En un grup de famílies, una mare comenta: “Com se suposa que he de protegir a la meva filla a internet si ni tan sols sé quines coses li poden passar? Em fa por i sento culpa”. Un alumne de 2n d’ESO explica: “A mi no m’ajuda ningú, al contrari, soc jo el que sempre ajudo als meus pares”. Aquestes declaracions formen part de la recerca ParticipaTIC 2024 i posen de manifest una realitat cada vegada més present en la societat digital: joves i famílies estem cada dia més exposades al ciberespai. Les incerteses i els nous desafiaments són constants. L’acompanyament en l’entorn digital s’ha convertit en una necessitat per a tothom.

Les entrevistes amb joves com a protagonistes, famílies i professionals ens han permès extreure moltes conclusions. La principal és que no tots els infants i adolescents gaudeixen de les mateixes oportunitats per accedir a l’acompanyament digital, ni tots els referents adults tenen les mateixes condicions per oferir-los aquest suport: és a dir, és un recurs desigual. Això provoca que els col·lectius en situació de vulnerabilitat disposin de menys suport de qualitat, reduint les seves possibilitats d’afrontar els reptes digitals en igualtat de condicions. Les desigualtats socials es traslladen a l’entorn digital.

L’accés a les tecnologies digitals i les competències digitals per fer ús d’aquestes eines estan profundament lligades a la situació socioeconòmica i el capital cultural. Les famílies amb nivells baixos d’inclusió digital tenen pitjors condicions per accedir a eines tecnològiques adequades i majors problemes de connexió a internet. El mòbil és el dispositiu més usat per relacionar-se i entretenir-se, però observem una menor proporció d’ordinadors, fet que limita enormement l’aprofitament que els infants i joves poden fer de les oportunitats educatives, d’aprenentatge i de participació.

"Les famílies amb nivells baixos d’inclusió digital tenen pitjors condicions per accedir a eines tecnològiques adequades i majors problemes de connexió a internet"

En aquesta investigació, també hem observat com moltes famílies es limiten a l’aplicació del control parental o tenen una relació amb les tecnologies que es basa en una de les dues tendències predominants: la por o el rebuig a l’exercici de l’acompanyament digital. No podem obviar, tampoc, situacions en què els entorns familiars no existeixen. És el cas, per exemple, dels menors no acompanyats. Les tecnologies digitals tenen una gran importància al llarg del procés migratori i a l'hora de desenvolupar-se en la societat de destí.

Els centres educatius són un altre actor en l’acompanyament digital, però l’accés als recursos tecnològics és desigual entre ells. Aquesta desigualtat s’agreuja en escoles amb una major presència de col·lectius vulnerabilitzats. Per exemple, en les escoles on majoritàriament estudien nens i nenes de la comunitat gitana, hi ha un ordinador per a cada set nens/es, davant un per a cada tres alumnes de mitjana en altres centres.

"Moltes famílies es limiten a l’aplicació del control parental o tenen una relació amb les tecnologies que es basa en una de les dues tendències predominants: la por o el rebuig a l’exercici de l’acompanyament digital"

El tercer sector també juga un rol clau en l’acompanyament digital, especialment en espais com el lleure educatiu i espais d’acollida, com hem recopilat en una selecció de diverses experiències d’èxit nacionals i internacionals; però s’enfronta a limitacions de temps (bona part dels usuaris veu restringit l’accés als dies laborables) i recursos. Per garantir un acompanyament efectiu, cal que tots aquests actors treballem junts, equipant adequadament els espais educatius i comunitaris, especialment en les zones més desafavorides.

La inclusió digital és fonamental per prevenir situacions de risc, per obrir portes i per la construcció de la identitat i la ciutadania digital. És urgent que garantim un entorn digital segur i inclusiu on tots i totes tinguin les mateixes oportunitats. La nostra acció col·lectiva ha d’anar més enllà dels reduccionismes i prohibicionismes, observant els riscos però també l’enorme potencial igualador de la transformació digital. L’acompanyament digital no només és un dret per a nens/es, joves i adolescents, sinó una eina per combatre les desigualtats sociodigitals.