La fórmula per (sobre)viure amb el teletreball en pandèmia
La comunicació i la transparència se situen com dos dels pilars que permeten mantenir una bona salut mental i laboral en un context de crisi sanitària que limita la interacció social
Categories:
El teletreball convenç i els informes ho confirmen. L’últim, elaborat per IESE i Savills Aguirre Newman, assenyala que només el 4% dels empleats enquestats vol tornar al format 100% presencial de l’era precovid. Però no per a tothom és igual de satisfactori executar les tasques en remot, sinó que hi ha posicions que depenen de la col·laboració, de la interacció in situ i de l’ús de certes eines que és difícil tenir a casa. I també cal tenir en compte que no tothom té la capacitat d’autorganitzar-se i gestionar la jornada laboral d’una manera que sigui compatible amb aquesta comunió entre vida laboral i personal; o, senzillament, de tenir una bona salut mental sense la socialització que permet el fet d’anar a l’oficina.
A Voxel Group són conscients de les dificultats, però mantenen el teletreball amb alguns hàbits que permeten trencar amb la solitud i la falta de contacte en l’equip. “Hem augmentat la comunicació fins al punt que els dilluns i els dijous ens reunim tots i expliquem què passa al voltant del negoci i en què estem treballant”, explica el CEO de la companyia, Àngel Garrido, en una taula rodona organitzada en el marc de TrendsCAT. L’objectiu és tenir una eina “terapèutica per donar visibilitat a les diferents àrees i proporcionar certesa en plena incertesa”, afegeix, per això creu que dues de les claus de la resiliència de les empreses en plena pandèmia són “la comunicació i la transparència”.
La fórmula proposada per aquesta companyia que desenvolupa software per a pagaments, factures electròniques i recuperació de l’IVA encaixa amb el que Garrido anomena “una cultura corporativa basada en la cooperació”. “El que passava a les oficines formava part de la cultura i hem de pensar en models híbrids que permetin mantenir-la”, aclareix. Un model que s’acosta al qual apliquen a la suïssa Aragon Labs, que recentment ha adquirit el projecte de vot electrònic Vocdoni. En aquest cas, la seva proposta és reunir-se mensualment tota la plantilla en una casa rural per compartir experiències, motivacions i fer equip.
Cañigueral: “Hi ha un munt de llocs entremig on efectuar activitats laborals, com els 'coworkings'. Cal anar a l’oficina només quan tingui sentit anar-hi”
Per a les organitzacions que busquen evitar una fusió entre vida laboral i personal que tingui conseqüències negatives, el connector OuiShare per a Espanya i Llatinoamèrica afirma que és important “trencar amb la dicotomia casa-treball” i proposa buscar alternatives que no suposin traslladar l’oficina a les llars ni tornar a la presencialitat total. “Hi ha un munt de llocs entremig on efectuar activitats laborals, com els coworkings. Cal anar a l’oficina només quan tingui sentit anar-hi”, destaca.
Educar en digital
El longlife learning s’ha convertit amb el temps en un requisit per als professionals que busquen adaptar-se als canvis del mercat laboral. El coronavirus ha accentuat la tendència, ja que la robotització i l’automatització de processos s’han accelerat a un ritme inesperat, però també perquè el teletreball ha obligat a traslladar al núvol documents, a substituir el bolígraf i el paper per programes en línia, o a usar programari per a les videoconferències. I no tothom estava capacitat per fer el pas. Això ha generat un augment de “la demanda d’organitzacions que necessitaven ajuda per saber quins recursos fer servir i com, i acompanyar les persones en el procés”, apunta Cañigueral.
En aquest sentit, les classes en directe i la flexibilitat que proporciona el vídeo ha estat clau. Ara bé, no tot ha de ser estar connectats al mateix moment, sinó que cada cop més s’està aplicant, segons posa com a exemple l’expert, el sistema de “gravar a priori perquè la gent ho pugui veure després, i fer una trobada per resoldre dubtes i ajudar en el procés d’adaptació al nou entorn”.
Digitalització de sectors tradicionals
El passat 14 de febrer, amb les eleccions al Parlament de Catalunya, es va posar sobre la taula la viabilitat d’una votació electrònica. Vocdoni va aprofitar el context per posar en marxa una prova pilot on els ciutadans que disposessin de l’idCAT poguessin participar en uns hipotètics comicis virtuals. En comptes de partits, el vot s’emetia a fruites que presentaven cadascuna de les forces polítiques. En total s’hi van sumar 2.000 usuaris que van demostrar que el format és viable, però que hi ha molt camí encara per recórrer.
Entre els deures hi ha, com remarca el desenvolupador a Aragon Labs Roger Baix, educar la ciutadania: “Una votació electrònica no és lineal, hi ha una corba d’educació social. No es pot substituir d’un dia per l’altre una consulta presencial per un portal web, cal educar la gent i transmetre la sensació que és segur”. Una introducció al món digital que s’ha de fer de manera progressiva, a poc a poc i amb tan bona lletra com la formació dels professionals que ara han d’aprendre a usar eines tecnològiques per al seu dia a dia.
També han patit a Fira de Barcelona, amb un negoci basat 100% en la presencialitat, en organitzar esdeveniments multitudinaris i en l’atracció de visitants d’arreu del món a la capital catalana. “L’impacte ha estat molt fort”, reconeix la directora de Retail&Brand Experience World Congress, Alba Batiste, “l’activitat va baixar a zero i hem hagut de reorganitzar-nos a l’hora de teletreballar i afrontar els projectes”. Com també passar de concebre les fires com “espais i estands plens”, a entendre-les com “entorns més íntims i converses professionals més enfocades”. Per això creu que la tendència anirà cap a l’inici d’activitats de manera digital, però amb una continuïtat amb robades en persona. “Es pot monetitzar en virtual i fer coses, però encara estem en un moment d’exploració”, afegeix.
Els sectors de les fires i la salut han de trobar la manera de complementar l’activitat física i virtual per tal de generar un negoci que funcioni en els dos formats
La salut és un altre àmbit en ple canvi. A MGC Mútua han patit de primera mà la metamorfosi del sector de les assegurances que, d’una banda, ha viscut l’aplicació d’un teletreball massiu amb atenció al client des de la llar; i de l’altra, que ha hagut d’adaptar el quadre mèdic a la introducció de la teleassistència. “La covid-19 no ha impactat a escala de negoci, però sí en l’organització del dia a dia”, explica el director de Gestió Mèdica i Sinistralitat, Oriol Domènech. Ara no hi ha una allau de trucades per parlar amb sanitaris amb consultes relacionades amb el coronavirus, però es troben davant d’un paradigma on caldrà entendre quin ha de ser l’encaix de les visites mèdiques per telèfon o videotrucades per mantenir un servei de qualitat. “Caldrà trobar un equilibri, que intueixo que tendirà més cap a la presencialitat”, alerta. I és que la digitalització ha agafat força en el sector, però Domènech recorda que “diagnosticar o curar no es pot fer de manera virtual”. “La virtualització serà un complement, servirà per donar resultats, però la tasca fonamental serà en persona”, conclou.