El desplegament dels serveis digitals en els entorns tant privat com públic té com a principal premissa agilitzar processos i optimitzar els recursos humans interns. Tanmateix, per accedir-hi calen unes mínimes competències digitals que permetin entrar a internet, navegar-hi i comprendre els passos, encara que siguin senzills, de cada tràmit. Això ja ha provocat que algunes capes socials se sentin excloses del sistema i amb dificultats per demanar hora la metge, anar presencialment al banc o fer qualsevol gestió a l’ajuntament. I és que internet, que encara no és considerat legalment un dret digital, ja és una eina bàsica en un estat del benestar, inclusiu i sense escletxes.