En la meva època d'institut, hi havia una separació entre els que érem de "ciències" i els que eren de "lletres". Semblava que si t'agradaven les matemàtiques, no podies tenir cap mena d'empatia amb la literatura, i a l'inrevés. Per sort, vaig tenir clar que la literatura és patrimoni de tots i, malgrat que la meva formació i la meva carrera professional han estat sempre en l'àmbit de les ciències i la tecnologia, les "lletres" sempre m'han acompanyat. Per això, m'alegra conèixer dones referents en el món de la ciència i la tecnologia, que també ho són en el món de la literatura.

Una d'elles és la Carme Torras, llicenciada en Matemàtiques, doctora en Informàtica i professora d'investigació a l'Institut de Robòtica i Informàtica (CSIC-UPC), on dirigeix un grup d'investigació en robòtica assistencial. La Carme té un brillant i premiada trajectòria, entre ells el Premi Nacional d'Investigació 2020 per la seva investigació sobre intel·ligència artificial i robòtica assistencial. A nivell científic, ha publicat llibres i articles sobre models neuronals, visió per computador, intel·ligència artificial i robòtica.

A banda d'aquesta excepcional trajectòria en l'àmbit científic i tecnològic, també té una molt lloable trajectòria literària. La seva primera novel·la, Pedres de toc (Columna, 2003), va rebre el Premi Primera Columna, i la seva segona novel·la, La mutació sentimental (Pagès Editors, 2008), va rebre va el premi Manuel Pedrolo (2007) i ser la primera novel·la guanyadora del Premi Ictineu (2009).

Avui no us parlaré d'aquestes novel·les, però si les dues darreres que he llegit d'aquesta autora.

Les xarxes ens escolten?

La primera recomanació és la novel·la Enxarxats, publicada per l'editorial Les males herbes el 2017. Ens explica la història de la Júlia, una professora universitària que torna a Barcelona des dels Estats Units per ocupar el lloc vacant d'una predecessora una mica misteriosa: Ariadna Mestres.

La Júlia hereta el despatx i l'ordinador de l'altra docent, i s'adona que té accés als seus treballs i comptes sense cap problema. No triga a veure que una icona en forma d'aranya apareix en el seu ordinador i li envia missatges, endevinalles... Fins i tot fa la sensació que controli els seus passos. A partir d'aquest moment, li sembla que tot el que passa al seu voltant està intervingut per un entramat digital que tracta de manipular-la, o potser només són imaginacions seves.

En paral·lel, anem descobrint qui era l'Ariadna Mestres i quins fets li van succeir per dur a terme les investigacions que estava fent i que, anirem descobrint, es troben molt relacionades amb les sospites de la Júlia. Serà veritat que la xarxa ens escolta? Som realment lliures en les decisions que prenem? Seria convenient confiar en organismes especialitzats que ens guiessin en les nostres decisions pensant en l'excel·lència o en el bé comú? Quina seria l'opció correcta? Ja us avanço que a la novel·la no trobareu la resposta, aquest dilema es trasllada al lector.

Enxarxats és una lectura inquietant que planteja reptes que la tecnologia podria (o no) resoldre. Una novel·la molt interessant, molt ben escrita amb un llenguatge planer i accessible pels no experts en totes les tecnologies que hi apareixen (que en són unes quantes), i amb una intriga que en manté atrapada tota l'estona! Fins i tot disposa d'un apèndix per aprofundir-hi amb alguns dels documents que la Júlia va descobrin.

Les màquines de les nostres vides

La segona recomanació és el seu darrer llibre: Estimades màquines, publicat també per l'editorial Les Males herbes, el 2020. Ens trobem davant un recull de contes agrupats en tres blocs molt diversos al voltant de les màquines que formen part de les nostres vides.

El primer bloc parla de les màquines d'avui i il·lustra les implicacions ètiques que se'n deriven de l'ús i l'abús de la tecnologia. D’aquest inici destacaria El joc de jocs, que amb un estil molt didàtic que ens aproxima a la intel·ligència artificial en un conte narrat a dues veus, a través de l'anàlisi d'un joc d'ordinador als que els nens estan enganxats. Ens alerta de la gran quantitat d'informació personal que gestionen les grans companyies tecnològiques i com actua la intel·ligència artificial.

El segon bloc, específic sobre les màquines d’ahir, mostra una relació nostàlgica amb els aparells que ara ja ens trobem quasi obsolets. Del segon bloc, m'han agradat molt els dos contes, però potser més el de Zacaries i el rellotge de l'ànima, una història juvenil amb un argument més clàssic que explica com reacciona un jove davant una tecnologia que pot accelerar o endarrerir el temps a partir de les agulles del seu rellotge.

Finalment, la tercera part, sobre les màquines de demà, es passa a la ciència-ficció i s’especula sobre quins podrien ser els avenços en el camp de la robòtica i la intel·ligència artificial. D’aquesta bloc en destaco L'indigent, una història sobre una societat futura consumista que ja no s'atura a reparar la seva tecnologia, sinó que només la llença i la reemplaça per una de més actual.

A Estimades màquines podem veure la influència que té la tecnologia en el ritme i l'evolució de la nostra societat i també quines són les seves implicacions ètiques.

Els llibres de la Carme Torras ens fan reflexionar sobre la nostra relació actual amb la tecnologia i en com aquesta modifica els nostres espais d'interacció socials i emocionals. Històries de ficció amb molta ciència, escrites per una de les dones més influents en temes de robòtica i intel·ligència artificial del nostre territori.