La tecnologia ha esdevingut un element fonamental en el nostre dia a dia, i no únicament perquè sigui el sector on molts treballem, sinó que s'ha integrat totalment a les nostres vides com un membre més. La literatura també ha caigut en l'embruix de tot el que la tecnologia ens ha aportat. Per això, us faig sis propostes molt tech per a aquest Sant Jordi, esperant que us agradin tant com a mi.

‘Flors per l’Algernon’

Un clàssic imprescindible d'en Daniel Keyes amb la traducció de Pep Verger i editat per Les Altres herbes. Publicat per primer cop el 1966, s'ha reeditat en català aquest passat 2021.

En Charlie Gordon és un home jove amb discapacitat mental que explica al seu dietari, en paraules pròpies d'un nen que aprèn a escriure, quines són les dificultats del seu dia a dia. En Charlie és ua persona tendra i afable que sap fer-se estimar, que s'esforça molt per ser "com tothom", fins que un dia, uns científics li proposen operar-se per aconseguir que sigui com la resta. Només han de fer-li una petita intervenció al seu cervell, que a banda de ser un gran avenç científic, li augmentarà la seva intel·ligència. Els científics han fet les proves amb l'Algernon, un ratolí de laboratori, i l'experiment sembla que ha estat tot un èxit. Així que en Charlie accedeix a operar-se i, en fer-ho, la seva vida canviarà per sempre més, però serà millor?

Una novel·la molt completa que ens parla de les limitacions que tots tenim (intel·lectuals i emocionals), dels dilemes ètics de la ciència (no ens obliden que parlem d'incrementar de manera artificial la intel·ligència humana), de la importància de ser acceptats en la societat; també de l'amor i de la família, i sobretot de l'acceptació d'un mateix.

‘Barcelona 2059. Ciutat de posthumans’

Un recull de contes futuristes escrit per diverses mans i que ha editat Mai Més Llibres. Aquest total de nou relats il·lustren una Barcelona que s’ha convertit en una ciutat empobrida i en decadència, on el canvi climàtic ens porta a patir altes temperatures tot l'any i això afecta la salut de les persones.

En aquesta Barcelona sense futur, apareix una illa artificial anomenada Nova Icària, una ciutat posthumana on els humans que hi volen formar part es comprometen a modificar el seu cos amb la tecnologia, sigui per salut sigui per experimentar. No us vull avançar gran cosa, perquè és molt interessant que ho descobriu. Tenint en compte aquest ecosistema definit, trobem nou relats ben diferents que comparteixen personatges i situacions amb diferents punts de vista.

Planteja dubtes ètics i morals, sobre l'ús i l'abús de la tecnologia. Fins on ha d'arribar la tecnologia? Hem de modificar el nostre cos per tenir capacitats il·limitades? Tot s'hi val?

‘#Finsaquí’

Un addictiu thriller sobre el poder de les xarxes socials de Cesc Cornet, de l'editorial Llibres del delicte i publicat aquest 2022.

Tots som conscients de la força de les xarxes socials. Diàriament, apareixen moviments de tota mena que acullen moltíssims seguidors de manera immediata. Poden ser lúdics o de conscienciació, però malauradament també en poden sortir d'altres de més perillosos.

#Finsaquí comença amb el final de tres joves en diferents punts del territori que acaben igual, llevant-se la vida. En principi sembla que no tenen cap relació entre ells, però els uneix un senzill #Finsaquí que acompanya la darrera foto que publiquen a Instagram. Així comença la trama, on coneixerem la Inspectora Cabanes, a qui li desapareix la seva filla sense deixar rastre. Veurem una agència de publicitat que inicia una campanya per la prevenció del suïcidi juvenil: "Mirem endavant". Coneixerem tres joves escollits que s'han de convertir en els "inspiradors" per posar-los com a capdavanters del moviment. Però i si hi ha alguna cosa més que no sabem?

