L’ensenyament català ha anat introduint de manera gradual diverses innovacions tecnològiques a les aules durant els darrers anys, des de l’ús de tauletes digitals fins a robots i impressions 3D. És per això que, en plena pandèmia, la Generalitat va impulsar el Pla d’Educació Digital de Catalunya 2020-2023 per tal de fonamentar les bases de l’estratègia per promoure les competències digitals entre la ciutadania. Amb tot, des de la Fundació Bofill consideren insuficients els esforços de l’executiu, i demanen al Govern l’ampliació de la connectivitat per a l’alumnat de Primària i 1r i 2n d’ESO i la creació de mentors digitals que puguin guiar al professorat en la transformació digital de les seves classes.

Aquestes són algunes de les propostes que el think tank educatiu recull a l’informe Educació Híbrida: Com impulsar la transformació digital a l’escola, un document que presenta 15 propostes concretes al Departament d’Educació per tal de garantir l’equitat i la inclusió del model educatiu i assegurar-ne la qualitat. L’estudi afirma que “les tecnologies digitals tenen un gran potencial per a la transformació educativa”, sobretot en àmbits com l’aprenentatge personalitzat i la promoció de la reflexió i el contrast crític dels alumnes. Així mateix, la implementació d’aquest tipus de dispositius a les aules permet fer un bon ús de la informació de manera autònoma, reduir les barreres espaciotemporals entre els estudiants i potenciar la creativitat dels docents.

Garantir l'accés universal a internet

Però la implementació d’un model híbrid educatiu implica, en moltes ocasions, que els alumnes hagin d’utilitzar dispositius tecnològics amb connectivitat per fer els deures fora de l’escola. Això no obstant, l’accés a internet no és encara un dret garantit per a tota la ciutadania, especialment per a les famílies immigrades. És per aquesta raó que la Fundació Bofill reclama que la conselleria proveeixi la infraestructura i els dispositius necessaris per als docents i els alumnes en aquelles etapes educatives que encara no s’han cobert dins del Pla Digital de la Generalitat, és a dir, tota l’Educació Primària i 1r i 2n d’ESO.

La Fundació Bofill pressiona el Govern per ampliar la cobertura d'infraestructures i dispositius amb connectivitat als primers cursos de l'ESO

En aquest sentit, l’entitat considera que “s’ha de prioritzar la provisió en els entorns més vulnerables”, començant pels alumnes d’Educació Secundària i anar estenent la cobertura de manera gradual per als cursos inferiors, de sisè cap avall. Una altra de les propostes que recull l’informe és la promoció d’acords de col·laboració amb els Ajuntaments d’arreu del territori per assegurar l’accés dels estudiants als equipaments municipals que ofereixen un espai amb connectivitat per treballar-hi, com les biblioteques o els centres cívics. El document també proposa que les escoles i instituts tinguin l’obligació de mapejar els espais de connexió disponibles per l’alumnat dins i fora dels centres.

Mentors digitals per als docents

L’altre pes de la balança es troba en el professorat, que en moltes ocasions no compta amb la formació necessària per liderar la transformació digital que estan experimentant les escoles catalanes. Per tal de guiar aquest procés, l’estudi proposa la creació de la figura del mentor digital als Centres de Recursos Pedagògics, uns professionals que es reuneixin amb els docents i realitzin tutories amb ells, els proporcionin material d’orientació i els guiïn en la resolució de possibles conflictes relacionats amb ciberassetjament, xarxes socials i desconnexió digital.

La Fundació Bofill defensa que els Centres de Recursos Pedagògics han de jugar un paper clau en la transformació digital dels instituts i escoles de Catalunya. A més a més de proporcionar mentoratge, el think tank proposa que aquestes institucions elaborin anualment una mena d’auditoria de maduresa digital en cadascun dels centres adscrits, per tal de detectar les necessitats del professorat i l’alumnat i solucionar-les amb formacions.