacionaria l'una amb l’altra. Per sort, Troglobytes Games s’ha encarregat de fer-ho per nosaltres amb Blind Fate: Edo no Yami, un videojoc d’acció en dues dimensions en què encarnem un samurai que ha perdut la visió, però a qui han reconstruït el cos amb sensors tecnològics. Aquest fet es tradueix en la jugabilitat, atès que haurem de reaccionar als estímuls sonors, olfactius i tèrmics que el protagonista pot captar a través dels seus sensors per avançar pel món, descobrir el camí que hem de seguir i lluitar contra els nostres enemics.

En català? Sí.

Plataformes: Nintendo Switch, PlayStation, Xbox i ordinadors (Steam i GOG).

Endling – Extinction is forever

El canvi climàtic és el principal repte que afronta la humanitat, i l’oci electrònic ho ha representat de múltiples maneres. Una de les més encertades la trobem en el primer videojoc original de la companyia barcelonina Herobeat Studios, Endling – Extinction is forever. En aquesta obra acompanyarem la darrera guineu d’un món cada cop menys viu a conseqüència de la contaminació i l’escassetat de recursos naturals. Només començar, veurem com la nostra protagonista dona a llum a quatre petits cadells, als quals haurem de cuidar, assegurant la seva supervivència. El joc presenta una estructura cíclica en què, cada nit, recorrem un mateix escenari a la recerca d’aliments. En aquestes incursions nocturnes podrem trobar fruita, caçar petits animals o cercar entre la brossa acumulada, però també haurem d’evitar els depredadors i els humans, que ens voldran donar caça. Amb el pas del temps, anirem descobrint certes històries, que se’ns explicaran de manera gràfica, sense text, mentre veiem com els entorns que ens envolten són cada cop menys habitables.

En català? Sí.

Plataformes: Nintendo Switch, PlayStation, Xbox, Android i ordinadors (Steam, Epic Games Store i GOG).

Her Name Was Fire

Les grans companyies han acostumat al públic a relacionar la qualitat dels videojocs amb l’extensió dels seus mons, l’hiperrealisme i la diversitat d’opcions i camins a escollir. Tanmateix, moltes vegades són els jocs més petits els que aconsegueixen assolir una sensació més pura de diversió, com passa amb Her Name Was Fire, la nova obra de Tissue Inu, un estudi format per una parella de desenvolupadors catalans assentats al Regne Unit. El títol en qüestió s’emmarca dins del gènere roguelike d’acció i beu de clàssics independents com The Binding of Isaac o el més recent 20 Minutes Till Dawn. Aquí controlem una noia de cabells magenta que amb l’arma que hàgim escollit (una bola de foc, una vareta màgica o una espasa) haurà d’afrontar hordes de monstres que voldran exterminar-la. A mesura que recol·lectem les recompenses que deixen després d’eliminar-los, pujarem de nivell, la qual cosa ens permetrà guanyar noves habilitats o millorar les que ja tenim, tot mentre superem les cinc fases del dol representades amb enemics finals que s’inspiren, com tot el joc, en la iconografia de les cartes del Tarot.

En català? Sí.

Plataformes: Ordinadors (Steam).

Ikai

Troglobytes Games no és l’únic estudi català enamorat de la mitologia i l’estètica japonesa, i és que enguany comptem amb un altre títol que es deixa seduir pels encants de la cultura nipona. Estem parlant d’Ikai, l’opera prima de l’estudi Endflame, un videojoc de terror en primera persona en què haurem d’explorar un temple sintoista envaït per criatures sorgides del folklore japonès. Fixant-se en clàssics del gènere com Resident Evil, l’obra combina fases més relaxades d’exploració i resolució de trencaclosques amb moments més tensos, en què haurem de fugir corrents o amagar-nos sigil·losament de monstres i aparicions. Com succeeix amb altres propostes d’aquesta classe, la nostra protagonista es trobarà indefensa, de manera que haurem de ser intel·ligents per no enfrontar-nos cara a cara amb els perills que ens persegueixen.

En català? Sí.

Plataformes: Nintendo Switch, PlayStation, Xbox i ordinadors (Steam i itch.io).

LumbearJack

Pocs videojocs més rodons s’han publicat enguany a Catalunya com LumbearJack, la nova obra de Finalboss Games (Vesta, Super Dodgeball Beats). En aquest títol controlem en Jack, un sensat os bru que un dia decideix abandonar temporalment la plàcida vida que tenia a la seva cabanya per aturar a cop de destral la industrialització de la natura que estan duent a terme els humans. L’explicació és literal: la nostra funció dins del joc serà destruir a destralades les deixalles, construccions, maquinària i altres aparells que pertorben la vida natural dels boscos i muntanyes, al mateix temps que anem “convencent” els humans que controlen aquestes infraestructures a base de plantofades. Sí, el joc podria haver-se titulat ‘Destrals contra el capitalisme’, però van optar per un nom més familiar. Sigui com sigui, cadascun dels nivells del joc ens plantejarà un problema que involucra l’expansió dels humans en entorns naturals, com la contaminació petrolífera d’un llac o l’obstrucció d’un riu per la instal·lació d’una fàbrica, que haurem de resoldre destruint els objectes en l’ordre adequat. Un títol agradable de jugar, apte per als més petits, amb petites microhistòries condensades en nivells curts i un rerefons ambiental explicat de manera amena.

