Internet s’ha convertit en un recurs necessari per a la ciutadania. Ho és des de fa anys, però la pandèmia ha tornat a encendre el debat la consideració de la xarxa com un dret fonamental. El 2020, en plena crisi sanitària, el 91,3% de la població entre 16 i 74 anys va connectar-se al web almenys un cop per setmana, segons les dades recollides per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Pràcticament la totalitat de les llars asseguraven tenir banda ampla fixa, mòbil o ambdues (95,3%), el que representa més de 15,5 milions d’habitatges amb serveis digitals. La connexió principal és la banda ampla fixa (82,1%), mentre que la via mòbil amb 3G, 4G o 5G com a única opció va ser residual (13,2%). Però tenir internet a l’abast no vol dir saber utilitzar-lo, tenir la capacita d’accedir a serveis com la salut o l’administració digital, o tenir la garantia que el pagament d’aquesta factura no va en detriment d’altres drets bàsics.

Parlar d’una bretxa digital implica fer esment també a una bretxa social. Així ho ha assenyalat la presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Francina Alsina, en la presentació d’un informe elaborat per la iniciativa m4social que avalua la consideració d’Internet com a dret fonamental a Europa i les mesures impulsades per assolir-ho. “L’accés a internet és la porta d’accés a molts altres drets essencials perquè les persones tinguin una vida digna, com el dret a la salut, el treball, l’educació, les relacions o la informació”, ha apuntat, per això ha reclamat un posicionament de part de l’esfera política i privada per garantir una infraestructura amb preus assequibles i una alfabetització que garanteixi un mínim coneixement digital. "A Catalunya i a l’Estat espanyol ens hem de posar les piles perquè l’accés a internet sigui universal, per a tothom sense excepcions”, ha reclamat.

Una regulació allunyada de la realitat

El marc normatiu desplegat en els últims 20 anys al voltant del web s’ha centrat en dos aspectes: tractar-lo com a bé públic i treballar en la infraestructura i recursos per al desenvolupament. En aquest sentit, les Nacions Unides (ONU) el 2000 es va reconèixer la responsabilitat dels països a través de les Tecnologies de la informació i el Coneixement en el compliment dels drets civils i culturals. Va ser el primer document que parlava d’internet com un dret fonamental.

A escala europea, es va moure fitxa ja el 1999 amb el llançament d’un programa per avançar cap a l’alfabetització digital. L’any següent, i coincidint amb el camí que volia traçar l’ONU, la Unió Europea va aprovar la Carta dels Drets Fonamentals ja incloïa mesures per millorar i universalitzar l’accés a la xarxa. En el conjunt dels Estats membres, cadascun ha aplicat jurisdicció individual. Estònia és el país més avançat i el qual es pren com a model, ja que va ser el primer a considerar internet com un dret bàsic.

Alsina: "A Catalunya i a l’Estat espanyol ens hem de posar les piles perquè l’accés a internet sigui universal, per a tothom sense excepcions”

A Espanya, la constitució no reconeix internet com a dret bàsic. Les diverses normatives desplegades al llarg dels anys per adaptar la carta magna a una societat en transformació digital centrant-se en tres elements: democràcia i participació ciutadana, protecció de dades, i governança d’internet en relació a elements com la llibertat d’expressió o d’informació. No obstant això, l’informe elaborat per m4social assenyala que es tracta d’un model on el web només es considera un mitjà electrònic i espai de relació, i no un dret necessari per accedir a altres com la sanitat o l’educació.

En l’avaluació de l’Estatut de Catalunya que fa l’estudi, també s’identifiquen referències indirectes a l’accés a internet vinculades a les TIC. En aquest cas, també s’utilitza la Carta Catalana pels Drets i Responsabilitats Digitals com a instrument per intentar regular l’àmbit.

Davant el context, l’informe proposa diverses mesures per fer passes endavant en la constitució d’internet com un dret fonamental. Entre elles, enumera intensificar el diàleg entre les entitats socials i l’administració pública per fer seguiment de l’impacte de la normativa en termes d’accés als recursos digitals; la redacció d’un Pla d’Accés a Internet per superar la bretxa digital a través d’un bo social que incideixi en el cost de l’accés a la xarxa i als dispositius, la creació d’espais públics amb connexió, i l’alfabetització digital; i incloure la consideració de dret bàsic del web en l’avantprojecte de llei general de telecomunicacions de l’Estat espanyol.

Capacitar la generació del futur

Un mapa global i un full de ruta definit amb la col·laboració de tots els actors locals i catalans, privats i públic, i entitats socials. Aquesta és la fórmula per avançar que ha proposat el membre de la Junta Directiva de la Taula d’Entitats del Tercer Sector, Xavier Trobado, qui ha posat nom al que considera un repte cabdal: “Tornar a alfabetitzar la gent”. “És la primera vegada que hi ha una disrupció on has de realfabetitzar la ciutadania en l’ús adequat de la tecnologia perquè, si no es fa, pot crear unes dinàmiques de precarització que accelerin els col·lectius que ja estan exclosos”. Un nivell d’ingressos baix, la possessió o no d’habitatge, residir en zones rurals o urbanes, el coneixement de la llengua, i l’edat són alguns dels factors que intervenen en l’agudització de l’escletxa existent.

Trobado: “És la primera vegada que hi ha una disrupció on has de realfabetitzar la ciutadania en l’ús adequat de la tecnologia"

Més enllà de la capacitació de la ciutadania per accedir als serveis bàsics digitalitzats, la investigadora de l’Institut d’Innovació Social d’Esade, Liliana Arroyo, ha demanat anar una passa endavant i parlar de maduresa digital. “Donar accés sense capacitació plena és com donar una moto a algú que no la sap conduir”, ha afirmat, i ha assenyalat que l’adquisició d’uns coneixements profunds han de permetre combatre “la vigilància passiva i la discriminació algorítmica”.

L’experta també ha posat èmfasi en la col·laboració multidimensional, especialment en el paper de la indústria per facilitar el coneixement i la transparència. Acceptar les polítiques de privacitat sense llegir-les és una acció habitual entre els usuaris i, ha dit, “no en podem culpar les persones, que s’ha demostrat que cal tenir coneixements sobre el marc legal per entendre-les”. “La capacitació ens ha de servir per evitar que internet sigui una barrera arquitectònica del segle XXI i ens deixi una generació orfe digital”, ha conclòs.