Cada mes d’abril l’eufòria pels llibres creix a Catalunya. Sant Jordi és una de les festivitats més importants de l’any al territori i, malgrat que enguany se celebrarà sota unes circumstàncies especials per la situació d’emergència sanitària, llibreries i editorials ja es preparen per a una jornada especial. Però la literatura no només la trobem al paper, així que a MetaData us portem una selecció de cinc videojocs que destaquen per la seva narrativa.

Una història familiar a través del realisme màgic

La família Finch està maleïda: tots els seus membres acaben patint morts especialment estrafolàries. I totes elles semblen concentrar-se en la casa en què han viscut les diferents generacions del llinatge, que ha anat afegint pisos a mesura que passaven els anys. És en aquesta curiosa construcció on es relaten els fets de What Remains of Edith Finch, una història que beu clarament de la literatura de realisme màgic i de les obres de Gabriel García Márquez.

El videojoc, desenvolupat per Giant Sparrow i publicat per Annapurna Interactive el 2017, ens posa al control de l’Edith, la darrera integrant de la família, en el seu retorn a la llar on va néixer i créixer. Amb ella explorem els diferents indrets de la casa mentre ens va explicant anècdotes del seu passat, i a poc a poc anem coneixent i experimentant les diferents defuncions succeïdes al llarg del temps, cadascuna més inviable que l’anterior i, totes elles, presentades amb una creativitat que només permet un mitjà com el videojoc.

A mig camí entre videojoc, novel·la i ‘escape room’

Unmemory és, probablement, l’element més experimental d’aquesta selecció. I és que l’obra desenvolupada per l’estudi barceloní Patrones y Escondites es presenta com una mescla de formats: una novel·la que es juga, un joc que es llegeix, un escape room digital. El títol en qüestió està compost per una narració en format text que s’intercala amb trencaclosques que cal superar per avançar en la història. Són aquests reptes els que recorden a un escape room, atesa la seva similitud amb objectes reals i l’element manual de les solucions.

El protagonista d’Unmemory té la missió autoimposada de descobrir els assassins de la seva parella, però sofreix una amnèsia que li dificultarà la seva tasca. Els autors de l’obra citen Memento, La Casa de Hojas o Monkey Island com a pel·lícules, llibres i videojocs que els han influït a l’hora de dissenyar el seu joc, que es troba disponible per a dispositius mòbils i ordinador des del 2020.

Una odissea espaciotemporal des de 13 perspectives

Si sou fans de la ciència-ficció, 13 Sentinels: Aegis Rim és un indispensable per a vosaltres. L’obra desenvolupada per l’estudi japonès Vanillaware i escrita pel seu director, George Kamitani, ens presenta una història en què uns enormes monstres anomenats kaijus han envaït el planeta i els nostres protagonistes han de pilotar cadascun el seu mecha (robots de grans dimensions controlats per humans) per a aturar el seu atac. Però les coses són molt més complexes del que semblen en un primer moment.

La història de 13 Sentinels: Aegis Rim es desenvolupa a través dels punts de vista dels 13 personatges del joc de manera no lineal, en diversos espais i moments temporals diferents. La interacció entre els protagonistes, les persones del seu voltant i els fets que testimonien generen contradiccions i situacions impossibles que a poc a poc es van connectant fins a desvelar els secrets que hi ha darrere de tot. Es tracta, a més, d’un videojoc inundat de referències a multitud d’obres de ciència-ficció i fantasia, tant occidental com japonesa: des d’E.T., l'extraterrestre a Terminator, passant per Puella Magi Madoka Magica o Neon Genesis Evangelion.

Terror psicològic procedent de Sevilla

L’estudi sevillà The Game Kitchen és reconegut internacionalment per la seva darrera obra, Blasphemous, que recentment ha estrenat un documental sobre el seu desenvolupament, però abans de deixar-se estimar per l’art i la cultura andaluses, l’equip va beure molt de la literatura d’autors com Edgar Allan Poe o Howard Phillips Lovecraft. Aquesta influència la veiem clarament en The Last Door, una aventura point and click publicada en dues temporades entre 2013 i 2015.

El títol s’ubica a l’Anglaterra victoriana de finals de segle XIX i ens fa interpretar a Jeremiah Devitt, qui després de rebre una carta d’un antic company de classe visita la seva mansió i acaba descobrint una realitat oculta per l’ésser humà. L’obra es divideix en dues temporades de quatre capítols cadascuna, i es troba disponible per a les principals consoles, dispositius mòbils i ordinador.

Repensant el paper de les IA pel futur més pròxim

La darrera obra seleccionada és la que presenta una relació més estreta amb la tecnologia pel que respecta al seu discurs. Desenvolupat per l’estudi estatunidenc Zachtronics, Eliza és una novel·la visual en què la seva protagonista, Evelyn, entra a treballar com a assistent humà del programa informàtic que dóna nom al joc, una intel·ligència artificial que pren el paper de psicòlegs i psiquiatres i s’encarrega de cuidar la salut mental dels seus clients.

En aquest videojoc, d’alt contingut narratiu, se’ns presenten diferents patologies i situacions nocives que podem identificar en l’actualitat, com l’angoixa social per encaixar en un context laboral o la pressió social per crear una família. El títol de Zachtronics ens ensenya com la IA analitza aquestes situacions i recepta una sèrie de mesures per combatre-les. A diferència d’altres obres que tracten aquestes temàtiques, Eliza no té un discurs altament combatiu o alarmant davant l’avanç de les noves tecnologies, però sí que ens convida a reflexionar sobre elles, les aplicacions que se’ls pot donar a la vida quotidiana i el paper de ciutadans i empresaris en el seu manteniment.