El llibre és una molt bona novel·la negra que parla de la força i del poder de les xarxes socials, una influència que s'hauria de fer servir per fer un món millor i, en cap cas, per destruir la vida de ningú.

‘El profesor A. Dońda’

Una distopia futurista esbojarrada de Stanislaw Lew, de l'editorial Impedimenta. Aquest llibre va ser publicat el 1973, però no s'ha traduït al castellà fins aquest 2021, fent-ho coincidir amb el centenari del seu naixement.

Us imagineu que tots els ordinadors del món esclaten a la vegada i totes les bases de dades de tot el món es perden? I que la culpa en realitat fos nostra per emmagatzemar "massa" informació? Doncs un premisa així es tracta en aquesta novel·la.

La història se situa en un futur sense concretar, on hem patit un holocaust tecnològic i tots els ordinadors i totes les bases de dades d'arreu del món s'han volatilitzat! Aquest fet apocalíptic ha portat al caos industrial, econòmic i financer... el nostre món ha quedat tocat i enfonsat! Així comencen les memòries d'en Ijon Tichy, ajudant de l'excèntric i peculiar professor Affidavit Dońda, que va anticipar aquesta catàstrofre. En Ijon Tichy ens explica d'on va sorgir el professor i també com va arribar a fer el "sorprenent descobriment".

Ens trobem davant d'un llibre curt i esbojarrat que ens parla de molts temes com la corrupció, l'explotació del planeta, l'excés d'informació i els abusos de la ciència (la teoria Dońda no té desperdici!). Sembla extret d'un capítol de Black Mirror, però amb l'enfocament dels Monty Phyton.

‘Consciència’

Parlem de vides de continuació a aquest llibre de Teresa Colom i editat per Empúries i publicat el 2020. Les distopies tot sovint ens plantegen reptes que la tecnologia acaba resolent, i és interessant veure com la tecnologia afecta i modifica la nostra vida, però traspassar la nostra ment a una màquina, no tinc clar que sigui una bona proposta, i d'això va aquesta novel·la.

La història se situa el 2090, on la humanitat s'ha hagut de reorganitzar per sobreviure després d'una catàstrofe ecològica, i on la tecnologia permet que es pugui traspassar la consciència de la persona a un sistema informàtic. La Laura Verns decideix que, un cop morta, tindrà una d'aquestes "vides de continuació". Però 20 anys després d'haver mort físicament, rep la visita d'un antic amic que l'avisa que alguna cosa amenaça la seva vida virtual i haurà d'investigar en els seus records per descobrir-ho.

Consciència ens parla d'allò que ens fa humans, de la nostra consciència, que no tinc massa clar que es pugui (o calgui) traspassar a una simple màquina. Soc del parer que la tecnologia ens ha d'ajudar a fer del nostre món, un lloc millor, però en cap cas no hem de permetre que domini i controli la nostra vida (ni la nostra ment).

‘Diatomea’

Una distopia ecologista i feminista de Núria Perpinya i editat per La Magrana aquest 2022.

Les diatomees són unes microalgues que nodreixen d'oxigen els mars i els rius amb la seva fotosíntesi. Tenen formes geomètriques transparents de tons verdosos i blau turquesa. El planeta Terra es veu blau des de l'espai gràcies a les diatomees, les joies del mar.

La novel·la se situa al segle XXIII, on s'han acabat les guerres i el menjar tradicional, els robots formen part de la família i tots els polítics són dones. Una societat gairebé perfecta, si no fos per les contínues i devastadores inundacions que assolen la Terra. El Bekele Jenklin, un físic víctima del canvi climàtic, proposa una solució radical: suprimir els mars i els núvols. La humanitat té dret a defensar-se de les agressions de la natura. Acabarà essent acceptada la seva idea demencial i demagògica?

Diatomea ens descobreix un món que podria ser el nostre: amb empresaris corruptes, polítics populistes, científics il·luminats i uns resistents que lluiten pels oceans entre la tristor i l'esperança, per tal que el planeta continuï essent profundament blau.