Ben segur que quan éreu petits imaginàveu com seria el món del futur. Els nostres cotxes podran volar, a més d'anar per terra? Els robots seran les noves assistents de les llars? Podrem viatjar fins a Mart amb vols regulars o podrem viure en un altre planeta que no sigui la Terra? Portarem dispositius implantats en el cervell que ens permetran tenir informació a l'instant o que ens dotaran d'altes capacitats de manera artificial? És evident que moltes de les sèries i pel·lícules que es troben en l'imaginari de tots ens han ajudat a crear aquest món del futur" un món on la tecnologia es converteix en imprescindible per tal de poder assolir tots els reptes que ens puguem imaginar. Avui la recomanació és de dues novel·les de ficció ben diferents que es proposen un món futur on la tecnologia té un control absolut en les nostres vides.

Eternament joves

Recordo els meus 20 anys, quan estudiava fora de casa i vivia en un pis d'estudiants. Va ser quan vaig començar a descobrir la gran ciutat: tot un món que s'obria davant meu, on tot estava per fer i per descobrir. Però no sé si m'hagués agradat tenir eternament 20 anys, ser sempre jove d'aspecte i anar acumulant experiències i no envellir mai... No sé si em convenç massa aquesta eterna joventut. D'això ens parla L'edat dels vius de la Mar Bosch Oliveras, editat per Univers de llibres i publicat aquest 2022.

La història se situa en el 2406, en un moment on la ciència i la tecnologia permeten que les persones visquin eternament amb l'aspecte dels 20 anys. L'envelliment, el desgast dels anys o les malalties no tenen cabuda en aquest món, on totes les persones mantenen un aspecte exterior de joventut permanent fins que un dia moren de cop.

Així comença la història. La mort de l'Eugeni, parella de la protagonista, l'Elisa Neri, que la porta a un estat de dolor i astorament per la pèrdua de l'amor de la seva vida. Però la sorpresa és majúscula quan s'adona que al seu voltant tothom ha mort, tots excepte ella. Sembla l'única supervivent i no sap per quina raó. Així que agafa una barca del port i se'n va a la deriva (literalment) a l'espera de la seva mort. És en aquesta barca on l'Elisa va reflexionant i ens explica la vida en aquesta societat de joves eterns (Ciutat Jardí), fins que arriba a una illa on trobarà una comunitat de gent gran que no han acceptat l'eterna joventut i han decidit viure tal com ho feien "abans".

La història té dues parts ben diferenciades. En una primera trobem l'Elisa que ens va explicant el món utòpic dels feliços 20 anys i ho fa dolguda per la mort del seu amor. En una segona part, que per mi és la que dona més sentit a tota la història, es desenvolupa a l'illa de Sant Pere, l'illa dels vells, on descobrim personatges genials i els punts més hilarants de tota la novel·la (boníssima la història del capellà-cuca ). És en aquesta segona part, on veiem el contrast entre la joventut ‘de pega’ i el món creat per la felicitat,i els vells, amb el desgast i la degradació pròpia del pas del temps.

Un dels aspectes que més m'ha agradat d'aquesta nova societat creada artificialment és el concepte d’’el retir’ al que tots els joves tenen dret abans de decidir què volen fer. Podria ser interessant adoptar en la nostra societat una ‘aturada’ forçada abans de decidir què volem ser de ‘grans’... una idea no gens menyspreable!

'L'edat dels vius' ens convida a una reflexió sobre la felicitat, la joventut i la degradació pròpia dels humans amb el pas del temps

L'edat dels vius fa una crítica social important al concepte de mantenir-nos joves com si el pas del temps fos un problema i fer-se gran (o vell), una xacra social. Fa una crítica voraç a l'obsessió per ser feliços sempre, com si del patiment i l'angoixa no en poguessin treure cap benefici ni aprenentatge.

Vides virtualitzades o vides reals?

Segur que la majoria de nosaltres tenim una gran quantitat de fotos i vídeos de les nostres vides. Moments que amb els anys es converteixen en valuosos. Però us imagineu si aquests moments els poguéssim guardar directament en la nostra ment en una memòria virtual? D'aquest tema i de molt més va la darrera novel·la que us vull recomanar: Conóndromo de Francesc Aunión, publicat per Ediciones Adaliz el 2018.

La història ens trasllada al futur, a un 2146 on ser immortal és possible. En una societat ultra tecnològica, les persones poden decidir en quin moment poden transferir la seva plena consciència a un suport digital per convertir-se en éssers eterns en un món virtual: el Beyond. Però evidentment, no totes ho poden fer, només les que s'ho poden permetre.

La Ray és una adolescent que en el seu 17è aniversari els seus pares li regalen el pas a Beyond quan faci 18 anys. Malgrat que Beyond és el món al qual tothom aspira, a la Ray mai li ha interessat. A ella li agrada la seva vida real a Elahora i no està disposada a anar-se'n a Beyond. Abans de fer el pas, té l'opció de fer un any de reflexió (el walkabout) per després fer el pas al Beyond. La Ray anirà coneixent a una comunitat, La Lliga Humana, que aposta per una renúncia al Beyond i una recuperació de la vida més terrenal. La Lliga Humana convenç a la Ray de formar part de la seva comunitat. Però ho permetran els pares que renunciï a la seva vida eterna? Serà possible l'alternativa que li ofereixen? No us ho explicaré, ho haureu de descobrir llegint la novel·la.

Conóndromo és una distopia costumbrista que es cou a foc lent, inclou dosis de misteri i tensió que et van atrapant i ho fa amb un llenguatge molt visual, ple de detalls que ajuden a situar-te molt bé en un futur que ben bé podria ser el nostre i amb un ventall de protagonistes ben definits. És un llibre llarg, arriba a les 600 pàgines, però no es fa feixuc, m'ha resultat amè i àgil en la lectura, potser perquè personalment m'agrada el context que em planteja. Destaca la part final, amb una cronologia que explica com hem arribat al món actual.

La tecnologia ha ampliat els anys de vida i n'ha millorat la qualitat, però l'eternitat no és sempre desitjable i així ho mostra 'Conóndromo'

Conóndromo ens farà pensar quina és la nostra relació amb les noves tecnologies i com arribem a ser-ne de dependents. La tecnologia ens ha d'ajudar i millorar les nostres vides, però en cap cas ha de substituir les nostres pròpies emocions ni vivències siguin les que siguin. Encara que puguem continuar imaginant com serà el nostre futur -un futur on la tecnologia serà un element fonamental a les nostres vides-, no tenim cap certesa de com serà realment, i això, sens dubte, és el millor de tot.