Pangea Aerospace ha posicionat l’ecosistema espacial català a l’elit. Aquesta companyia va néixer fa set anys per dissenyar i produir motors per al sector amb un model de producció innovador. Al capdavant hi ha l’Adrià Argemí, un enginyer espacial per la Universitat Politècnica de Catalunya que va veure clar que hi havia camí per recórrer a l’ecosistema, però amb una premissa clau: l’eficiència. “Vaig començar la carrera professional a Airbus, on vaig fer un primer tast de la propulsió aeronàutica, però ho vaig deixar per anar a Itàlia a fer un màster de sistemes de transport espacial perquè sempre m’han agradat els coets. Vaig tenir la sort d’entrar a treballar després a Avio, que és el segon fabricant europeu de coets, i em vaig adonar que es gastaven milions d’euros en la creació de motor que només milloraven entre un 0,5% i un 1% l’eficiència respecte dels anteriors. Vaig veure clar que hi havia potencial per crear alguna cosa nova”, relata. Amb aquesta idea, presentada al Barcelona Deep Tech, va arreplegar alguns companys del màster i va tornar a Barcelona. Una decisió que ha portat aquest equip a ser escollits per Europa per dissenyar el motor més potent mai vist al continent.

Aquest motor en concret és un aerospike. Què té de particular respecte del que s’ha vist fins al moment?

És un motor que no hem inventat nosaltres, sinó que des de fa molts anys es coneix a nivell teòric. El va començar a investigar la NASA durant el programa Apollo perquè volien millorar l'eficiència del motor de la segona i la tercera etapa del coet Saturn V. La principal característica és que la forma que té permet que els gasos de sortida del coet puguin optimitzar-se en funció de l'àmbit. Això vol dir que és un tipus de motor que li és igual si està a nivell de mar o en el buit de l'espai. Normalment, un motor d'un coet s'optimitza per al seu moment de funcionament. Quan s'enlaira i surt a nivell de mar, està optimitzat perquè funcioni de manera òptima en aquesta etapa, i després es fa un altre motor per a les etapes superiors que està optimitzat per funcionar en el buit de l'espai. La principal característica de l'aerospike és que s'adapta gràcies a la física de funcionament i a la pressió ambient que veu, sigui l'espai, sigui el mar o el terra, el que sigui. Això es tradueix en més eficiència i en una capacitat de càrrega més elevada. Com que nosaltres dissenyem motors, quan un client potencial ens en compra, sap que pot portar fins a un 20-30% més de càrrega útil, i això vol dir 20-30% més d'ingressos per a ell.

El va dissenyar la NASA, però vosaltres l'heu actualitzat amb impressió 3D i amb nous materials.

Hi havia diversos problemes. Per exemple, és un motor que s'escalfa molt i calia dissenyar molt bé el sistema de refredament. Històricament, es feia amb mètodes de fabricació convencional i això ho feia caríssim. La NASA es podia permetre fer aquest programa en els quals gastaven bilions de dòlars per desenvolupar-los, però aquí no és viable. Vam veure que aquest motor només tenia sentit si era viable econòmicament. Ho hem aconseguit incloent noves maneres de fabricació com la impressió 3D, que permet fer uns dissenys molt complicats només possibles amb aquesta tècnica, i també amb la innovació dins dels nous materials i utilitzant aliatges innovadors. I això, més els nostres dissenys, fa que puguis tenir un motor aeroespacial cost-effective, com es diu en anglès. Per tant, pots fer-lo molt competitiu en preu mantenint els avantatges tècnics.

“La impressió 3D permet fer uns dissenys molt complicats només possibles amb aquesta tècnica”

Sembla que la innovació ha de venir per nous invents i tecnologies. Hi ha més marge de creixement en la millora de processos ja consolidats?

El sector espacial avui en dia viu un canvi radical. Cal mencionar sempre l'exemple de SpaceX, l'empresa d'Elon Musk, que ha demostrat que una empresa privada pot ser econòmicament viable i fer coses que abans feien les grans institucions, com la NASA. També hem vist un factor important en les reutilitzacions de coets, que històricament s'han utilitzat una vegada. Si volies tornar a fer un llançament, l'havies de construir de nou. A escala mundial, molta gent vol replicar això i vol intentar innovar portant aquesta reutilització fins al màxim. No és que reutilitzis una part del coet, sinó que ho reutilitzes tot; que al final sigui com un avió que torna a terra, li poses benzina i pots tornar a enlairar-lo. Llavors, marge de maniobra des d'un punt de vista d'innovació, n'hi ha molt. Ara bé, és veritat que no tot són flors i violes. En el cas europeu, hi ha una crisi d'accés a l'espai, perquè els grans coets institucionals, en aquest cas tenim els coets Ariane 6 i Vega C, són molt lents i no són competitius en el mercat. Depenen d'empreses que són molt bones en l'àmbit tècnic, però amb unes dificultats operatives molt grans. El sector americà és molt més vibrant i més eficient. Tot i estar en aquesta crisi d'identitat, empreses noves com nosaltres podem ajudar a totes les històriques a ser molt més eficient i més ràpids per ser competitius. Per tant, marge de millora i creixement, n'hi ha, però molta gent al sector europeu primer ha de demostrar que pot llançar per després començar a introduir innovacions fortes. Nosaltres, en aquest cas, som una clau que pot utilitzar molta gent. Per això, el posicionament dels motoristes és tan interessant, perquè podem treballar amb la gran majoria d'actors al sector europeu, però després la nostra missió és que no només quedem aquí, sinó també ser un actor global.

