Sempre he entès la tecnologia com una eina o un mitjà per millorar la nostra vida en molts àmbits. Durant la pandèmia, gràcies a les solucions tecnològiques, el confinament no ens va resultar tan dur. Podíem continuar connectats amb la família i els amics, gaudir de contingut cultural variat i, en molts casos, continuar estudiant i treballant des de casa sense problemes. Malgrat tots els avantatges que ens suposa (i que ens suposarà), malgrat la permanent connexió que ens aporta al món sencer, la tecnologia també ens pot abocar a l'aïllament. Amb aquesta idea, arriben dues recomanacions de novel·les on la tecnologia es converteix en la companyia principal de les persones.

Mascotes digitals

Recordeu els Tamagotchi o els Furby? A mi em van agafar una mica gran, però els he vist a les mans dels meus nebots i sempre m’han generat desconfiança i neguit, encara que després de conèixer les mascotes d'aquest llibre, em semblen d'allò més inofensius.

Aquestes mascotes són els kentukis i donen nom al llibre de la Samanta Schweblin publicat el 2018 per Penguin Random House. La novel·la explica la història de diferents personatges de diversos països i de com les seves vides són impactades per l'arribada de la joguina de moda: els kentukis.

Un kentuki és un robot amb l'aparença d'un peluix adorable incapaç de parlar que ficaràs a casa teva i et seguirà per tot arreu. Cada robot té una única connexió que, si s’apaga, fa que deixi de funcionar per sempre més. El més interessant d'aquestes mascotes digitals és que no pots controlar el teu kentuki, sinó que alguna altra persona d'arreu del món pot adquirir la connexió amb el teu kentuki i fer-lo moure lliurement per casa teva. Així que pots ser o pots posseir-ne un. I d'això va el llibre, de les dues visions: dels amos que posseeixen kentukis, i dels que són kentukis i tafanegen les vides de persones de les quals no en saben res de res. Us imagineu? Terrorífic!

En un moment com l'actual, on mantenim més converses pel mòbil que cafès en un bar, on sembla que apreciem més als amics virtuals des del silenci de casa nostra que als reals que tenim ben a prop, i on cada cop és més difícil mirar els ulls dels altres, ja que sovint aquests estan fixos en una pantalla, hem canviat socialment degut a les tecnologies que es van instal·lant en la nostra quotidianitat sense que ens n'adonem.

'Kentukis' de Samanta Schweblin parla de la soledat en una socieat permanentment connectada

Kentukis és una novel·la que ens parla de la soledat en una societat permanentment connectada, dels perills d'establir relacions perjudicials o perverses només per tenir la companyia d'algú i de com mirar la vida dels altres a través d'una pantalla ens fa sentir menys sols. Una proposta interessant, inquietant i per reflexionar! I us aviso: no tornareu a mirar mai més amb els mateixos ulls la Roomba de casa.

Amics artificials

Fa un temps vaig llegir No em deixis mai d'en Kazuo Ishiguro, una lectura que ens parla de la clonació sense que sigui un debat ètic, essent una novel·la profundament poètica i torbadora. Una novel·la que em va agradar molt i alhora em va trasbalsar. Per això, quan em vaig assabentar que aquest autor tornava a escriure una distopia futurista, no m'ho vaig pensar i la vaig buscar de seguida. Us recomano Klara i el sol  d'Ishiguro, editada per Anagrama i amb la traducció d'en Xavier Pàmies.

La novel·la ens situa en un futur pròxim, en una societat postmoderna i capitalista on els nens estan condemnats a viure i créixer sols (els nens no van a l'escola, sinó que estudien a casa i només els elegits arriben a anar a la universitat). Els seus progenitors estan obligats a treballar durant moltes hores al dia perquè la societat del rendiment els exigeix ser molt productius. Davant d'aquesta solitud dels infants, sorgeixen els assistents virtuals i després els amics artificials (robots) que s'encarregaran de suplir la manca de companyia que és tan necessària per als mamífers humans.

La novel·la està narrada amb la veu de la Klara, un robot model AA (amic artificial) especialitzat en la cura dels nens i joves, que espera a la botiga que l'escullin per endur-se-la a casa. I arriba el dia en què una nena de 14 anys que pateix una lleugera coixesa, la Josie, es fixa en ella (i la Klara també en ella), i se l'endú a viure amb ella i la seva mare.

La Josie s'està preparant per poder anar a la universitat, però la seva malaltia (que no se'ns concreta quina és) li ho dificulta. Així que la Klara farà tot el possible per curar la Josie, ja que creu haver trobat la manera de fer-ho. No us vull explicar gran cosa més, per no fer cap spoiler. El que sí que us diré és que el sol té un paper clau.

'Klara i el sol' de Kazuo Ishiguro dibuixa una societat egoista i exigent, i totalment desconnectada de les relacions humanes per la tecnologia

Klara i el sol no és només una reflexió sobre la solitud i l'ús de la tecnologia, és a més a més una profunda crítica a una mena de societat egoista i exigent que ens situa a tocar d'un precipici, el de la desconnexió de les relacions humanes. Un llibre per reflexionar sobre quins han de ser els reptes de l'ésser humà del futur en relació amb la tecnologia.

Malgrat tot el que la tecnologia ens ha aportat (ens aporta i ens aportarà), el que no hauria de substituir MAI és el contacte directe entre les persones, tan necessari, per la salut de totes.