Primer es va parlar d’objectius de sostenibilitat per al 2020, ara treballem amb plans a curt termini per al 2030, i mirem el 2050 com una data plausible per a projectes amb un temps de disseny execució més llarg. El cert és que el futur que avui visualitzem es converteix ràpidament en present, i encara més si tenim en compte que la pandèmia ha accelerat, segons els experts, 5 anys la transformació digital. Vivim, doncs, en una mena de 2026 prematur on empreses i governs miren cap als fons Next Generation com un la peça clau per fer front a una digitalització amable amb el medi ambient, que no generi bretxes i que porti a la tan anhelada sobirania tecnològica d’Europa.

El fons comunitaris són una de les contribucions més ambicioses dels últims anys. És una afirmació que els experts no deixen de recordar, i que ha repetit en el marc de la segona edició del BNEW, organitzat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, el soci director del consell financer de Deloitte i director del Deloitte European Center for Recovery & Resilience, Enrique Gutiérrez de la Rocha: “Estem vivint un moment de posicionament mundial i són uns fons importants. No només competim a escala comercial i militar, sinó també tecnològica”.

Gutiérrez: “Estem vivint un moment de posicionament mundial. No només competim a escala comercial i militar, sinó també tecnològica”

Espanya rebrà 140.000 milions d’euros d’aquests diners i ja s’han definit algunes de les línies prioritàries. Entre elles, fomentar la capacitació dels joves i ajudar a la digitalització del teixit productiu, les dues àrees on el país ha rebut pitjor puntuació segons l’últim informe DESI. Un pla d’inversions i reformes que, ha assegurat Gutiérrez, “sobrepondera la transformació digital i va més lluny del que Europa recomanava com a prioritat”.

El pla d’Espanya

El plantejament del govern espanyol ha de donar resultats a curt i a llarg termini, motiu pel qual la secretària d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, Carme Artigas, ha ressaltat que “no està pensat per a una única legislatura, sinó que ha de transcendir al llarg de la dècada”. Les accions més imminents, segons ha detallat, inclouen un pla de 4.650 milions d’euros per millorar l’accés de les empreses a la tecnologia amb l’objectiu d’optimitzar-ne l’eficiència, amb especial atenció sobre les petites i mitjanes empreses. “La tecnologia permet augmentar la mida de les companyies i treballar en xarxa, una cosa que tradicionalment el teixit espanyol ha fet malament”, ha afirmat, i ha apuntat que a finals d’any es començarà a desplegar aquest pla perquè les pimes puguin contractar serveis de digitalització.

En el cas de l’administració pública, es destinarà una dotació de 2.600 milions d’euros per apropar-se a la ciutadania, personalitzar els serveis públics i millorar les aplicacions mòbils que han d’oferir-los. “L’experiència d’usuari ha evolucionat i les apps actuals han quedat obsoletes”, ha argumentat Artigas.

Artigas: "Necessitem una Formació Professional que doti el mercat del personal necessari per abordar la transformació”

En l’àmbit de la capacitació digital de la ciutadania, la fita és acabar amb el 42% actual de la població que no en té coneixements i assolir un 85% de la societat amb habilitats digitals. Segons la secretària d’Estat, això demana “una reforma educativa per tenir una Formació Professional que doti el mercat del personal necessari per abordar la transformació”. I és que aquesta manca d’expert és precisament la trava principal per a la digitalització de les empreses, segons la CEO de la divisió de ciberseguretat i cloud de Telefónica Tech, María Jesús Almazor Marsal. “Som referents en connectivitat a Europa i això ens fa atractius per a les empreses, però hem de crear talent i retenir-lo perquè sinó serà impossible ser pioners en empreses tecnològiques”.

Crear un ecosistema tecnològic líder

Amb la vista posada més enllà de l’horitzó 2025, el govern espanyol ha situat la creació d’un ecosistema tecnològic basat en empreses deep tech per posicionar el país com a referent a Europa. “Volem invertir en scale-ups perquè cap projecte marxi del país per falta de finançament. Volem unicorns europeus”, ha defensat Artigas, qui ha quantificat en 4.000 milions d’euros la partida pròpia destinada a complementar els fons Next Generation a favor del sector.

Per dona suport a la capa productiva del país, el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) preveu augmentar un 42% el pressupost respecte a l’any anterior a través dels fons per obrir noves convocatòries que afavoreixin la innovació. La cap del departament de Promoció Institucional i Cooperació Territorial, Pilar González, ha destacat en la seva participació al BNEW que es tractarà de programes d’ajuda transversals i de sectorials, amb especial atenció sobre sectors danyats per la pandèmia com l’automoció i l’aeronàutic, i amb la mobilitat sostenible com un dels eixos principals.

L’Europa que vol liderar la revolució verda i digital

Intel·ligència artificial i blockchain, aquestes són les dues tecnologies que la Unió Europea ha fixat com a tractores de la transformació, les mateixes que necessita potenciar per trencar la bretxa que la separa dels Estats Units i la Xina. Per aconseguir-ho, es calcula que cal invertir 10.000 milions d’euros anuals, una xifra molt més generosa que els 1.750 milions actuals i que representen el 7% mundial. Aquest eix de treball ha de permetre al continent escalar posicions per liderar la revolució que ja estan generant les dades i no perdre la partida dels semiconductors que ara està passant factura.

Europa ha d’invertir 10.000 MEUR anuals en intel·ligència artificial i ‘blockchain’ per arribar al nivell dels Estats Units i la Xina

Una altra de les prioritats és, com també marca l’agenda espanyola, incentivar la inversió en empreses tecnològiques. Segons les dades que ha aportat l’europarlamentària Eva Kaili a la taula rodona, la captació de fons de venture capital s’ha reduït en un 4% a Europa, mentre que als Estats Units i a la Xina ha augmentat un 8%. “Hem d’actuar perquè les empreses no hagin de sortir a fora a buscar finançament i el mecanisme que tenim per assolir-ho és un mercat únic digital que potenciï la indústria de la intel·ligència artificial”, ha apuntat. Aplicar aquestes noves tecnologies cap a una nova economia i indústria verda ha de ser la clau per construir un teixit productiu fort i pioner.

En un clam per la col·laboració entre països en el camí cap a una Europa amb una economia digital i sostenible forta, ha lloat l’aposta d’Espanya pel vehicle verd i la fabricació de bateries.