L’ensenyament infantil fa lloc a la tecnologia digital

El Departament d’Educació publica un document que analitza les principals eines utilitzades a les aules

Categories:

Redacció

Les pissarres digitals interactives (PDI) són una de les innovacions tecnològiques més esteses a les aules d'educació infantil
Les pissarres digitals interactives (PDI) són una de les innovacions tecnològiques més esteses a les aules d'educació infantil | Stefan Meller (Pixabay)

La tecnologia és un element indissociable del dia a dia de la ciutadania, i els infants cada vegada hi tenen un contacte més directe i primerenc. És per això que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha confeccionat un document d’accés públic que pretén oferir eines d’anàlisi i propostes educatives al professorat de l’ensenyament infantil. El treball s’emmarca dins del Pla d’Educació digital de Catalunya (PEDC) i té un triple objectiu: assegurar que l’alumnat de Catalunya sigui digitalment competent en acabar l’ensenyament obligatori, augmentar gradualment l’índex de professorat que acrediti la competència digital docent i bastir una xarxa amb centres digitalment competents que facilitin l’aprenentatge en el marc de la transformació educativa.

D’acord amb l’informe d’Educació, la inclusió de les tecnologies digitals a l’ensenyament parvulari permet “minimitzar les barreres a la participació i aprenentatge de l’alumnat”, així com universalitzar i personalitzar l’aprenentatge de cada infant. Aquests dispositius també són recomanables per la seva versatilitat d’ús, per comptar amb entorns interactius intuïtius i per la diversitat d’opcions d’accessibilitat física, visual i auditiva que incorporen els seus sistemes operatius.

De les tauletes a les pissarres interactives

Un dels elements troncals del document de la Generalitat para atenció als diferents dispositius utilitzats actualment a les aules de parvulari, analitzant els seus beneficis d’ús en les classes. I en aquestes edats, una de les eines més esteses són les tauletes digitals, que han passat per una ràpida generalització. Això es deu, principalment, a les característiques pròpies de les màquines, com la seva alta portabilitat per mida i pes, la llarga durada de les seves bateries o la bona qualitat gràfica de les pantalles; però també es valora positivament la seva mobilitat en tractar-se d’un dispositiu amb connectivitat sense fils i el caràcter intuïtiu de les seves aplicacions, que a més s’instal·len de manera ràpida i són fàcils d’organitzar i gestionar.

L’altre dispositiu d’ús personal àmpliament utilitzat són els ordinadors de sobretaula o portàtils. Aquests equipaments, que també permeten dur a terme activitats en parelles, ajuden a desenvolupar la coordinació oculomanual amb el ratolí i altres perifèrics que es puguin utilitzar. A més, la introducció de text a través del teclat permet “descarregar la tensió que suposa la grafomotricitat”, d’acord amb els autors de l’informe.

L'ús de tauletes digitals a les aules infantils s'ha estès ràpidament per la seva portabilitat, mobilitat i bateria de llarga durada

En un àmbit més coral, l’ús de les pissarres digitals interactives (PDI) suposa una evolució respecte a les pissarres tradicionals, atès que no només incorpora els seus avantatges sinó que també afegeix objectes tals com fotos, imatges de galeria o fitxers des del cercador que es poden modificar en mida, posició o aparença pels alumnes. Alternativament també s’ha popularitzat l’ús de panells o pantalles interactives, que ofereixen uns serveis similars al de les PDI, però permeten controlar la lluminositat i eliminen les ombres entre la pantalla i l’usuari, ja que no compta amb projectors. En qualsevol cas, sigui quina sigui l’alternativa escollida, el document alerta sobre la importància d’instal·lar els equipaments a l’alçada dels infants, sigui a uns 40 o 50 cm del terra o afegint una tarima.

La robòtica com a metodologia d’aprenentatge

L’informe no només analitza les condicions tècniques dels dispositius digitals, sinó també els seus efectes emocionals en els infants. I, en aquest sentit, la robòtica educativa pren el protagonisme per la seva alta capacitat per motivar els alumnes a l’hora de dur a terme activitats. El document d’Educació assevera que aquesta metodologia és especialment efectiva quan es combina amb el plantejament de reptes contextualitzats i comprensibles per la canalla.

D’aquesta manera, la robòtica educativa és una eina que permet potenciar la planificació i l’execució d’ordres, desenvolupar l’aprenentatge per causa i efecte i la presa de decisions a través de prova i error o la creació d’hipòtesis i la seva posterior verificació. També és útil per treballar habilitats cognitives i socials, tals com l’anàlisi, la comparació, la deducció, la comunicació o les relacions interpersonals amb els companys. Per tot això, els impulsors del document recomanen als mestres fer que els infants verbalitzin els resultats dels experiments per prendre constància de l’ensenyament produït.