Supercomputació, intel·ligència artificial (IA) i big data. Aquestes són les tres tecnologies que el director associat del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), Josep Maria Martorell, considera que governaran la geopolítica mundial en els pròxims anys. “Qui tingui el control d’aquestes tecnologies i de les persones que les saben programar i construir, podrà atacar els grans reptes de la humanitat, com l’envelliment o el canvi climàtic, de manera molt més eficient”, ha sentenciat el doctor en enginyeria informàtica en una sessió organitzada pel despatx de dret digital Font Advocats en celebració del seu desè aniversari.

El primer element de la convergència, la computació, ha estat també citat per l’etnògraf digital i CEO de Mortensen, Josep Maria Ganyet, com una de les tendències que marcaran el futur tecnològic de la pròxima dècada. “Hem passat d’unes habitacions on només hi havia unes elits que podien cablejar i programar, a uns ordinadors que tenim tots amb els quals fins i tot la canalla més petita pot realitzar accions molt complexes”, ha reblat en relació amb l’evolució d’aquests equipaments. De fet, Martorell ha volgut incidir en el fet que el superordinador xinès Fugaku, que és considerat el més ràpid del món, té una potència 10¹⁸ vegades més gran que l’ENIAC, un dels primers grans ordinadors creats durant la Segona Guerra Mundial. “Estem parlant d’un milió de milions de milions de vegades. No hi ha res a les nostres vides que tinguin una diferència com aquesta”, ha recalcat.

Martorell: "Els ordinadors ens permeten arribar a fronteres que l’experimentació científica no ha pogut arribar mai”

Però per què són tan importants aquests superordinadors? Per a Martorell, un exemple evident és el canvi radical que han suposat en la investigació científica: “Si estic estudiant el canvi climàtic, no puc muntar un planeta dins d’un laboratori. Els ordinadors ens permeten arribar a fronteres que l’experimentació científica no ha pogut arribar mai. El món científic està vivint un canvi de paradigma absolut”. Una clara prova d’aquest argument la trobem en Deep Mind, l’empresa d’IA propietat de Google que ha estat capaç de resoldre amb algoritmes un problema relacionat amb la predicció de l’estructura de les proteïnes que feia 50 anys que la comunitat científica tractava de solucionar.

Un altre punt a tenir en compte és que els equips informàtics no només creixen en potència, sinó que cada cop són més petits, la qual cosa permet incorporar-los de manera cada vegada més orgànica al nostre cos. “El 5G i la supercomputació ens asseguren una telepresència: si tinc un aparell que no veig amb el que interactuo i que està connectat de manera permanent, eficient i sense latència, vol dir que puc estar a qualsevol lloc del món”, ha afirmat Ganyet. Aquesta telepresència no s’allunya molt del concepte de metavers que tantes vegades hem citat aquests darrers mesos, i que l’expert veu amb cert escepticisme: “Els metaversos existeixen des de Second Life. Si teniu fills, ja coneixereu Minecraft o Roblox”. De fet, el CEO de Mortensen considera que molts de nosaltres ja experimentem bona part de les vides en entorns virtuals: “Una persona que va a la feina escoltant podcasts, que treballa amb els seus companys de Nova York escoltant Spotify i que quan arriba a casa, es posa Netflix, ja viu més al metavers que a Barcelona”.

Una tecnologia que guia la geopolítica mundial

Per la seva banda, la intel·ligència artificial és un dels camps que avança a una velocitat més accelerada. “Els sistemes d’IA més avançats que s’entrenen al món doblen la seva necessitat de capacitat computacional cada 3,4 mesos. Són exponencials picadíssimes”, ha assenyalat el director associat del BSC-CNS. Per fer entendre com avança aquesta tècnica, Ganyet ha emprat la metàfora visual ideada pel científic austríac Hans Moravec, que identifica la intel·ligència artificial com una marea d’aigua que va creixent a mesura que assoleix noves fites tradicionalment associades a la ment humana, des de les partides d’escacs a la creació d’art.

Aquests dos elements, juntament amb la captació de dades massives, són els que, segons Martorell, les grans superpotències mundials tenen com a objectius principals en els seus moviments estratègics. El doctor en enginyeria informàtica situa l’inici d’aquesta nova etapa diplomàtica el 2015, any en què, després d’una cimera entre els Estats Units i la Xina, ambdós estats van decidir blindar les exportacions de tecnologia de computació. Martorell creu que els dos països “han començat una carrera sense fre”, una competició en la qual Europa encara té alguna cosa a dir.

De fet, el director associat del BSC-CNS veu en l’aprovació de la Chips Act una prova clara de les intencions del continent per lluitar de tu a tu amb els actuals dominadors del mercat: “Europa té un ecosistema amb una recerca de primeríssim nivell, però la tecnologia te l’acaben proveint altres països. La Chips Acts posa les bases perquè totes les polítiques de lliure competència segueixin en vigor excepte en xips, computació quàntica o ciberseguretat”. Aquest és un dels motius pels quals Intel, el segon fabricant mundial de semiconductors, ha decidit invertir més de 33 milions d’euros en una fàbrica de xips a Alemanya. “És el moment en què el món s’ha adonat que Europa va de debò”, ha afirmat.