Les xarxes socials s'han convertit en un canal per a la difusió de continguts vital per a les noves generacions. Hi ha cares conegudes, noms que sonen malgrat que no s'hagi consumit mai cap de les seves aportacions, i vídeos o imatges que es tornen virals per la seva genialitat. Les ments pensants d'aquests nous productes digitals són els ja coneguts influencers, els que han passat a ocupat les pantalles dels espectadors més joves. Però no tots els que retransmeten o difonen des de Catalunya ho fan en la seva llengua, i això ha creat un clam unitari per reivindicar la creació d'un ecosistema mediàtic i digital català.

Un dels projectes que s'ha posat en marxa en aquest context és Canal Malaia, liderada per quatre joves pendents de les propostes de més èxit a internet. "La nostra idea és ser a les xarxes, mirar quins formats funcionen en altres llengües i importar-los a la nostra realitat per generar continguts que omplin les xarxes i ens faci veure que la nostra llengua és vàlida per a tot", ha explicat Arnau Rius, un dels cofundadors, a la primera de les sessions organitzades per la Catosfera 2020 i presentada per la periodista Mariola Dinarès.

Perquè si un canal ha fet grans esforços per fomentar la llengua entre els joves, aquest ha estat el 3XL de la corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. "Va ser un element molt important per normalitzar la llengua. Jugava un paper molt important perquè qui parlava castellà, veia anime en català i s'adonava que és normal", ha recordat el youtuber Marc Lesan. Figures com la de Lesan, o la de la també influenciadora Gal·la Martí i convidada a la trobada, poden exercir aquest rol de creadors de continguts en català per promoure el seu ús a internet. Segons un estudi de la Direcció General de Política Lingüística, el 2019 només el 30% dels usuaris de Catalunya utilitzen la llengua del territori a les xarxes socials, mentre que un 90% sí que l'utilitza en les cerques. "Cal fer molta feina", ha insistit Lesan.

Una dècada sense el català a les xarxes

La també creadora de Canal Malaia, Clàudia Rius, ha volgut apel·lar a la necessitat de reflexionar sobre la situació. "Les tecnologies van arribar a nosaltres fa res, uns 10 o 15 anys, eren enormes i les vam acceptar amb entusiasme, però no vam adonar-nos del que significava", ha lamentat. Fem servir Twitter, Instagram o Facebook segons què volem dir, com ho volem fer i a qui volem arribar, sempre cercant el nombre més gran possible de receptors dels missatges, amb el gran avantatge "d'estar connectats entre tots". "Però podem parlar tots una mateixa llengua?", s'ha qüestionat Rius, "Sí, però té conseqüències en la llengua i en el nostre dia a dia; i ara que coneixem les xarxes socials en ple 2020, hem de ser més reflexius sobre l'impacte dels idiomes que usem a internet".

Rius: "Ara que coneixem les xarxes socials en ple 2020, hem de ser més reflexius sobre l'impacte dels idiomes que usem a internet"

I més enllà de la part social, del comportament dels usuaris, cal parar atenció als algoritmes. Fins ara no ha donat la mà al català, ja que li ha anat a la contra el fet de ser menys utilitzat als canals digitals, però la covid-19 ha capgirat la situació. "Durant el confinament, algunes persones vam fer molt contingut en català a Tik Tok, la gent va fer like i hi va haver el feedback més gran a les xarxes i ara ja tothom ens coneix", ha relatat Martí, que va viure de primera mà el boom. "Ha calgut una pandèmia perquè nosaltres creixem com a creadors de contingut en català", ha reconegut.

Martí: "Ha calgut una pandèmia perquè nosaltres creixem com a creadors de contingut en català"

Malgrat que el sistema no ajuda les llengües minoritàries, Clàudia Rius ha demanat mostrar la creativitat de Catalunya: "No podem culpar les grans empreses, ni els usuaris, hem de mirar el potencial i talent creatiu del país per posar-nos a treballar". A la petició s'hi ha sumat Arnau Rius, que ha demanat la presència "de més estructures, també de l'ens públic, per vetllar que no torni a haver-hi 10 anys sense gent que utilitzi la llengua".

La pedrera del paradigma comunicatiu català

"És una bona plataforma per donar-te a conèixer, explicar què t'agrada fer i què se't dona fer. Jo m'hi vull dedicar". En Marc Lesan té molt clar que les xarxes socials han estat la seva plataforma, ara vol construir una carrera professional en el món de la comunicació amb les bases que ja ha posat. "I a Canal Malaia és el que volem fer", ha assegurat Arnau Rius, "volem trobar el talent del futur i crear la pedrera d'on surtin els nostres Xavis, Iniestes i Messis de la comunicació en català".

A més a més, Rius ha recordat que les plataformes digitals ja ocupen avui dia una part important de les hores de consum de continguts. El futur es troba en aquests mitjans i cal buscar "noves generacions que s'hi sàpiguen moure". "Són ells qui entenen els llenguatges de les xarxes socials i qui sabran crear vídeos i informacions que puguin funcionar", ha insistit. El camí ja està dibuixat, ara cal que usuaris i creadors prenguin consciència per normalitzar l'ús del català a l'entorn digital si volen que sigui una llengua amb recorregut.