Un 20% de les persones adultes ateses per les organitzacions del tercer sector no pot accedir a internet quan i des d’on volen. Això significa que no es poden executar tasques habituals com mirar el correu electrònic, enviar un missatge a través del mòbil, consultar les xarxes o anotar un esdeveniment al calendari digital. Totes elles són accions que semblen vitals per al dia a dia, però no ho són suficient com el fet de fer gestions a l’administració pública, consultar l’historial mèdic o seguir una classe en directe, com la ciutadania es va veure obligada durant el confinament en plena cruesa de la covid-19. Per això el clam per designar internet com un dret fonamental pren cada cop més força. I és que no tenir accés a la xarxa, afirma el referent del m4Social a la Junta Directiva de la Taula del Tercer Sector, Xavier Trabado, “és la porta a molts altres drets essencials”.

La covid-19 ha estat el punt d’inflexió per visibilitzar les barreres que genera no accedir a internet?

Ja sabíem de l’existència de la bretxa digital i fa temps que hi treballàvem, però la covid-19 ha estat un amplificador de la realitat. S’ha evidenciat al món escolar, on fins ara no s’havia visualitzat tant, i també en la salut. Sabíem que existia, però la pandèmia ha estat un accelerador. Internet ha estat una necessitat per a tothom, hem utilitzat els canals digitals per sobreviure i s’ha vist de manera massiva pel conjunt de la població, la política i les empreses.

Es busca equiparar internet a la llum o l’aigua, també essencials. Estaríem parlant de bons socials i prohibició de talls per a persones vulnerables?

Cap aquí hem de caminar. Hem de garantir uns mínims, que sigui un servei d’accés per a la població, i ens hem d’inspirar en altres mecanismes que ja hem utilitzat en altres àmbits. Tenim la dificultat afegida que fins ara era més difícil de visualitzar-ho com un dret bàsic perquè és més eteri, no és com l’aigua, la llum o l’habitatge, que tothom ho té molt clar. Internet és més instrumental, una capa que permet accedir als altres drets i per això està més endarrerit, no era tan fàcil de veure. Volem fer passes endavant per garantir el dret a internet, que ha de garantir alhora l’accés a altres drets. El digital serà rellevant per a la gestió futura del dia a dia. La gent que en quedi fora per recursos, accés o programaris, tindrà un clar desavantatge i quedarà afectada en tots els àmbits de la vida.

“El digital serà rellevant per a la gestió futura del dia a dia”

A més de l’accés, la capacitació és un altre repte. Estem preparats per a un ús ple i responsable d’internet?

Està clar que tenim molt per recórrer, en general i en les persones amb més necessitats. Excepte els més techies, la societat en general té dificultats per fer anar les eines digitals, i ho hem vist amb el tancament de les oficines bancàries, que ha tingut un impacte en la gent gran. O amb les distorsions que poden generar les xarxes socials si no se’n fa un ús adequat o conscient. Col·lectius com la gent gran o els immigrants, a més d’aquestes, té l’afegit de les dificultats de manca d’accés a internet, els equipaments necessaris de hardware i software, tenir una formació mínima, i tenir la voluntat d’aplicar els coneixements a un determinat ús d’internet que aporti beneficis a la vida.

Per tant, la falta d’alfabetització digital pot ser l’origen d’una futura exclusió social.

Efectivament. La mancança d’un d’aquests pilars pot fer que no accedeixis a un altre dret bàsic com l’educació o la salut. Fa molts anys que el Tercer Sector i les administracions públiques treballen per formar la gent, però estem en una fase molt inicial. Hem d’anar modificant els plans d’estudi des de les etapes inicials del sistema educatius cal incorporar de forma sòlida l’ús d’internet, i hem d’ajudar els mestres a tenir la formació necessària per preparar els joves. Més enllà del sistema educatiu, també hem de fer esforços per formar la societat amb altres accions. Els fons europeus Next Generation tenen una part orientada a ajudar la societat a capacitar-se per reduir aquest risc de caure en l’exclusió.

Ser nadiu digital no significa no poder ser exclòs per manca de coneixements digitals.

Els joves de forma natural entren més fàcilment en les dinàmiques pròpies de la digitalització i estan més immersos en el coneixement. Ara bé, no tenen perquè saber aplicar aquests coneixements d’ús d’internet a usos que els aportin alguna cosa a la vida. Si només s’utilitza internet per consultar les xarxes socials, pot generar patologies de salut mental com addicció. Per tant, calen coneixements per moure’s en el mitjà de manera saludable, i hem d’orientar el coneixement cap al creixement personal, com la formació. Aquesta és una dimensió molt difícil de treballar perquè depèn en gran manera de l’entorn socioeconòmic on et mous.