Pangea es defineix com a actor petit que pot ajudar un gran, però alhora és un actor gran per a un actor petit. Heu permès a l'empresa de Valladolid Aenium entrar en aquest sector amb l'ús d'un material que té en exclusiva, el GRCop42.

Una de les claus de la nostra resiliència, i d'haver subsistit i aguantat, és no fer inversions banals, no invertir en tots els sistemes de fabricació de les màquines, perquè encara els volums que fem són de prototipats o de primers motors. Hem buscat col·laboradors, empreses petites o mitjanes o grans, per tancar acords forts que et permeten centrar-te en la innovació real, que en el nostre cas és el disseny. Aenium ha sigut clau per centrar-nos, col·laborar amb ells i codesenvolupar i coinnovar des de la part de materials i de maneres de fabricar. Ens hem assegut tenir aquesta expertesa per saber quina mena de maquinària i d'utillatge necessitem per a quan arribi la industrialització.

Us miren les grans empreses? Estan aplicant aquestes innovacions que traieu els petits?

Sé que intenten aplicar-ho, però al final un dels avantatges de poder ser petites empreses és que ens podem permetre prendre riscos que les grans empreses no poden, no perquè no vulguin, sinó perquè tots els processos han de seguir un esquema que els fa perdre massa temps en la presa de decisions. Nosaltres podem prendre una decisió en grup, transmetre-la al nostre col·laborador i haver fet quatre proves en una setmana.

“A Europa hi ha una crisi d'accés a l'espai, perquè els grans coets institucionals molt lents i no són competitius en el mercat”

La indústria espacial sembla llunyana a la ciutadania. De tota aquesta innovació, què li arriba en el seu dia a dia?

Els nostres clients són els que podrien donar servei a les aerolínies, als satèl·lits o a les constel·lacions, sigui per donar internet, sigui per controlar el trànsit aeri. Tens connexió 24 hores els 7 dies en tots els avions que estan volant gràcies a això. Qualsevol ciutadà europeu interacciona unes 20 vegades amb un satèl·lit per enviar un missatge, mirar una foto o comunicar-se amb l'entorn. Indirectament, l'espai és un sector que toquem tots.

L’Agència Espacial Europea (ESA) us ha seleccionat per construir el motor més potent que s’ha enlairat mai a Europa. Què suposa per vosaltres?

Per a nosaltres, és com jackpot. Va ser una aplicació que vam fer a principis d'aquest 2024 i a l'ESA l'ha convençut el nostre posicionament. En el sector hem vist al llarg dels anys que quan una institució com l'ESA paga per un desenvolupament, busca que la tecnologia sigui utilitzable per qualsevol actor, no només pel primer. En canvi, les grans empreses deien a l'ESA que els paguessin per un desenvolupament que després només feien servir elles. Aquest és el cas d'ArianeGroup, que ha tingut grans contractes de desenvolupament pagats per tots nosaltres, però que la tecnologia només l'han utilitzat ells. Nosaltres volem que les institucions ajudin amb aquests contractes de desenvolupament i l'utilitzin el màxim d'actors. Som l'única empresa a Europa que s'està posicionant així. Jo soc l'expert en producció, però no em puc fer tot el coet i no em puc donar el servei de llançament i de portar un satèl·lit, però et garanteixo que el motor té les necessitats i els requisits que marca l'ESA per operar. A nosaltres també ens ha convençut veure que l'ESA té tot l'incentiu per fer-ho bé a escala tècnica i de mercat perquè aquests desenvolupaments els pugui utilitzar tothom. Això ens posiciona en el sector entre les empreses més potents d'Europa i, sobretot, veurem ara, quan s'acabi el contracte, quins són els contractes de seguiment quan presentem els resultats.

“Els nostres clients són els que podrien donar servei a les aerolínies, als satèl·lits o a les constel·lacions, sigui per donar internet, sigui per controlar el trànsit aeri”

En quin termini podria Europa posicionar-se un bon lloc en la cursa mundial per l'espai?

Hem de ser ràpids, i aquest no és precisament el principal avantatge de les institucions europees. Hi ha capital i bones idees, però som lents en la implementació. Dir un termini inferior a cinc anys seria somiar moltíssim. Tothom a escala industrial i d'institucions ha de prémer per assolir aquestes fites, encara que siguin molt difícils i molt ambicioses, perquè si no Europa deixarà de tenir un rol important en l'ecosistema global.

Va tornar a Catalunya després de conèixer el sector a fora. Casa nostra és bon lloc per a emprendre?
Barcelona és un bon lloc per emprendre perquè hi ha un ecosistema innovador de fons de capital per a un primer moment. Concretament, en el sector espacial no hi ha un clúster de referència europeu, però volia tornar i sabia que hi havia un ecosistema emprenedor que havia ajudat altres tecnologies. Un exemple és la biotecnologia, que es podria assimilar al sector espacial, perquè necessiten molt capital i perquè són de molt llarg termini. Aprofitant aquesta anàlisi, vam creure que era positiu néixer a Barcelona. Ara estem veient cada cop més empreses que emprenen en el sector espacial, i també veiem que el govern té una estratègia New Space i que la UPC, amb qui col·laborem, comença a interessar-se també en postdoctorats industrials. No som molts, però hi ha cada cop hi ha més massa crítica.