El món s’acaba

‘El silenci’ de Don DeLillo i ‘El llibre Blau de Nebo’ de Manon Steffan Ros fan una aproximació de com seria un món sense tecnologia en un intent de fer veure a la societat la seva dependència digital

Categories:

Marta Clua

Recomanem dues novel·les que parlen sobre com podria arribar a afectar una desconnexió total de la tecnologia
Recomanem dues novel·les que parlen sobre com podria arribar a afectar una desconnexió total de la tecnologia | Ludovic Toinel / Unsplash

El passat mes d'octubre, tres conegudes xarxes socials van patir una caiguda del servei que va durar tres hores. L'afectació va ser a nivell mundial i va suposar pèrdues milionàries per l'empresa propietària d'aquestes. Només van 180 minuts, però quin impacte tindria si l'apagada fos més prolongada? I si afectés no només a determinades plataformes, sinó a tot el que ens connecta? Malgrat que tots esperem que això no passi mai, no deixa de ser una inquietud real que està sobre la taula. Ha posat de manifest la nostra vulnerabilitat i la nostra gran dependència amb la tecnologia, que està integrada en tots els àmbits de la nostra vida.

Aquest cop, la recomanació és de dues novel·les de ficció ben diferents que parlen sobre com podria arribar a afectar una desconnexió total de la tecnologia actual.

Silenci digital

Dinant amb unes companyes, parlàvem sobre la possibilitat real d'una apagada digital i com ens impactaria. En aquesta conversa em van recomanar un llibre relacionat amb aquest tema, escrit per un dels grans mestres de la literatura del segle XX. Es tracta d’El silenci, de Don DeLillo i publicat per Edicions62 el 2020.

La història ens situa al mes de febrer del 2022, quan una colla d'amics han quedat a la casa d'un d'ells per mirar el partit de la SuperBowl per la televisió. Entre aquests, una parella, en Jim i la Tessa, estan tornant en avió d'un viatge a París i, quan estan a punt d'aterrar, l'avió té un accident. Tot i que no hi ha cap ferit greu, s'adonen que hi ha hagut una apagada d'energia.

Caminant, arriben a casa dels seus amics a Manhatan i comencen a prendre consciència que l'apagada sembla que hagi estat a escala global. Tot indica que la tecnologia ha desaparegut. Junts, intenten entendre què ha passat i fins a quin punt el món que tots coneixíem ha canviat.

Sota aquesta premissa, l'autor fa una reflexió sobre com la tecnologia forma part de les nostres vides i de quina manera l'absència d'aquesta tindria greus afectacions sobre la nostra concepció del món.

El silenci descriu una societat on l'amenaça principal no són les armes ni els exèrcits, l'amenaça actual és invisible (com un virus o un ciberatac ) té la capacitat de fer trontollar tot el món tal com el coneixem. Tot i que és una lectura breu, de poc més de 100 pàgines, no te n’oblides quan s’acaba, sinó que hi penses durant uns quants dies.

L’element més interessant és que aquesta novel·la es va finalitzar just abans de la pandèmia de la covid-19 i, per tant, la lectura encara és d'allò més inquietant!

La vida continua

El desorbitat preu de la llum d'aquests darrers mesos posa de manifest la nostra dependència excessiva de les fonts d'energia no renovables. El model consumista actual resulta cada cop més insostenible i clama per un canvi radical per part de tots. Per això us recomano molt aquesta distopia futurista que us enamorarà.

Es tracta d’El llibre Blau de Nebo de Manon Steffan Ros, amb la traducció d'Emyr Gruffydd i Miquel Saumell Santaeugènia, editat per Edicions del Periscopi. Ens explica la història del petit Sión i la seva mare, la Rowenna, que sobreviuen aïllats en un racó inhòspit del nord de Gal·les després d'una catàstrofe nuclear.

Els dos decideixen escriure un diari on cadascun anirà explicant com s'adapten a la nova societat o els records que en tenen de com era el món abans del Final. En ell, la Rowenna anirà narran com era la seva vida abans i intentarà desvelar què pot haver passat. En Sión, per la seva banda, anirà plasmant el seu dia a dia, els seus descobriments i les seves petites victòries. Perquè malgrat que viuen en un món apocalíptic, tots dos se'n surten i continuen endavant construint el seu món amb esperança.

Hi ha una frase en la novel·la que m'ha agradat molt i que la diu la mare: "Després del Final, (en Síon) va convertir-se en una persona diferent.(... ). Després de tres dies sense electricitat, s'havia alliberat de la presó de les pantalles". Potser ens n'hem d'alliberar nosaltres també, no?

El llibre Blau de Nebo ens parla dels vincles amb la família i amb el nostre entorn, i de com és d'important cuidar les dues coses. També fa un toc d'atenció sobre el futur que ens espera si no canviem el nostre mode de vida, tant pel que fa al consumisme, com pel que fa a l'obtenció d'energia. A més, cal destacar que és un dels pocs llibres que s'han traduït del gal·lès al català i això és d'agrair.

Tot i que desitjo que mai ens trobem en una situació com la que ens plantegen aquestes novel·les, si que cal reflexionar sobre la gran dependència amb la tecnologia. Hem d'aprendre a desconnectar del món digital per poder connectar amb el món terrenal.

Etiquetes