La covid-19 ha revolucionat els conceptes de lloc de feina i jornada laboral, i Barcelona no vol quedar-se enrere en la cursa pel talent internacional que el nou paradigma està generant. San Francisco i la cerca de nous professionals d’arreu del món per a les big tech situades a Silicon Valley és un clar exemple del nou context. Hi ha demanda de talent, tant de tecnòlegs amb coneixements generals com d’especialistes per a projectes concrets, però no hi ha suficient oferta d’habitatge per rebre’l a les seves fronteres; i, en molts casos, tampoc suficient sou per assumir el seu cost de vida. Per això les ofertes de feina amb el teletreball com a opció és un clam. La capital catalana vol copiar aquest model per impulsar la seva consolidació com a hub tecnològic del sud d‘Europa.

Només a Barcelona, el sector TIC ha augmentat un 80% les seves ofertes de feina, segons el Digital Talent Overview 2020 elaborat per la Barcelona Digital Talent (BDT). En canvi, el nombre de persones qualificades per a aquestes posicions només ha crescut un 23%. “Hi ha una clara bretxa que cal resoldre per posicionar la ciutat”, ha alertat el director de Talent Digital de la Mobile World Capital, Jordi Arrufí, qui ha esmentat el reciclatge de professionals locals per enfocar la seva carrera cap al sector tecnològic com un dels mecanismes que més bons resultats està donant. Ara bé, no és suficient, i les empreses estan en plena fase de cerca i captura dels millors treballadors per incloure’ls en les seves organitzacions. I, seguint el model de San Francisco, aquí és on en el treball en remot juga un paper clau.

Flexibilitat a demanda

Durant la pandèmia, hem vist com grans companyies com Google van anunciar que permetria la feina a distància al 100%. Ara, en canvi, s’ha fet enrere i ha optat per permetre un sistema amb dos o tres dies presencials a l’oficina, i la resta de dies, des de casa. “Anem cap a un model basat en la flexibilitat on un 70% o 80% triarà alternar, mentre que tindrem un altre 20% que estarà sempre en virtual perquè podrà treballar des de qualsevol part del món”, ha destacat Arrufí en una sessió virtual sobre teletreball internacional organitzat per la BDT.

El ‘reskilling’, la captació de talent internacional i la crida de nòmades digitals són mecanismes per cobrir la falta de professionals TIC

Si la proposta ja s’està veient que encaixa sota el format tradicional de contractació estable amb nòmina, no hi ha cap mena de dubte que també ha arrelat entre els freelances. De fet, Arrufí assegura que la cerca d’aquests professionals s’ha incrementat durant la pandèmia, especialment perquè cada cop calen perfils més específics en projectes de durada determinada: “Són especialistes tecnològics molt bons en àrees concretes i que s’han anat actualitzant constantment per estar al dia, així que accepten feines temporals en empreses diverses”. En aquest cas, es tracta de treballadors que, si es limiten a la seva àrea geogràfica, difícilment podran subsistir, de manera que han d’ampliar el radi cap a un mercat global per detectar oportunitats laborals.

L’últim model que Barcelona tempteja prendre com a exemple per ser referència del talent digital a Europa és Estònia. “El país ha creat un visat per a nòmades digitals que vagin allà, hi desenvolupin la seva carrera, hi paguin impostos i, potser, decideixin treballar en alguna empresa local”, ha comentat Arrufí. Aquestes persones usen internet per guanyar-se la vida i poder viatjar. La seva ambició és recórrer el globus terraqüi i el teletreball per a companyies de qualsevol punt és un mecanisme per obtenir ingressos.

Teletreball vs assignació virtual

El nou paradigma també posa sobre la taula dubtes clau: què és teletreball i què és assignació virtual? El primer fa referència, en paraules de la senior associatede Mercer Laura Gil, situacions de “voluntarietat del treballador per la feina en remot des d’un altre país per decisió pròpia o de l’empresa”, mentre que el segon identifica els casos en què “per la necessitat del negoci cal que una persona desenvolupi les seves tasques per a una altra companyia en un país estranger o en el seu país d’origen”.

Més del 80% de les companyies ha aplicat el treball en remot i està oberta a mantenir la flexibilitat en l’etapa postpandèmia

En una enquesta elaborada per la consultora, només el 13% dels participants van respondre que no havien tingut cap cas de teletreball o assignació virtual. La resta, és a dir, el gran gruix, ha hagut d’adaptar-se al context causat per la pandèmia i es mostra obert a mantenir algunes de les mesures preses. Tenen, però, el repte de gestionar la percepció de soledat, mantenir l’esperit d’equip i delimitar adequadament les tasques de cada treballador tot i la distància.