El 36% dels empleats vol mantenir el teletreball durant tres dies a la setmana, una xifra superior a la del 12% que opta per la feina en remot a diari. Els qui volen tornar a l’oficina els set dies laborables representen el 4%, segons un estudi d’IESE i de Savills Aguirre Newman. El mateix informe assenyala que les jornades a distància permenten incrementar el rendiment un 19% i la qualitat de la feina fins a un 18%.

El treball en remot també impacta sobre les reunions, les quals presenten una eficiència del 68% davant el 59% de les que es fan en format presencial. Tot i això, els enquestats apunten que se’n fan en excés i prop de la meitat consideren que caldria limitar a un màxim d’una de cada quatre reunions en persona.

Impacte de la falta de contacte

Malgrat que hi ha força consens sobre els avantatges del teletreball, els qui prefereixen separar vida personal i professional consideren que el teletreball no els permet mantenir la distància entre els dos àmbits i els fa sentir menys còmodes. També s’ha detectat una pèrdua de la qualitat en les posicions que demanen una cooperació immediata i amb un fort component afectivo-social, les quals perden valor de manera telemàtica. En les posicions que no demanen contacte directe amb els companys, s’ha registrat un augment del 10% en l'orgull de pertinença amb l’organitzacó i fins a un 9% en la disponibilitat de cara a l'empresa o als clients.

La capacitat d’autogestió és un dels trets que intervé en el resultat positiu o negatiu a escala personal, un element que ha fet que les hores efectives des de casa se situïn en 7,5 davant les 7,42 hores des de l’oficina. Amb la feina en remot, els professionals amb tasques creatives han pogut ser més innovadors, mentre que s’ha percebut l’efecte contrari en les tasques més rutinàries.