En català? Sí.

Plataformes: Nintendo Switch, Xbox i ordinadors (Steam, Epic Games Store i GOG).

Nekomew’s Nightmares

Els videojocs musicals i videojocs de ritme acostumen a ser títols associats a partides curtes i ràpides, sense grans pretensions narratives i orientats al repte i a la millora constant de les nostres habilitats. Tanmateix, això no els impedeix poder explorar històries profundes, tal com demostra Nekomew’s Nightmare, la nova creació del desenvolupador independent barceloní Pikewin. Aquest videojoc ens presenta la història d’en Nekomew, un petit gat antropomòrfic que, tot d’una, ha canviat de llar i de família, la qual cosa li ha provocat una sèrie de traumes personals. A través dels seus malsons, representats metafòricament com a nivells musicals de sigil, el joc ens va explicant els episodis que han protagonitzat el passat de l’infant, a través dels quals podrem dilucidar què ha passat realment. Es tracta d’una obra que s’aprofita del seu estil artístic infantil per generar una falsa sensació de seguretat, atès que juga amb la tensió i els ensurts constantment, tot això oferint uns reptes rítmics que, si bé de primeres poden semblar senzills, guanyen profunditat i aconsegueixen diferenciar-se els uns dels altres gràcies a la creativitat de l’autor.

En català? Sí.

Plataformes: Android i ordinadors (Steam).

Square Keeper

Els trencaclosques d’escacs són un dels passatemps més tradicionals i populars de la premsa escrita, uns enigmes amb una única solució que requereixen rumiar detingudament per assolir la resposta. Si bé no comparteix ni les peces ni l’estètica monocromàtica, Square Keeper beu molt d’aquests reptes: l’espai està dividit en una quadrícula, tenim diverses opcions de moviment, l’enemic respondrà i l’objectiu final és el mateix en tots els casos. Això sí, en el videojoc debut de KanakStudio, publicat per JanduSoft, som un petit guerrer que ha d’escapar de diverses masmorres a través d’estocades d’espases i llances. Malgrat el que podrien transmetre aquests elements, no estem davant d’una proposta d’acció desenfrenada, sinó d’un repte intel·lectual com el que suposen els trencaclosques mencionats anteriorment, en què haurem de provar una vegada i una altra les nostres opcions fins a arribar a l’esperada i satisfactòria solució de cadascun dels 45 nivells que ens ofereix. Tant és així, que és un dels videojocs que vam seleccionar entre els més destacats del passat Indie Dev Day.

En català? No, però gairebé no té textos.

Plataformes: Nintendo Switch, PlayStation, Xbox i ordinadors (Steam).

Superola: Champions Edition

La comèdia no és una temàtica tan reeixida com podria semblar en el món dels videojocs, que sovint es creu amb la necessitat de justificar-se com a disciplina artística a través de trames més adultes i tons més seriosos, pròxims al cinema. Res d’això s’aplica a Superola: Champion Edition, el nou videojoc d’Undercoders (Treasures of the Aegean, Mail Mole), que abraça l’absurditat des del primer moment. No en va, el títol és una reinterpretació de Super Mario Bros on som una alpaca heroica que ha de lluitar contra la invasió d’uns alienígenes amb forma de hot dog que han segrestat totes les hamburgueses del món. El joc és una col·lecció interminable de referències als mems i acudits generats durant anys per la cultura d’internet, homenatges a tota mena de videojocs clàssics i fins i tot alguna picadeta d’ull a la cultura popular catalana. Cal mencionar que es tracta d’una remasterització de Superola and the Lost Burgers, videojoc llançat el 2018 que ara torna amb una estètica més moderna, tot i que el joc es pot jugar en mode retro. Ara bé, que aquesta nova capa de pintura no us enredi: estem davant d’un exigent videojoc de plataformes d’estil running que s’inspira en els clàssics del gènere, amb els beneficis i perjudicis que això implica.

En català? Sí, però algunes traduccions estan incompletes i es mostren en anglès.

Plataformes: Nintendo Switch, PlayStation, Xbox i ordinadors (Steam).

Uninvited

Octavi Navarro és un creatiu assentat a Barcelona que s’ha fet un nom dins la indústria del videojoc gràcies a les seves reconeixibles creacions d’estil pixel-art. The Supper, The Librarian o la col·lecció Midnight Scenes deixen entreveure la predilecció de l’autor per les obres narratives i més fosques, una línia que manté a Uninvited, però fent el salt a les tres dimensions. En aquest videojoc, ens posem a la pell d’un grup de tres amics que decideixen explorar una casa abandonada en la qual va morir la cosina d’un d’ells. La seva missió és recuperar els 13 cromos que el seu germà ha amagat per tot el pis, però sense que l’espectre de la difunta ens atrapi i ens elimini. Així, el nou títol de Navarro abandona el format d’aventura gràfica tradicional que empra en la majoria de les seves creacions per passar-se al terror en primera persona, però sense renunciar a un pixel-art que guanya una nova capa d’expressivitat amb el 3D.

En català? No (només en anglès).

Plataformes: Ordinadors (Steam).