“Els joves no tenen perquè saber aplicar aquests coneixements d’ús d’internet a usos que els aportin alguna cosa a la vida”

Quina proposta heu presentat per optar als fons Next Generation?

Fa molt que estem en converses amb la Generalitat per impulsar programes de formació, però ara demanem que tot el que s’articuli es faci de forma flexible. El primer que s’ha posat sobre la taula té un format massa rígid, amb unes hores determinades, i demanem que hi hagi més flexibilitat perquè cada col·lectiu té unes necessitats particulars. Cada programa ha de tenir coherència amb les necessitats dels col·lectius. Amb un paquet tancat, no hi haurà demanda per a l’oferta que es generi i la proposta fracassarà. Demanem que les formacions que s’impulsin amb els fons europeus es destinin a les propostes específiques que facin les entitats.

Tant a Espanya com a Catalunya s’han inclòs a la Constitució i l’Estatut conceptes com responsabilitat digital, participació ciutadana, protecció de dades, governança d’internet... És quedar-se a mig camí?

Hem anat fent passes per progressar i tot el que ja s’ha fet, és benvingut. Europa ha regulat la protecció de dades i ara el conjunt del món s’està adaptant al model definit per Europa, per exemple. En l’entorn digital, els països han anat avançant en el reconeixement de drets en la constitució i en les lleis que hi ha per sota per ser efectius en la reducció de la bretxa digital. Tenir lleis que es vagin complementant ens permet avançar cap a la consideració d’internet com a dret fonamental. El procés és llarg, no és qüestió de dos, tres o cinc anys, sinó que és lent i cal anar avançant a poc a poc en el reconeixement de drets en el sistema legal i en accions concretes de formació, d’acords amb les operadores per no tallar l’accés en casos de pobresa...

“Tenir lleis que es vagin complementant ens permet avançar cap a la consideració d’internet com a dret fonamental”

França això ja ho prohibeix: no es pot tallar internet. I a Finlàndia, fins i tot, es vetlla per una connexió de qualitat. Estem massa endarrerits a Catalunya i a Espanya?

Determinats Estats han anat més enllà del punt on som nosaltres, per això en els pròxims mesos volem avançar cap a equiparar-nos. Però així funciona el model europeu: ens anem copiant les idees bones per avançar. Nosaltres estem més endarrerits, està clar, però això ens permet caminar més ràpidament cap a la implantació de les idees que altres ja han aplicat.

Traslladar la negociació a escala europea i regular mitjançant directives homogènies acceleraria el procés? És factible?

Això serà molt important. Ho hem vist amb la protecció de dades, on cada Estat ha adaptat el seu marc normatiu, però tots han de complir les bases. Serà molt important desenvolupar una legislació europea perquè facilitarà la consolidació i donarà una força legal que farà que tots els països hagin de complir. Però cal anar més enllà de l’àmbit europeu, cal anar més enllà: organitzacions internacionals, l’ONU... Si ells potencien i clarifiquen els drets, posaran pressió sobre els Estats per anar alineats amb les directrius internacionals.

“Estem més endarrerits, però això ens permet caminar més ràpidament cap a la implantació d’idees que altres ja han aplicat”

L’administració pública avança amb passos de gegant per digitalitzar-se, però la bretxa digital no es redueix. S’avança a dues velocitats incompatibles?

Ara per ara, i no ens consta cap experiència a escala europea, no tenim una mesura clara de la bretxa digital, i és una de les primeres coses que volem tenir. Estem treballant per tenir-la per saber si anem bé o malament. Ara tenim enquestes, informes i evidències que determinats barris o col·lectius amb nivell socioeconòmic diferent han entrat més a La Meva Salut que en altres territoris, o que les peticions de vacunacions han estat diferent segons l’àmbit geogràfic i el nivell socioeconòmic. Són informacions que tenim, però no tenim cap mesura clara. Volem construir un indicador per tenir una idea de quina és la bretxa en cada barri i ciutat per saber on estem pitjor, i si les accions ajuden a disminuir la bretxa. Cada vegada les administracions i el sector privat van digitalitzant més coses, i hi ha un risc que una part important de la ciutadania es quedi enrere en l’ús d’aquestes eines.

Quin és el full de ruta de la Taula del Tercer Sector a curt termini?

Estem treballant per millorar en els pròxims dos anys la legislació autonòmica i estatal, i per iniciar accions de formació i capacitació amb empreses proveïdores. Estem dissenyant aquest pla i l’executarem en els pròxims 24 mesos, també amb el suport dels fons Next Generation.